Resultats de la cerca

El 4 de juny de 1916, guanyà la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, organitzada pel Motoclub Barcelona Fou vicesecretari segon de la junta directiva de la Penya Rhin Fou cosí dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Ferrer

Inicià la seva carrera automobilística amb els karts Fou campió d’Espanya d’aquesta especialitat en categoria sènior 1978 El 1980 entrà a l’escola de pilots Emilio Villota El 1981 competí en la Fórmula 3 britànica Obtingué la sisena posició en el Campio-nat d’Europa de Fórmula 3 1982

Representant del Trofeu FAE del RACC, el guanyà l’any del seu debut 1978 amb Genís Serrat Copilot de Jaume Pons 1980-83, fou campió de Catalunya de rallis 1983 Formà equip amb Amand Barfull 1980, Isidro Oliveras 1982-84, 1987, Zanini 1984-90, Pep Bassas 1987, Josep Maria Bardolet 1984, amb el qual fou campió d’Espanya de Grup N i Jorge Bäbler 1989 Exercí com a cronista en diverses publicacions

El 1985 quedà quart en el Campionat d’Espanya de Rallis i el 1986, sisè Quedà segon en la Cronoescalada a l’Estadi Olímpic 1986 i cinquè en el XXII Ralli Catalunya 1986 El 1988 s’integrà a l’equip Seat Sport i el 1993 guanyà el Desafío Peugeot Posteriorment, participà en diferents curses de clàssics com el Ralli Costa Brava

Inicià la seva carrera com a pilot el 1968 compaginant les curses d’automòbils i motocicletes Fou primer en el Campionat d’Espanya de Rallis de Terra en categoria de dues rodes motrius conduint un BMW 1988 Enquadrat en l’equip BMW, fou campió d’Espanya de Rallis de Terra quatre vegades consecutives Es dedicà a l’ensenyament de tècniques de conducció El 1984 fundà, amb el seu germà Pedro, l’Escola TAC Técnicas Automovilísticas de Conducción SL Dos anys més tard creà la primera escola de conducció sobre gel TAC-la Molina i fou responsable de l’Escola de Conducció BMW Moto a Espanya Publicà els…

Guanyà la primera pujada a la Conreria el 24 de març de 1918, organitzada pel Reial Moto Club Catalunya, i participà en la III Cursa del Baix Penedès de la Penya Rhin el 28 d’abril del mateix any Disputà el I Trofeu Armangué d’Autocicles 1921 i posà de moda la marca David

Campió d’Espanya de karts, disputà les tres primeres edicions del Trofeo de Karts Salón Deporte y Camping 1971, 1972, 1973 organitzat pel Kart Club Barcelona, en la categoria de 100 cc sènior

Formà part dela primera sortida collectiva d’automobilistes catalans a l’estranger la primavera del 1947, en ocasió del Ralli LisboaVII Centenari Guanyà la Vuelta a Espanya 1957 i la III Copa MontjuïcII Trofeu Nuvolari en la categoria de gran turisme de més de 2000 cc pilotant un Mercedes 1957 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de pilots de rallis 1959

Conegut amb el nom de Quico Fou campió de Catalunya de Rallis 1958 Quedà segon del I Ralli Primavera del Club 4 CV i guanyà, com a copilot de Juan Fernández, el IV Ralli dels Pirineus de la PMB 1959 Fou segon en la 3a Copa Renault 8 TS 1971 i primer enel I Campionat d’Espanya de velocitaten circuit 1974

Formà l’escuderia Corso, juntament amb J Jover, P Godia i S Fàbregas 1948 Quedà setè en el Gran Premi Penya Rhin 1948 i, formant equip amb Miguel Soler, quedà quart en el XIV Ralli Internacional dels Alps 1951