Resultats de la cerca

Duc de Rivoli i príncep d’Essling General el 1793, decidí les batalles de Lodi i de Rivoli derrotà els russos a Zuric 1799 i defensà Gènova 1800 Mariscal des del 1804, es distingí a Essling i a Wagram però, enviat a Portugal, no pogué rompre les línies de Welington a Torres Vedras i lliurà la batalla, sagnant i indecisa, de Fuentes de Oñoro 1811 Home intelligent i coratjós, caigué en desgràcia a causa de la seva rapacitat

Duc d’Elchingen i príncep de Moscova Mariscal des del 1804, participà en les batalles de Jena 1806 i de Friedland 1807 El 1808 fou enviat a la península Ibèrica, on actuà a Galícia, a Astúries i, després, a Portugal 1810 Després de participar en la campanya de Rússia 1812, aconsellà l’abdicació a Napoleó i passà a collaborar amb els Borbó, però s’uní de nou a Napoleó durant els Cent Dies, i després de Waterloo 1815 fou detingut i executat

Serví el rei Jaume II en la guerra contra Sicília El 1294 intervingué en la lluita contra els sarraïns d’Àfrica amb l’estol de Bernat de Peratallada Les seves intervencions marines foren contínues fins el 1309 a l’estret de Gibraltar 1294, a les batalles del cap Orlando 1299 i Ponça 1300 Entre el 1304 i el 1307 anà amb el vescomte de Castellnou altra vegada a Gibraltar, on fou molt lloat per l’atac a Algesires en ajuda del rei castellà

Aconseguí d’aturar l’avanç turc a les batalles de Semendria 1441 i Sibiu 1442, però fou vençut a Varna 1444 Governador d’Hongria durant la minoritat del rei Ladislau VI 1446-53, hagué de plantar cara a la noblesa magiar El 1456 organitzà una nova campanya contra els turcs, que foren derrotats a Belgrad El seu fill Maties, dit Corví , fou rei d’Hongria Maties I d'Hongria Hunyadi fou un dels models per a la figura històrica del Tirant lo Blanc

Format al taller d’Adel Verrocchio, és autor de tres imatges de bronze 1506-11, al Baptisteri de Florència i d’una Mare de Déu amb l’Infant Museo Bargello, Florència que mostren les característiques definitòries del seu estil, classicista primer, i pròxim a les noves tendències manieristes després El 1528 anà a França cridat per Francesc I hom considera de la seva mà unes escenes de batalles Musée du Louvre, París, obrades en terra cuita i atribuïdes també a Leonardo

Com a general de l’exèrcit rus participà en les guerres de Polònia, d’Itàlia i de Suïssa, sota les ordres de Suvorov En el període de la guerra de la tercera coalició 1805-07 participà, amb èxit, en les batalles d’Austerlitz, Eylau i Friedland Fou comandant en cap en les guerres contra Suècia 1808 i Turquia 1809 El 1812 assumí la direcció del segon exèrcit occidental Fou ferit a la batalla de Borodino, i morí poc després, a Sima

Publicà biografies d’artistes i personalitats igualadins Gaspar Camps, 1953 Pere Valls, 1955 el general Vives i Vich i treballs històrics, com Història i llegenda de les batalles del Bruc 1968 Altres publicacions seves són La verdad sobre la vida y la tragedia de Verdaguer 1971 i l’obra pòstuma Història de la prostitució, la bruixeria i els mals costums a Igualada 1980 Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i cronista oficial d’Igualada des del 1952

Alferes i merino , fou tenente de la fortalesa d’Haro, a la Rioja El 1199 Alfons VIII li encomanà el setge de Vitòria El 1201, agreujat perquè hom no havia tingut en compte els seus interessos durant la repoblació de Miranda de Ebro, trencà el seu vassallatge amb el rei castellà i s’acollí a la cort lleonesa Més tard 1211 tornà al vassallatge d’Alfons VIII Fou molt important la seva participació en les batalles d’Alarcos 1195 i de les Navas de Tolosa 1212

Fou ajudant d’organista de Sebastián Aguilera de Heredia a la seu de Saragossa el 1620, i el succeí el 1627 Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort, magrat que li fou ofert el trasllat a la capella reial de Madrid Algunes de les seves composicions foren publicades en l' Antología de organistas clásicos españoles , de F Pedrell, i en l' Antología de organistas españoles del siglo XVII , d’H Anglès Entre les seves obres cal fer esment de vuit tientos , dues batalles, himnes, salms i altres composicions per a orgue

Fundador de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture Protegit per Colbert i nomenat director dels Gobelins 1663 i primer pintor de Lluís XIV 1664, fou el veritable dictador del classicisme francès Conreà la pintura de cavallet, amb obres com La vinguda de l’Esperit Sant 1657, la sèrie de les quatre Batalles d’Alexandre i L’adoració dels pastors 1689, totes al Musée du Louvre Com a decorador treballà al Louvre i a Versalles Féu projectes per a arts industrials, i per als Gobelins pintà La història d’Alexandre