Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
superfície desenvolupable
Superfície desenvolupable i el seu desenvolupament
Matemàtiques
Superfície isomètrica al pla, és a dir, que hom pot desplegar sense deformació sobre un pla.
Perquè una superfície sigui desenvolupable cal que contingui rectes superfície reglada i que el vector normal a la superfície sigui constant al llarg de cada recta En són exemples els cons, els cilindres i les superfícies constituïdes per totes les tangents a una corba en l’espai Qualsevol superfície desenvolupable és d’un d’aquests tres tipus citats
retroexcavadora
Construcció i obres públiques
Excavadora de cullera retroactora.
Consta d’una plataforma giratòria que suporta el braç articulat excavador, i tot el conjunt descansa sobre un bastidor propulsat generalment per erugues El braç excavador i la cullera, situada al seu extrem, són accionats mitjançant cilindres hidràulics Hom les utilitza per a obrir rases i fer excavacions a una certa fondària per sota del nivell del sòl
filatura
Procés de filatura d’una fibra natural. Carregadora automàtica : 1, telera d’alimentació; 2, extractor de pols; 3, corró igualador; 4, telera amb agulles; 5, corró desborrador; 6, braç obridor; 7, engraellat. Batan : 8, debanadora; 9, tambors perforats; 10, cilindres compressors; 11, enrotlladora. Carda : 12, corró desenrotllador; 13, lladre; 14, xapons; 15, bóta; 16, llevador; 17, serreta. Pentinadora : 18, xuclador; 19, placa d’agulles; 20, pinte mòbil; 21, pinte fix; 22, corrons alimentadors; 24, corrons estiradors; 25, tren d’estiratge. Metxera : 26, aranya; 27, fus
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per reduir-la a fil.
Segons les característiques de cada fibra, varia el treball de la filatura, i el material emprat ha d’ésser especialment adaptat a aquest treball No obstant això, les operacions essencials són, en general, les mateixes Les fibres naturals són transportades, normalment, en bala , on resten desordenades, comprimides, brutes i barrejades amb impureses La filatura moderna comença amb la recepció d’aquestes bales i llur introducció en l' obridora de bales , on són desfetes i reduïdes a trossos petits Seguidament hom mescla el material procedent de diferents bales d’una…
bromoli
Fotografia
Procediment fotogràfic, d’entre els anomenats pigmentaris, en el qual la prova final presenta un aspecte similar a l’aiguafort.
Hom l’obté a partir d’una còpia al bromoli sobre superfície de gelatina Hom aplica tinta grassa sobre la superfície en relleu que en resulta les parts enfonsades admeten la tinta, i les inflades la rebutgen L’estampació de la prova entintada i humida sobre paper de dibuix mitjançant la pressió d’un tòrcul de cilindres és anomenada bromoli transportat
premsa
Xil·lografia en boix de Gillaume le Roy (1529), que representa una premsa plana d’impressió, de cargol (s XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc.
Les premses poden ésser classificades segons el nombre de parells d’elements actius premses d’efecte simple, de doble efecte o de triple efecte, segons la manera d’ésser aplicada l’energia a l’element mòbil premses d’excèntrica o d’excèntriques múltiples, de palanca, de cargol, d’engranatges, etc, segons l’operació que efectuen premses d’embotiment, d’encunyació de corbar , de punxonar, etc, segons l’accionament premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques, segons la posició en l’espai de les guies de l’element mòbil premses verticals, horitzontals i inclinades i segons l’agent motor…
fus
Indústria tèxtil
Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.
En els torns de filar , és impulsada per un pedal En les modernes màquines de filatura el fus té la mateixa finalitat, però és d’acer, va sostingut per coixinets o bolets o cilindres i el conjunt va muntat en sistemes amortidors de les vibracions i compensadors de desequilibris, a fi de permetre unes velocitats de rotació més grans La impulsió té lloc per mitjà de corretges, cintes, fricció o engranatges
plegadora
Tecnologia
Premsa que doblega planxes metàl·liques segons una aresta de plegatge, recta, i gairebé sense radi de curvatura.
Es compon d’un sòlid bastiment de fosa que suporta una matriu intecanviable d’una longitud de fins a cinc metres i a vegades més, collocada entre els dos muntants vericalas que guien el punxó —que té igual longitud que la matriu—, el qual baixa impulsat generalment per una bateria de cilindres hidràulics Segons que sigui la forma de la matriu, així resultarà l’obertura del díedre que formarà la xapa un cop plegada
depilació
Tecnologia
Operació de depilar, a mà o a màquina, les pells i els cuirs.
Prèviament hom els sotmet a un tractament químic amb calç i sulfur d’arsènic o de sodi o enzimàtic per tal de faciltar la fase de depilació pròpiament dita Aquesta és efectuada en unes màquines proveïdes d’uns cilindres rotatoris amb fulles tallants helicoidals, els quals són premsats contra les pells transportades per unes bandes de cautxú Generalment després de la depilació a màquina, hom completa l’operació amb una depilació manual
Louis Delage
Enginyer francès.
Especialitzat en el sector de la indústria automobilística, els seus treballs més destacats fan referència a la construcció d’automòbils de competició i models de gran luxe Alhora que notable dissenyador, aportà un gran nombre d’innovacions tècniques als motors i fou qui introduí la sobrecompressió als automòbils de competició El model més notable dissenyat per Delage fou un cotxe amb 14 HP de potència i un motor de 6 cilindres construït el 1910
màquina desfibradora
Tecnologia
Màquina que té per objecte de separar les fibres unitàries d’un material fibrós.
El seu principi és l’erosió del material per fricció contra elements rotatoris més durs o bé tallants En són tipus característics les moles de sauló de quars per a la desfibració de la fusta en la fabricacició de paper, el tambor amb fulles tallants emprat en les piles holandeses, i els cilindres rotatius de pues d’acer o de dents de serra, que giren inversament l’un de l’altre a diferents velocitats, per a separar fibres tèxtils