Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
Rafael Sanus i Abad
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en Teología per la universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat de sacerdot l’any 1958 Entre altres càrrecs i títols, fou rector del Collegi Major de sant Joan de Ribera de Burjassot professor i rector del Seminari Metropolità director del Convictori Sacerdotal, collegial perpetu i rector del Collegi Seminari Corpus Christi canonge de l’Església Catedral i vicari general de l’arquebisbat El febrer de 1988 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de València, amb Miquel Roca com a arquebisbe titular En morir aquest, fou designat administrador diocesà del gener a l’…
Pere Tena i Garriga

Pere Tena i Garriga
© Conferència Episcopal Espanyola
Cristianisme
Teòleg i liturgista.
Sacerdot 1951, es doctorà en teologia a Roma 1954 Professor al seminari de Barcelona 1956-67 i a la Universitat de Salamanca 1963-68, fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual ha estat degà 1967-72 i president 1972 Membre del grup fundador del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona 1958, fou el director, com també de la seva revista Phase 1963 Fou delegat diocesà de pastoral sacramental i litúrgia 1973-84 i el 1986 fou nomenat canonge de la seu de Barcelona, amb l’encàrrec de tenir cura de les celebracions litúrgiques de la catedral L’any 1987 fou nomenat per Joan…
Auge de la construcció naval a Maó
Auge de la construcció naval a Maó, en esdevenir arsenal auxiliar de Cartagena
teleradar
Sistema de radar que utilitza, a més, una petita emissora de televisió en circuit tancat a fi de transmetre les imatges del radar a llocs distints, les quals poden ésser observades, per tant, mitjançant un televisor.
Ha estat emprat com a mitjà auxiliar en la navegació aèria i marítima
Apricena
Ciutat
Ciutat de la província de Foggia, a la Pulla, Itàlia, situada a la part més septentrional del Tavoliere, prop del punt on el Gargano enllaça amb els Apenins.
Mercat agrícola, de cereals i vi principalment Té indústria derivada i auxiliar d’aquestes activitats
Sebastià Taltavull i Anglada

Sebastià Taltavull i Anglada
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Cursà estudis d’humanitats, filosofia i teologia al seminari diocesà de Menorca Fou ordenat de sacerdot l’any 1972 a la catedral de Menorca i es llicencià en teologia dogmàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya Es dedicà a la formació de joves i a la catequesi i exercí diversos càrrecs en la cúria menorquina Entre els anys 1988 i 2005, treballà en els Equips de Matrimonis de la Mare de Déu Des de l’any 2002 és membre del consell assessor de la subcomissió de catequesi de la Conferència Episcopal Espanyola CEE, i fou director 2005-09 i president des del 2011 del secretariat de la Comissió…
Pere Soubiranne
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill d’un metge de Ceret i, confiat a un oncle seu eclesiàstic, es traslladà a París, on féu la carrera eclesiàstica al seminari de Saint Sulpice, sota la direcció de Dupanloup, de qui esdevingué auxiliar a partir del 1854 en la direcció del seminari Nomenat aquest bisbe d’Orleans 1856, el seguí i fou nomenat vicari general Des del 1857 intervingué en la creació de les escoles d’Orient i Séria, formà part del consell d’administració, amb Lavigerie, i posteriorment en fou director 1861 En ésser Lavigerie arquebisbe d’Alger, anà amb ell al concili I del Vaticà, i el 1872…
cercle reticulat de Wulff
Mineralogia i petrografia
Cercle en el qual hom ha projectat circumferències màximes i menors, de 2° en 2°, amb la qual cosa resulta un quadriculat de la superfície esfèrica.
Constitueix un element auxiliar que simplifica molt la resolució dels problemes referents a la projecció estereogràfica
agonitzant
Cristianisme
Religiós que té per missió d’auxiliar els moribunds.
Hi ha diversos instituts fundats dins l’Església Catòlica amb aquesta finalitat El més antic sembla ésser el format pels Germans de la Mort, fundat al començament del s XIII a Hongria, a Àustria i a Polònia al final del mateix segle adoptaren la regla augustiniana i s’escamparen arreu d’Europa
Z
Filosofia
Figura lul·liana auxiliar que es refereix a la falsedat.
Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art, conjuntament amb la figura Y de la veritat En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura no té numeració ni representació gràfica, per tal com no “forma cambres”, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a controlar l’ús de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura és representada per un cercle vermell en el centre del qual hi ha la lletra Z Semblantment al que s’esdevé amb la figura Y, la figura Z no apareix en l' Ars ultima 1305-08