Resultats de la cerca

Corresponen a zones en les quals els gens sintetitzen de manera activa ARN

És una dissolució de sals minerals i proteïnes sobretot enzims en aigua, que conté també grans de midó, ribosomes, ADN, ARN, glòbuls osmiòfils, etc

Anomenat també microARN, és format per una cadena de 22 nucleòtids Està implicat en el control del desenvolupament dels organismes, com per exemple en la determinació de la forma de les fulles en les plantes o en el control de la proliferació cellular en els animals Estan codificats en el genoma El genoma humà, per exemple, té 255 gens que codifiquen ARNmi específics

La funció de l’atenuador és regular la quantitat d’ARN produït i, per tant, la quantitat final de proteïna funcional, per tal d’ajustar-la a les necessitats de la cèllula

Atesa la seva toxicitat, no és usada terapèuticament És interessant per l’acció inhibidora damunt l’ARN i és emprada pels investigadors de la quimioteràpia del càncer per la seva acció antimitòtica

El cas més estudiat és el de la seqüència genètica que serveix de codi per a la síntesi de l’ARN ribosòmic en els ovòcits dels amfibis, la qual s’amplifica de mil a cinc mil vegades

Professor a la Universitat de Yale, els seus treballs amb l’enzim ribonucleasa P mostraren que l’ARN també pot actuar com a catalitzador Juntament amb T Cech rebé el premi Nobel de química l’any 1989

Són conseqüències de la desespiralització d’un determinat locus gènic per tal de permetre la còpia de la informació genètica que contenen mitjançant ARN missatger Les anelles de Balbiani reflecteixen l’activitat genètica d’un cromosoma en un moment determinat

Estudià a Pasadena i investigà sobre el càncer a Wisconsin Els seus estudis sobre el material genètic de l’ARN i els virus que conté li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1975, compartit amb D Baltimore i R Dulbecco

Doctor en química per la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, és professor a la Universitat de Colorado Demostrà que l’ARN té activitat catalítica L’any 1989 rebé el premi Nobel de química juntament amb S Altman , que havia arribat independentment als mateixos resultats