Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
Bathonià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Dogger (o Juràssic mitjà), situat sota el Cal·lovià i sobre el Bajocià.
L’estratotip és a les calcàries oolítiques de Bath, prop de Bristol Anglaterra
viliandre
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, perenne, robusta, de 40 a 120 cm d’alçària, glabra o glabrescent, amb fulles repetidament pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors blanques o rosades, arranjades en umbel·les compostes, i amb fruits ovoides alats.
Es fa en pedrusques, a les muntanyes calcàries del sud-oest d’Europa
gatova fasciculada
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, d’un verd grisenc, amb fulles trifoliolades i amb flors grogues.
Pròpia de la mediterrània oriental, creix fent coixins a les brolles calcàries mallorquines
Wenlockià
Geologia
Segona sèrie (i època) del Silurià superior, situat damunt el Llandoverià i sota el Ludlowià.
L’estratotip és a les calcàries i les llicorelles fossilíferes de Wenlock Shropshire, Anglaterra
oòlit
Mineralogia i petrografia
Partícula esferoidal, amb estructura concèntrica o radial i amb un diàmetre màxim de 2 mm, formada per capes de carbonat càlcic que envolten un nucli orgànic (fragment de conquilla) o inorgànic (gra de quars, etc.).
També hi ha estructures similars no calcàries, com els oòlits formats per minerals de ferro
marmorització
Mineralogia i petrografia
Fenomen de recristal·lització per influència del metamorfisme que transforma les calcàries en marbre.
chert
Mineralogia i petrografia
Concreció silícica opaca, formada generalment en el si d’una altra roca i constituïda per l’acumulació d’espícules unides per un ciment de calcedònia microcristal·lina.
Els cherts es donen principalment a les sorres del Cretaci inferior i a les calcàries carboníferes
argelagar
Botànica
Lloc poblat d’argelagues.
Els argelagars, freqüents a les terres mediterrànies calcàries, se solen originar quan la pastura és molt intensa
angelins
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tija ajaguda, amb fulles arrodonides i peludes i flors purpúries i blanquinoses disposades en glomèruls.
Viu a les pastures seques de les muntanyes calcàries, principalment al Pirineu i a les contrades veïnes
puig d’Olorda
Muntanya
Contrafort (439 m) oest de la serra de Collserola, termenal dels municipis de Barcelona (Barcelonès), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (Baix Llobregat), damunt el llogaret de Santa Creu d'Olorda
.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment