Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Llorenç conserva una beneitera romànica Formava part de l’antic terme de Betlan L’església parroquial de Sant Llorenç © Xevi Varela El lloc apareix esmentat com Munt l’any 1278 i Monte el 1372 El dia 21 de novembre de 1313 els cònsols i els vint-i-quatre caps de casa de Mont juraren fidelitat al rei Jaume II a través del seu procurador Guillem de Castellnou

L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benós Benós, central hidroelèctrica de Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 denovembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vil ade Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

Apareix esmentat amb el seu cònsol Arnau Bardia l’any 1298, amb Arnau Sala, oriundum de Laspan 1312 i com a vilà de la Vall d’Aran, amb el nom de Lespa el 1278 El 10 de novembre de 1313 els tres cònsols de la ville de Laspane amb els tretze caps de casa que formaven el seu cens feren jurament d’homenatge i fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

El text originari, redactat en llatí Consuetudines Ilerdenses , fou traduït al català al començament del s XIV Recull la normativa donada a la ciutat pels reis, els costums escrits, els estatuts i els bans dictats pels cònsols lleidatans i els usos fins aleshores no escrits L’ordre de prelació establert fou costums, privilegis, usatges, lleis gòtiques i, en darrer terme, lleis romanes Llur aplicació, però, s’anà perdent i adaptant a la legislació general de Catalunya

Creixeren en nombre i importància, auxiliars com eren de cònsols, governadors de província, etc Cèsar en fixà el nombre de quaranta 45 aC Quant a les seves funcions, la més antiga era la jurisdicció en matèria criminal quaestores parricidii Els quaestores urbani administraven l’erari públic Els quaestores provinciae , a més, constituïen la policia dels mercats amb el dret de publicar l’edicte edilici Exonerats d’aquestes funcions, Constantí els transformà en una mena de guarda-segells quaestor sacri palatii

Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya

Origen del sortilegi, es troba en totes les religions antigues en gran varietat de formes Suposa la idea que en un precís moment tot el món existent està caracteritzat per una situació única, que conforma també els esdeveniments casuals, talment que l’acte de tirar les sorts pot revelar l’entera situació i suggerir el capteniment humà adient Sotmesa a Hermes i a Fortuna, regulava l’ordre de les votacions, l’adjudicació de províncies als cònsols, la tria de les vestals, el repartiment de terres, etc

L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular Sobresurt la Casa Socasau Pertanyia al terçó de Lairissa El seu nom figura com a Bergons l’any 1278 i Begos en la documentació restant El 23 de desembre de 1313 els seus quatre cònsols i dotze caps de casa juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

L’església parroquial Sant Andreu conserva els elements romànics Hi han estat trobades restes romanes Prop del poble hi ha el petit veïnat de Sant Per Disposa de dos hotels i diversos xalets i apartaments La documentació hi diu Casal l’any 1278 i vila de Casalibus l’any 1298 Com ja hem apuntat abans, el dia 13 de novembre de 1313 els quatre cònsols i els vint-i-un caps de casa de la ville de Casalibus juraren fidelitat al rei Jaume II a l’església de Sant Martin de Gausac

El càrrec fou establert el 443 aC fins aleshores tenien aquesta funció els cònsols, i inicialment només ho podien ésser els patricis els plebeus ho aconseguiren a partir del 351 aC Encara que l’interval del cens era de cinc anys, els censors només exercien les funcions divuit mesos La gran influència que adquiriren en el govern romà derivà en gran part del seu poder d’excloure de les funcions públiques els ciutadans segons llur comportament moral A partir de Sulla el càrrec perdé tota la seva importància