Resultats de la cerca

Quan tenia un any d’edat, els seus pares foren enviats a un camp de reeducació per les seves activitats dissidents El 1978 començà a estudiar cinema i s’uní a un grup d’artistes d’avantguarda que es feren notar per l’esperit contestatari Residí a Nova York del 1981 al 1993, on es formà i inicià una carrera artística influïda pel surrealisme i el conceptualisme Aquest any tornà a la Xina i quatre anys més tard fundà China Art Archives & Warehouse a Pequín, un centre d’art d’avantguarda El 1999, amb l’establiment d’un estudi propi, s’inicià en el disseny d’interiors i l’any 2003 establí l’…

Rebé les influències de PCézanne, de la pintura metafísica, del futurisme i del Valorici Plastici Amb un estil particular, creà la seva obra pictòrica de temàtica restringida, natures mortes d’objectes familiars, a base de formes pures i ús de colors nítids Els seus aiguaforts són d’una gran qualitat Rebé el primer premi de pintura italiana a la Biennal de Venècia del 1948

Amb Portoghesi i Galuagni, fou un dels principals representants de l’arquitectura orgànica a Itàlia A més de la reorganització de diversos museus Florència, Palerm, Venècia, Verona, etc hom li deu nombrosos pavellons de la Biennal de Venècia i el pavelló de Venècia a l’exposició Itàlia 61 aTorí, construït a base de políedres de vidre L’edifici Olivetti, a Venècia 1959, és considerat la seva obra més significativa

Autor d’una poesia simple i directa, fruit de la seva lluita antifranquista —per la qual fou empresonat 1958, 1964 i 1975—, entre la qual es destaca Escrito en las paredes 1962, premi biennal Lovemanken 1963, Noticias del más acá 1964,  Versos de un tiempo sombrío 1976, Los poemas del bardo 1977, Cantos y cuentos oscuros 1980 i  El testamento de Heiligenstadt 1987 L’any 2007 publicà l’antologia poètica Tercera mitad  

Entre el 1987 i el 1990 fou membre de la galeria Or Gallery, gestionada per artistes Molt interessat per l’obra de Samuel Beckett, ha organitzat diverses exposicions sobre ell Treballa sobre les relacions entre l’espectador i mitjans com la televisió o el vídeo En Overture 1986 associà el cinema a un text de Proust reescrit per l’artista, en un collage d’imatges sense autor Monodrames 1991 és un conjunt de deu seqüències de vídeo que fan referència a l’univers dels mitjans de comunicació de masses i a les seves formes d’expressió Hors-champs 1992 evoca la televisió, qüestionant-la a través d’…

De formació autodidàctica, és considerat un dels precursors del disseny gràfic a l’Estat espanyol, i el seu treball tingué una gran influència en la modernització de la imatge de l’administració pública Fundador d’Alberto Corazón editor 1973-75, l’any 1975 fundà Investigación Gráfica SA, centre especialitzat en disseny de la identitat corporativa, on creà el primer programa d’identitat corporativa d’un banc Banco Urquijo i d’una companyia Laboratorios Okal espanyols Posteriorment els seus dissenys d’identitat s’estengueren a bona part de l’administració i els serveis públics, a corporacions i…

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació…

En la primera època, fins 1957-58, oferí un món ingenu, poblat d’éssers senzills, innocents, en actituds hieràtiques, a través d’una pintura plana, frontal i barroca, amb regust medievalitzant i un tast naïf Evolucionà vers una visió turmentada i tenebrista i, més tard, vers una gamma suau, d’una certa serenitat, en la qual subsisteix, però, el drama El 1961 rebé el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria

A partir de la consolidació de la independència principi del segle XIX hi sorgí una reconeguda escola pictòrica naïf, on es destaca Pétion Savaín, que hom ha comparat a H Rousseau El pintor nord-americà Dewitt Peters organitzà a Port-au-Prince un centre d’art que revelà els anys quaranta Hector Hippolyte i Wilson Bigaud Entre els escultors, Georges Liautaud, que treballà en metall, assolí èxit internacional a la biennal de São Paulo del 1959

El lletsó fi , o petit Stenerrimus , biennal, de 20 a 40 cm, té fulles pinnatisectes i capítols grocs creix en parets, en vores de camps i camins, etc El lletsó oleraci Soleraceus , anual, de 30 a 80 cm, té fulles runcinades i flors grogues viu en terres de conreu i en marges de camps i camins El lletsó punxós Sasper , anual, de 30 a 90 cm, té fulles sinuades, dentades i espinuloses, i capítols grocs es fa en conreus