Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
àrtabre | àrtabra
Història
Individu d’un dels pobles preromans de Galícia.
Els àrtabres vivien a la zona litoral ries de Betanzos, Ferrol i la Corunya Cal citar, entre les ciutats, ja a l’època de la romanització, Flavium Brigantium la Corunya, Novium Noia i Claudiomerium San Claudio
scherzo
Música
Als s. XVI i XVII, peça vocal o instrumental de caràcter lleuger i sense forma fixa.
Els reculls més cèlebres són els Scherzi musicali de Claudio Monteverdi Al principi del s XIX el scherzo fou introduït per Beethoven en la forma sonata i en el quartet com a substitució del minuet, i s’hi generalitzà
batalla
Música
Obra de caràcter descriptiu que recrea l’agitació i l’estrèpit d’una batalla.
Originàriament vocal -sovint amb textos onomatopeics-, el gènere evolucionà fins que acabà essent purament instrumental Clément Jannequin La guerre , 1528 i Claudio Monteverdi Madrigali guerrieri et amorosi , 1638 n’escriviren magnífics exemples vocals, i altres autors, com ara JB Cabanilles, Couperin, L van Beethoven i PI Cajkovskij, entre d’altres, en compongueren d’instrumentals
Comillas
Edifici del que fou la universitat i el centre superior d’estudis eclesiàstics, creats el 1904 pel papa Lleó XIII, i que posteriorment van ésser traslladats a Madrid
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a ponent de Santillana del Mar, vora la Cantàbrica.
Estació balneària És la seu originària de la Universitat Pontifícia de Comillas, centre superior d’estudis eclesiàstics filosofia, teologia i dret canònic, fundat el 1892 universitat des del 1904 fins al 1967 sota el patrocini de Claudio López y Bru, marquès de Comillas, i dirigit pels jesuïtes Les facultats de dret canònic i de teologia foren traslladades 1960 i 1967 a Madrid
Saverio Mercadante
Música
Compositor italià.
Dedicat principalment a l’òpera, fou inicialment un epígon de Rossini, però procurà de reformar el seu estil i millorà la seva orquestració Les òperes més reeixides foren Elisa e Claudio 1821, I Normanni a Paragi 1836, Il giuramento 1837, Il bravo 1839, La vestale 1840, Leonora 1844, Virginia 1866, etc, moltes de les quals foren representades també sovint a Barcelona i a València Fou director del conservatori de Nàpols 1840-70
Josep Bartomeu i Granell
Música
Enginyer i mecenes musical.
Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència barcelonina el Jardí dels Tarongers de Pedralbes nombrosos concerts i representacions que marcaren una època en el món musical de la ciutat Hom hi feu conèixer l' Orfeo, de Claudio Monteverdi, Socrate , d’Erik Satie i els Gurrelieder , d’Arnold Schönberg a més, s’hi interpretaren per primera vegada algunes obres de compositors del país, com La Mérope , de Domènec Terradellas i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort
,
El València guanya la Supercopa de futbol
El València CF s’adjudica la Supercopa de futbol en superar el FC Barcelona en l’eliminatòria jugada entre diumenge passat i avui A Mestalla el València va guanyar per 1 a 0, amb gol de Claudio López, mentre al Camp Nou els dos equips empataven a tres, amb gols de Kluivert 2 i Ronald de Boer pel Barça i Albelda, Sánchez i Farinós pel València Amb Van Gaal d’entrenador, el Barça ha perdut les tres darreres finals de la Supercopa
Alessandro Striggio
Música
Llibretista i músic italià.
Fill del compositor Alessandro Striggio, rebé una bona educació musical i fou intèrpret de viola, estudià dret i feu carrera com a diplomàtic Després de la mort del seu pare 1592, en publicà la darrera sèrie de madrigals Posteriorment, escriví diversos textos per a obres de Claudio Monteverdi, dels quals només ha restat el de l’òpera La Favola d’Orfeo 1607, basat en Euridice 1600, d’Ottavio Rinuccini Striggio escriví també textos per a Marco da Gagliano Il sacrificio d’Ifigenia , 1608
Marcello Abbado
Música
Pianista i compositor italià.
Germà del director d’orquestra Claudio Abbado Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb A Gavazzeni i GF Ghedini Graduat el 1947, a partir del 1951 exercí de professor al Conservatori de Venècia Del 1958 al 1966 fou director del Liceu Musical de Piacenza, i després ho fou del Conservatori de Milà A banda de la seva important carrera concertística com a pianista, amb gires arreu d’Europa, que combinà amb la tasca docent, desenvolupà una important trajectòria compositiva, sovint centrada en el piano
Vicent Josep Miquel
Historiografia catalana
Doctor en ambdós drets per la Universitat de València.
Feu oposicions a diverses càtedres d’aquesta universitat, i interessat en la història, sembla que treballà durant molts anys uns Anales de Ungría que quedaren manuscrits Completà les Tablas chronológicas compuestas por el MRP Claudio Clemente, natural de Ornans, en el condado de Borgoña, religioso jesuita, catedrático de erudición en los Estudios Reales de Madrid ilustradas y añadidas desde el año 1642 hasta 1689, con un apéndice en que se ventilan algunas questiones historiales 1689, on afegí la part entre el 1642 i el 1689 i l’apèndix