Resultats de la cerca

Fou ambaixador de Prússia al Vaticà 1823-38 i a Londres 1842-54 Fundà l’Institut Arqueològic de Roma Entre els seus nombrosos treballs sobre egiptologia, patrística, història religiosa i filosofia destaca Die Zeichen der Zeit ‘Els signes del temps’, 1855, on defensa la llibertat de consciència Propugnà la reconciliació entre les diverses esglésies evangèliques

Els seus personatges, sovint antitètics, acostumen a participar d’una mateixa experiència el nazisme, la guerra i la postguerra, i conserven la malenconia d’un passat irrecuperable El llenguatge és senzill, irònic i moralitzant Destaquen les narracions curtes Doctor Murkes gesammeltes Schweigen ‘Silencis complets del Doctor Murke’, 1958 i les novelles Und sagte kein einziges Wort ‘Sense dir res’, 1953, Haus ohne Hüter ‘Casa sense amo’, 1954, Billard um halb zehn ‘Billar a dos quarts de deu’, 1959, Ansichten eines Clowns ‘Opinions d’un pallasso’, 1963, Ende einer Dienstfahrt ‘Fi d’un viatge de…

Sacerdot 1829 i professor ordinari de dogmàtica a Breslau 1831, fou deixeble de Georg Hermes, i després que aquest fou condemnat pel Sant Ofici 1835 s’incorporà a l’escola d’Anton Günther Contra el materialisme defensà constantment el valor de la Revelació Enfrontat al bisbe de Breslau 1860, després del Concili Vaticà I s’incorporà als vells catòlics i en fou l’organitzador a Silèsia 1871

Estudià amb la seva mare, antiga alumna d’un deixeble de F Chopin Posteriorment estudià a Viena amb Emil Sauer, deixeble de F Liszt Després de la Primera Guerra Mundial, en què lluità en el bàndol austríac, prosseguí una brillant carrera concertística, compaginada amb la docent, exercida als conservatoris del Caire 1922-25, Rotterdam 1937-40 i Brusselles 1954-61 Considerat una de les màximes autoritats en Chopin, fou professor, entre d’altres, de Martha Argerich

Estudià la divisió cellular, el paper dels cromosomes en la reproducció dels vegetals, les diferents etapes de la mitosi profase, metafase, anafase i el transport d’aigua en les plantes

Descobrí la densitat màxima de l’aigua i inventà la bomba de mercuri per a produir l’alt buit i el tub que duu el seu nom

Biografià Winckelmann 1860-72 i investigà Velázquez 1888 en una de les primeres grans obres sobre aquest tema, exemple d’un estudi meticulós de tota una realitat cultural Publicà també estudis sobre Murillo 1888 i Miquel Àngel 1900 i 1909 i altres treballs sobre art hispànic

El seu autodidactisme pictòric fou influït per l’impressionisme, Gauguin i l’art primitiu egipci i japonès Pintà el Retrat de James Ensor Wallraf-Richartz-Museum, Colònia, 1928 i illustrà La balada de la presó de Reading , d’Oscar Wilde 1907 Fou cofundador amb Kirchner i Schmidt-Rottluff del grup Die Brücke ‘El pont’, 1905

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena amb Emil von Sauer Després de la Segona Guerra Mundial, fou professor del Conservatori del Caire 1922-25 i posteriorment del Conservatori de Brusselles 1957-61, ciutat on traslladà la seva residència Ha estat solista amb les orquestres simfòniques de Londres, Viena, Varsòvia, Estocolm, Berlín, Madrid, Zuric, etc

Estudià a Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units Fou assessor econòmic del National Coal Board a Londres 1950-70 Després de visitar Birmània 1955 s’interessà pel desenvolupament econòmic del Tercer Món En el seu llibre Small Is Beatifull 1973, aprofundí en la crítica al model de desenvolupament occidental, el consumisme i el materialisme