Resultats de la cerca
Es mostren 1141 resultats
Eudald Graells i Puig
Història
Investigador i erudit.
Estudià principalment la història de la farga catalana i l’antiga manufactura ripollesa d’armes i de claus Des del 1957 fins a la seva mort fou director de l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Entre els treballs que publicà destaquen La manufactura de claus a Ripoll Contribució a l’estudi de la farga catalana 1972 i Les armes de foc a Ripoll 1974
apuntar
Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, etc.
clauer
Anella, cadena, cordó, etc, que reuneix un feix de claus.
clavera
Motlle emprat per a fabricar manualment la cabota dels claus.
clavat
Conjunt de claus clavats en una construcció, en un vaixell, etc.
clavar
Fixar (alguna cosa) per mitjà d’un clau o de claus.
ferreteria
Oficis manuals
Comerç d’objectes de ferro i altres metalls (claus, eines, etc.).
tubet
Tecnologia
Eina emprada per a reblar claus, especialment l’emprada pel mestre d’aixa per a reblar els claus de les taules de les embarcacions de fusta.
criptografia
Matemàtiques
Aplicació de tècniques matemàtiques que permeten xifrar i desxifrar missatges, de manera que només pugui ésser interpretat pel receptor al qual van adreçats.
Hi ha diferents estratègies per a xifrar la informació, però gairebé totes consisteixen a modificar algun paràmetre de la comunicació segons una seqüència pseudoaleatòria coneguda per l’emissor i pel receptor La seqüència és pseudoaleatòria en aquest sentit el receptor que desconeix la clau amb què ha estat generada interpreta que és del tot aleatòria, mentre que aquell que sí que la coneix pot reproduir la seqüència amb una certa facilitat El xifratge de la informació s’estén a tot tipus de comunicació que requereixi un cert grau de seguretat i als sistemes de radiodifusió de pagament La…
punta
Puntes
Tecnologia
Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament, anomenat originàriament punta de París
.
En fusteria de construcció, hom anomena també punta diversos claus l’ús dels quals en determina el nom, com la punta d’enllatar per a clavar les llates als cabirons, la punta d’encabironar per a fixar dos cabirons, la punta d’embigar per a clavar les bigues a les bigues mestres, la punta d’encanyissar per a clavar els canyissos a les bigues, etc En l’ofici de sabater són emprats diversos claus i puntes, entre els quals cal destacar la punta groga de llautó i d’un centímetre de llargària, emprada per a clavar la tapa bona, la punta rodona sense cabota, cilíndrica,…