Resultats de la cerca

Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada

Durant la primera guerra Carlina lluità en l’exèrcit liberal al Maestrat, a Móra d’Ebre i a Aragó Ascendit a general, fou comandant general de la província de Terol Fou d’ell la iniciativa de l’afusellament de Maria Griñó, mare del capitost carlí Ramon Cabrera Fou capità general de Mallorca 1840-43 i ministre de la guerra 1843 En caure Espartero, s’exilià i anà a residir a Gibraltar

Es doctorà en drets a Avinyó El 1541 fou un dels cavallers que reberen Carles V a Mallorca i aquest el nomenà regent de la cancelleria de València El 1551 fou ascendit a regent del regne de Sardenya És autor del tractat Disputatio de armis clericorum et religiosorum València, 1536, en el qual invita els eclesiàstics a defensar Mallorca contra els turcs, davant un imminent atac de Barba-rossa

Conegut amb el malnom de Noi de la botigueta , fou un dels promotors de la Crema del Paper Segellat francès, el 2 de juny de 1808 Intervingué en el primer combat del Bruc, i hi fou ferit Com a capità del terç de miquelets de Manresa, prengué part en diverses accions de la guerra del Francès Ascendit a tinent coronel d’infanteria, el 1816 es retirà de l’exèrcit

Destacà durant la primera guerra Carlina Luchana, 1836 Baroja, 1838 i el 1840 lluità en la batalla de Peracamps, on fou ferit El 1842 obtingué el grau de coronel, i el 1846, el de general de brigada Fou governador civil de Lugo 1854-55 Ascendit a tinent general 1860, esdevingué capità general de València 1860-63 Fou senador per Lleida 1876-80 i president del consell de guerra i marina

Prengué part en la primera guerra Carlina, durant la qual ascendí a capità, i en la segona arribà a coronel i a general de brigada Contribuí a apaivagar la insurrecció d’Alcoi, i per la seva victòria sobre les forces carlines manades per Cucala fou ascendit a general de divisió 1875, i, més tard, per les seves campanyes al Principat, a tinent general Fou diputat i senador pel partit liberal

Capità d’una companyia pròpia que comandà durant seixanta anys Durant el regnat de Felip IV intervingué a favor d’aquest rei en les guerres d’Itàlia i en el setge i la rendició de Barcelona 1651-52 Pels seus serveis fou nomenat alcaid del castell de Bellver amb dret a designar successor més tard, ascendit a mestre de camp i designat governador i capità general de Menorca

Ascendit a general el 1936, fou fet presoner pels soviets el 1939, però quedà en llibertat arran del pacte russopolonès 1941 L’any 1942 combaté contra Rommel al nord d’Àfrica, i el 1943 a Itàlia Cassino Fou nomenat 1944 comandant en cap de les tropes poloneses pel govern polonès exiliat de Londres En acabar la Segona Guerra Mundial 1945 es negà a tornar al seu país Escriví unes memòries

Lluità en la primera guerra Carlina, a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a la primera guerra cubana Fou ascendit a general 1870 En 1874-75 lluità novament contra els carlins Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València 1878-81, Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant El seu germà, Lluís Fajardo i Izquierdo Barcelona 1829 — Cartagena 1886, també militar, morí durant una revolta a Cartagena, on era governador militar

Lluità a la tercera guerra Carlina, i es destacà, amb el grau de coronel, a la de les Filipines Fou ascendit a general 1896 Tornà a la península Ibèrica, juntament amb el general Polavieja, i passà aleshores a Cuba Posteriorment fou governador civil de Barcelona, fins el 1902, governador militar de València 1902-03 i de Melilla 1909-10, capità general de Catalunya 1917 i dos cops ministre de la guerra 1917 i 1918