Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
gatova fasciculada
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, d’un verd grisenc, amb fulles trifoliolades i amb flors grogues.
Pròpia de la mediterrània oriental, creix fent coixins a les brolles calcàries mallorquines
Bathonià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Dogger (o Juràssic mitjà), situat sota el Cal·lovià i sobre el Bajocià.
L’estratotip és a les calcàries oolítiques de Bath, prop de Bristol Anglaterra
dafne oleoide
Botànica
Petit arbust, de la família de les timeleàcies, de fulles dures i estretament ovades, amb flors blanques, verdes o purpúries, i fruits vermells.
Mediterrani, es fa en indrets rocallosos de les muntanyes calcàries del migjorn valencià
Wenlockià
Geologia
Segona sèrie (i època) del Silurià superior, situat damunt el Llandoverià i sota el Ludlowià.
L’estratotip és a les calcàries i les llicorelles fossilíferes de Wenlock Shropshire, Anglaterra
oòlit
Mineralogia i petrografia
Partícula esferoidal, amb estructura concèntrica o radial i amb un diàmetre màxim de 2 mm, formada per capes de carbonat càlcic que envolten un nucli orgànic (fragment de conquilla) o inorgànic (gra de quars, etc.).
També hi ha estructures similars no calcàries, com els oòlits formats per minerals de ferro
chert
Mineralogia i petrografia
Concreció silícica opaca, formada generalment en el si d’una altra roca i constituïda per l’acumulació d’espícules unides per un ciment de calcedònia microcristal·lina.
Els cherts es donen principalment a les sorres del Cretaci inferior i a les calcàries carboníferes
angelins
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tija ajaguda, amb fulles arrodonides i peludes i flors purpúries i blanquinoses disposades en glomèruls.
Viu a les pastures seques de les muntanyes calcàries, principalment al Pirineu i a les contrades veïnes
argelagar
Botànica
Lloc poblat d’argelagues.
Els argelagars, freqüents a les terres mediterrànies calcàries, se solen originar quan la pastura és molt intensa
puig d’Olorda
Muntanya
Contrafort (439 m) oest de la serra de Collserola, termenal dels municipis de Barcelona (Barcelonès), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (Baix Llobregat), damunt el llogaret de Santa Creu d'Olorda
.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment
cranc vellutat
Ondřej Radosta (CC BY-NC)
Zoologia
Cranc caracteritzat per tenir el cos de color vermell i recobert d’una pilositat que té aspecte de vellut.
Habita a les cavitats de les grans esponges i a les masses d’algues calcàries dels fons corallins