Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
Jean-Robert Ipousteguy
Escultura
Pintura
Escultor i pintor francès.
És el creador d’un tipus d’escultura elaborada amb formes barroques i centrada en la figura humana Cenotafi 1957, David i Goliat 1959, L’home 1963, L’home traspassant la porta 1966, L’agonia de la mare 1969, Escena còmica de la vida moderna 1976, Louise Labé 1981, A la salut de la revolució 1988, Aviador 1993 i Edat de les conclusions 1998 com a pintor collaborà en la decoració de l’església de Mont-rouge, a París 1947-48
Josep Serred i Mestre
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Llibreter, editor i escriptor.
La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del s XX Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo 1903, estrenada el 1902 Especial fama tingueren els seus Romances baturros 1899 i 1906 i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial 1902, que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València
el Castell dels Tres Dragons
Arquitectura civil
Nom amb què és conegut l’edifici del restaurant (1887-88) de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, al parc de la Ciutadella, obra de Lluís Domènech i Montaner.
El nom prové d’una obra còmica de Pitarra estrenada el 1865, paròdia de la vida cavalleresca medieval És un edifici prismàtic de maó vist amb decoració ceràmica A l’interior bona part de l’estructura metàllica és vista És una obra primerenca de l’arquitectura modernista internacional i, després de l’Exposició, ha tingut diverses finalitats taller de realitzacions d’arts aplicades —portat pel mateix Domènech i per Antoni M Gallissà—, seu del Museu d’Història, del Conservatori de Música i, actualment, del Museu de Zoologia
Fanely Revoil
Música
Soprano francesa.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal Contractada al Teatre dels Camps Elisis de París, hi cantà sovint, com també al Châtelet i a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat En aquest darrer teatre estrenà nombroses operetes -gènere en el qual destacà especialment- d’autors contemporanis francesos, com Madame Sans-Gêne , Ciboulette o Fragonard Actuà diverses vegades a Londres, però la seva carrera tingué poca projecció internacional Amb una clara inclinació cap a la docència, impartí classes de cant al Conservatori de Versalles 1958-63 i, després, al Conservatori de París…
Emma Calvé
Música
Nom amb què és coneguda la soprano francesa Rosa-Noémie Calvet de Roquer.
Estudià amb Jules Puget i, després d’un recital a Niça, es presentà a Brusselles el 1881, on interpretà la Margarida del Faust , de ChW Gounod El 1885 ingressà a la companyia de l’Òpera Còmica de París, on estrenà òperes i operetes de V de Joncières, J Massenet i R Hahn Cantà a Milà, Roma, Londres, Berlín i Nova York, i s’especialitzà en els papers protagonistes d’òperes com Carmen o Cavalleria Rusticana A partir del 1904 dirigí una escola de cant a Cabrières El 1940 publicà les seves memòries
Francis Poulenc
Música
Compositor francès.
Membre del Grup dels Sis i deixeble de Ricard Viñes i de Charles Koechlin, es distingí pel do melòdic que és present en totes les seves obres Autor d’obres escèniques com Les biches 1923, Les animaux modèles 1942, l’òpera còmica Les mamelles de Tirésias 1944 —sobre text de GApollinaire— i de l’òpera Dialogue des carmélites 1956, estrenada a Barcelona el 1959 i el monòleg La voix humaine 1959, a Barcelona el 1965 Ha escrit obres d’una gran bellesa per a piano i música religiosa, com el Stabat Mater 1950
Walter Matthau
Cinematografia
Teatre
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic i teatral nord-americà Walter Mastuschanskavasky.
Actor de teatre des del 1948 i de cinema des del 1955 Guanyà un Oscar per The Fortune Cookie 1966, de B Wilder Formant una parella còmica amb Jack Lemmon, interpretà The Odd Couple 1968, de G Sacks, The Front Page 1974, també de B Wilder, Grumpy old Men 1993, de D Petrie, etc Altres films seus són Pete'n Tillie 1972, de M Ritt, Charley Warrick 1973, de D Siegel, Pirates 1986, de R Polanski, Hanging up 2000, de D Keaton, etc El 1960 realitzà el film Gangster Story
Josep Coll
Música
Músic.
Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos
Emmanuel Chabrier
Música
Compositor francès.
Estudià piano i posteriorment, amb Semet i amb Hignard, composició Una ardent vitalitat, que li valgué a vegades l’adjectiu de “truculent”, anima tota la seva música Tingué una gran influència damunt l’escola francesa contemporània Fou admirador d’Offenbach i de Wagner Escriví obres per a piano Pièces pittoresques, 1881, obres vocals Sommation irrespectueuse , 1880 Invitation au voyage , 1871 etc obres per a orquestra España , 1882 Habanera , 1885 i per a teatre L’Étoile 1877, d’influència wagneriana, L’Éducation manquée 1879, opereta, Gwendoline 1885, Le Roi malgré lui , inicialment òpera…
Ramon Teixidor i Martínez
Teatre
Actor i director teatral.
Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista , del seu germà Jordi Teixidor Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió La granja , Filiprim i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili , basada en la tira còmica de l’humorista Ivà