Resultats de la cerca
Es mostren 1025 resultats
colemanita
Mineralogia i petrografia
Borat hidratat de calci, Ca2B6O11·5H2O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls blancs o groguencs Té duresa 4,5 i pes específic 2,42-2,43
datolita
Mineralogia i petrografia
Borosilicat hidratat de calci, CaBSiO4(OH).
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls incolors, blancs o groguencs Té duresa 5-5,5 i pes específic 3,00
soninke
Dones de Saracolle treballant als camps
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble sudanès de llengua del grup mande que viu al N de Mali i a la república del Volta.
Anomenats “homes blancs” per la seva pell marró, són ramaders i, esporàdicament comerciants el conreu dels camps és habitualment feina d’esclaus
beril·lonita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de beril·li i sodi, NaBe(PO 4
).
Cristallitza en el sistema monoclínic cristalls incolors, blancs, o de color groc pàllid Té duresa 5,5-6 i pes específic 2,81
catalinoia
Botànica
Planta herbàcia anual, amb aspecte de card, de la família de les compostes, de 30 a 90 cm d’alçària, tija dreta amb ales ininterrompudes, fulles oblongues lobulades.
Les ales, les fulles i les bràctees són coriàcies, espinoses i de marges blancs És una espècie mediterrània pròpia de terrenys secs ruderalitzats
tupinamba
Etnologia
Individu d’un antic poble amerindi, de la família lingüística tupí-guaraní, que vivia a la costa atlàntica, al sud del delta de l’Amazones (segle XVI).
Llurs pràctiques rituals d’antropofàgia —fins al punt que el nom equivalia a salvatge— provocaren la persecució per part dels blancs i llur extinció
boehmita
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini hidratat, AlO(OH).
Mineral constituent de les bauxites i laterites Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls blancs Té duresa 3,5-4 i pes específic 5
cifel·la
Micologia
Mena de depressió o cripta excavada en la cara inferior d’alguns líquens.
Les cifelles tenen l’aspecte de puntets blancs i són revestides d’un còrtex especial Probablement tenen un paper anàleg al de les lenticelles
justificació
Electrònica i informàtica
Acció d’ajustar una cadena dins l’espai que li està reservat de manera que el primer o darrer element ocupi un lloc determinat.
Es fa per corriment de la cadena a la dreta o l’esquerra, i pot implicar la supressió o l’afegiment de zeros, blancs, etc