Resultats de la cerca
Es mostren 413 resultats
Niels Wilhelm Gade
Música
Compositor danès.
Estudià amb AP Berggren A Leipzig substituí Mendelssohn en la direcció de la Gewandhaus 1847-48 Tornà a Copenhaguen i dirigí els concerts de la societat musical 1850-90 i, des del 1866, el conservatori Deixà vuit simfonies, cantates, un concert per a violí i orquestra 1880, etc És el principal compositor romàntic danès
Carlo Caproli
Música
Compositor i violinista italià.
Caproli exercí d’organista al Collegio Germanico de Roma, on era mestre de capella G Carissimi, i també de violinista a Sant Lluís dels Francesos, on el mestre de capella era L Rossi Destacà especialment interpretant aquest darrer instrument i es guanyà el sobrenom de Carlo del Violino Probablement fou d’aquests dos importants mestres, Carissimi i Rossi, que aprengué l’ofici de compositor i així mateix és possible que influïssin notablement en la seva música, especialment pel que fa a la cantata, composició gràcies a la qual assolí més renom Des del 1646 escriví més d’un centenar de …
Georg Philipp Telemann

Georg Philipp Telemann
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià humanitats i dret a Leipzig 1701 Autodidacte en música, fou el compositor més fecund de l’època barroca i conreà tota mena de gèneres Organista a la Neue Kirche de Leipzig 1702, fundà un Collegium Musicum i escriví les primeres òperes alemanyes Gràcies als viatges que féu pogué conèixer la música instrumental francesa, l’òpera italiana i la música popular polonesa L’any 1706 ocupà els càrrecs de konzertmeister i de director de la capella d’Eisenach 1708, on establí una bona amistat amb JSBach i la seva família Director de música de Santa Caterina de…
Francesco Gasparini
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella a la Pietà de Venècia des del 1700 i a Sant Joan del Laterà, a Roma, des del 1725 Autor d’unes seixanta òperes, algunes de les quals tingueren un gran èxit a Londres Deixà també intermezzi , motets, cantates, oratoris i obres didàctiques, com el tractat L’armonico pratico al cimbalo 1708
Òscar Camps i Soler
Música
Pianista, compositor i teòric musical.
Deixeble de Theodor von Döhler i de Saverio Mercadante Actuà com a pianista a Itàlia, a França i a Escòcia, i es dedicà a l’ensenyament a Madrid i a Manila Compongué música per a piano, cantates, cançons, i música escènica, i escriví Estudios filosóficos sobre la música 1864, Teoría musical ilustrada 1870 i un Método de solfeo
Louis-Nicolas Clérambault
Música
Organista i compositor francès.
Pertanyent a una dinastia de músics francesos, es donà a conèixer amb diverses cantates, sobretot Le soleil vainqueur des nuages 1721, dedicada a Lluís XV Té també un oratori, Historie de la femme adultère , cants i motets, peces d’orgue i de clavecí Introduí a França la cantata i la sonata italiana i procurà de fusionar el gust italià i el francès
Jean-Joseph Mouret
Música
Compositor provençal.
Vers el 1707 anà a París, on fou un dels principals compositors de les cèlebres Grandes Nuits de Sceaux El 1714 presentà a l’Opéra de París l’òpera ballet Les fêtes de Thalie 1714 Compongué òperes còmiques, motets i cantates i les òperes Les amours des dieux 1727 i Le triomphe des sens 1732 Morí, boig, al manicomi de Charenton,
Carl Friedrich Zelter
Música
Compositor alemany.
Format amb CFFasch, fou membre de la Singakademie, fundada per aquest a Berlín, i en morir Fasch n'esdevingué director i impulsor Hi fou mestre de Mendelssohn —al qual féu conèixer l’obra de JS/> Bach—, Nicolai, Meyerbeer i d’altres Amic de Goethe, impulsà la fundació d’associacions i activitats musicals Deixà cantates, lieder i un conegut concert per a viola
Giovanni Legrenzi
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella a Ferrara El 1665 passà a Venècia, on el 1685 fou mestre de capella de Sant Marc A més d’unes divuit òperes, com I due cesari 1683, en què contribuí a fixar l’esquema de l' aria da capo , deixà oratoris, com La vendita del core 1676 i Sisara 1677, cantates profanes, motets i sonates
Niccolò Jommelli
Música
Compositor italià.
Esdevingué famós amb Demofoonte 1743 El duc Carles Eugeni de Württemberg el féu kapellmeister de la seva cort de Stuttgart 1753-69 Hi estrenà òperes, com Fetonte 1753, Enea nel Lazio 1755, L’Olimpiade 1761, etc, en les quals reuní la qualitat orquestral germànica amb el lirisme vocal italià Escriví també oratoris, com Isacco 1742, cantates, misses, motets, simfonies i sonates