Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
cos de recanvi

Cos de recanvi d’una trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments aeròfons, secció del tub independent del generador del so i amb forats per a fer les notes que, encaixat al cap o en altres seccions de l’instrument, reemplaça el cos principal o s’hi afegeix per tal de variar la llargada total de l’instrument.
En molts casos, els cossos de recanvi formen tot un joc que proporciona llargades diferents de l’instrument per a adaptar-lo a diverses afinacions Aquest procediment s’usà en molts instruments de vent-fusta del Barroc i el Classicisme per a ajustar-los als diferents diapasons de l’època o per a facilitar el transport a tons cromàtics
Vincenzo Cardarelli
Literatura italiana
Periodisme
Poeta i periodista italià.
Membre destacat del grup fundador de la revista “La Ronda” Roma, 1919-23, que preconitzava un nou classicisme influït per Leopardi, i director de “La Fiera Letteraria” 1949-55 Autor de proses líriques Prologhi 1916, Viaggi nel tempo 1920, Il cielo sulle città 1939, Solitario in Arcadia 1947 Publicà també Poesie 1936 i Poesie nouve 1946
Pieter Coecke
Pintura
Pintor flamenc, dit van Aalst
.
Residí a Roma i a Constantinoble Fou deixeble de Barend van Orley i de Jan van Dornicke El tríptic del Davallament museu de Lisboa permet d’identificar-lo amb l’anomenat Mestre dels Sants Sopars , d’estil leonardià D’un gòtic tardà passà a un manierisme a través del classicisme Traduí al neerlandès l’obra de Serli i Vitruvi
Lorenzo Domínguez
Escultura
Escultor xilè.
S'inicià en l’escultura a Madrid 1927, amb Juan Cristóbal i Emiliano Barral, i tornà a Santiago el 1930 Partint d’un realisme esquemàtic, evolucionà vers un classicisme robust, fruit de l’admiració per Maillol Olimpíada , 1937 La seva obra més important és el Monument a Barcelona 1941 Ha conreat el retrat i ha estat mestre d’escultors
Louis Le Vau
Arquitectura
Arquitecte francès.
Primer arquitecte del rei 1654, treballà al Louvre i a les Tulleries des de l’any 1655 Féu també el castell de Vaux-le-Vicomte 1655-61 i el Collège des Quatre-Nations 1661-62 A partir del 1661 treballà constantment a Versalles En el seu estil tractà d’unir el classicisme tradicional francès amb el barroc italià
Jan Křtitel Vańhal
Música
Compositor txec.
Fou el primer compositor independent que visqué a Viena del seu art És autor d’una amplíssima producció, que comprèn aproximadament un centenar de simfonies, 80 quartets, 30 concerts, sonates per a piano i obres per a piano a quatre mans, com també composicions religioses 25 misses i cançons infantils Influí en la creació del classicisme musical vienès
Guillem Rei
Arquitectura
Arquitecte.
El 1588 féu el claustre del cementiri de Portaceli El 1591 era arquitecte de la ciutat de València La seva obra principal, una de les més representatives del corrent renaixentista valencià, és el temple, claustre — d’un classicisme pur — i altres dependències del Collegi del Corpus Christi, fundat per Juan de Ribera a València 1598-1610
Antoine Coysevox

La Renommée chevauchant Pégase, d’Antoine Coysevox (Musée du Louvre)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Escultura
Escultor francès.
El seu art introdueix el moviment, superant el classicisme estàtic de Girardon Fou director de l’Académie Royale Retratista de la família reial, feu l’estàtua de Lluís XIV Musée Carnavalet Treballà a Versalles i conreà el gènere mitològic Diana , Musée du Louvre Com a retratista, feu els busts de Colbert i del Grand Condé Musée du Louvre
Francisco Luis Bernárdez
Literatura
Poeta argentí.
El 1922 publicà a Madrid Orto i Bazar , seguint el corrent ultraista De retorn a Buenos Aires conreà una lírica intimista, de tema religiós, entroncat amb la tradició llatina i catòlica, que intenta d’arribar a un classicisme formal El buque 1935, Poemas elementales 1942, Mundo de las Españas 1968, etc Destaca també La ciudad sin Laura 1938, de tema amorós
José de Bada
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Evolucionà des d’un classicisme acadèmic Portal del Sagrario, a Granada, 1722 façana de la catedral de Màlaga, començada el 1724 fins a un barroc recarregat típicament andalús esglésies de San Isidoro, començada el 1727, i de Las Agustinas, 1746-51, a Antequera És d’aquest darrer estil la sagristia de la cartoixa de Granada 1730-42, obra mestra que li és atribuïda