Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
Magí de Brufaganya
Història
Personatge llegendari de la contrada tarragonina de Brufaganya.
Segons la tradició, feu trenta anys de penitència a l’indret on hi ha el santuari de Sant Martí de Brufaganya Hom li atribueix l’evangelització d’aquella zona, fins que, pres, fou dut a Tarragona i fou decapitat, el 25 d’agost de 306 Unes altres fonts indiquen el 19 o el 10 d’agost La seva festa se sol celebrar aquesta darrera data Hi ha moltes llegendes i tradicions lligades a la seva vida, com la que diu que feu brollar les anomenades fonts de Sant Magí, al peu del santuari En la seva festa hom reparteix aigua, duta en botes, d’aquestes fonts A Tarragona era el patró dels pescadors del…
Museu de Joguets i Autòmats de Verdú

Sala dels vehicles de pedal del Museu de Joguets i Autòmats
© Museu de Joguets i Autòmats
Museu
Museologia
Col·lecció permanent oberta al públic l’any 2004 per l’antiquari i galerista Manel Mayoral a la seva població natal de Verdú.
Era emplaçat a l’antiga casa pairal de Cal Jan segle XV, rehabilitada, al bell mig del poble S'hi exposava una mostra de més de 1000 joguines i objectes compilats per Mayoral i distribuïts en quatre plantes que suposen 1895 m 2 d’exposició La collecció estava estructurada en quatre grans àmbits el poble i el camp objectes d’una antiga botiga de queviures, nines de cartró, etc, les fires i atraccions collecció d’autòmats, titelles, teatrins, etc, els vehicles de joguina i de pedal bicicletes, tàndems, tricicles, cotxes, màquines de tren, etc, i el món del futbol futbolins, pilotes i botes de…
capçal
Tronc o pedra sobre el qual hom assenta les botes.
refilar
Tecnologia
Transports
Picar els cèrcols de les botes per fixar-los fortament.
Maria Àngels Garriga i Martín
Literatura catalana
Narradora.
Cursà magisteri als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya 1920-23 Exercí de mestra a l’escola pública de Barcelona 1923-39, fins que fou depurada i passà a treballar a l’escola privada 1939-45 Escriví llibres per a infants — L’entremaliada del ramat 1964, Dijous a vila 1965, Anem a buscar un gos 1965— i per a joves Un rètol per a Curtó , 1966 Collaborà a la revista “Cavall Fort” De la seva tasca pedagògica destaca l’autoria de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari en castellà, i els primers publicats en català després del 1939 Beceroles 1965 i Estels 1967 És autora d’…
Josep Simorra i Prujà
Música
Baríton català.
Compaginà la seva vocació musical amb un negoci familiar de sastreria, després de ser descobert a Saragossa per L Perrick Estudià cant amb Ana Millitch i debutà l’any 1953 com a Valentin Faust al Gran Teatre del Liceu, on del 1956 al 1973 interpretà diversos personatges operístics Formà part del Grup d’Òpera de Cambra, amb la qual cantà Così fan tutte , El telèfon i Maria Egiziaca , entre d’altres També actuà al Teatro Calderón de Madrid, on interpretà Lucia di Lammermoor al costat de C Bergonzi El 1963, a Bilbao, feu Samsó i Dalila amb M Del Monaco A més, actuà en diverses ciutats de l’…
Johann Ludwig Tieck
Johann Ludwig Tieck per Vogel von Vogelstein
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià a Halle i a Göttingen i el 1799 s’uní al cercle de poetes de Jena Es féu conèixer molt aviat per la seva novella Geschichte des Herrn William Lovell ‘Història del senyor William Lovell’, 1795-96 Publicà les obres del seu amic Wilhelm Heinrich Wackenroder i després de la mort d’aquest escriví Franz Sternbalds Wanderungen ‘Excursions de Franz Sternbald’, 1798, obra que recorda el Wilhelm Meister de Goethe Conreà també el conte, com Volksmärchen ‘Contes populars’, 1797, i la narració de marcat to romàntic, com Der blonde Eckbert ‘Eckbert el ros’, 1796 Cal esmentar també els…
tirabotes
Ganxo de ferro que servia per a calçar-se les botes.
tap

Taps metàl·lics per ampolles de vidre
© Istockphoto
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de suro, de fusta, de cautxú, de plàstic, de vidre, etc., generalment troncocònica, que, introduïda o adaptada a la boca d’un recipient de boca relativament estreta o d’un conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l’exterior.
Els taps ordinaris de les ampolles i de les garrafes solen ésser de suro natural o d’aglomerat de suro, la porositat dels quals permet de comprimir-los, especialment si el tapament és efectuat a màquina, i d’assegurar-ne un ajust perfecte a la boca o al coll del recipient que hom tapa i, fins i tot, hermètic per als gasos que desprenen alguns líquids, com és ara el xampany Els taps de suro són substituïts, com més va més, en els casos en què hom els recobreix amb una càpsula, per taps de matèria plàstica Alguns flascons emprats en farmàcia, en perfumeria i en la indústria química són proveïts…