Resultats de la cerca

S’inicien a la localitat de Prada de Conflent les sessions de la Universitat Catalana d’Estiu, que aquest any arriba a la 31a edició sota el lema El progrés a l’horitzó del 2000 Entre els actes de rellevància previstos hi ha els homenatges als poetes Joan Brossa i Pere Quart i al fundador del cant coral, Josep Anselm Clavé

És autor d’una quarantena de sardanes i de música per a cobla, i també compongué música per a orquestra, piano o orgue i música coral Fou membre i posteriorment director de la Schola Cantorum del Seminari de Barcelona, on estudià Algunes de les seves sardanes són Primavera , La pubilleta se’ns casa , Barcelona Olímpica , Camí de les Farreries o L’Ideal d’en Clavé

Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2000 components, es feren forts a la Bisbal Foc de la Bisbal , fins a llur rendició Pel novembre del 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim

Començà a pintar tard, el 1947, animada pel seu fill, el pintor Antoni Clavé Des del 1949 exposà aiguades, olis i ceràmiques a París, Niça, Ais de Provença, Londres, Ginebra, Estocolm, Copenhaguen, Roma i Barcelona, i participà als salons de París La Guilde de la Gravure de Lausana li edità litografies Pintà —especialment flors— dins un estil naïf que pels seus colors vius i plans recorda sovint l’art de Matisse

Hi collaboraren, entre d’altres, Manuel de Lasarte, Gonçal Serraclara, Rafael Boet, Baldomer Lostau, Antoni Feliu i Codina, Josep Anselm Clavé i Josep Lluís Pellicer Es proposava la difusió de l’ideari federalista i la implantació de la república federal per la convicció i no per la violència S'oposà al centralisme de la Junta Revolucionaria de Madrid El 15 d’abril de 1873 es dissolgué i es transformà en Estat Català

Deixeble de Modest Urgell Concorregué a diverses exposicions barcelonines i es dedicà preferentment al paisatgisme i la pintura de flors Feu també països de ventalls Fou membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya Al seu taller de pintura decorativa i publicitària s’inicià Antoni Clavé El seu fill Lluís Tolosa i Giralt , també pintor, reuní una important collecció d’indumentària i arts sumptuàries, que llegà a la Diputació de Barcelona 1973

El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès De caràcter nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay 1901-02 i per Cassià Casademont 1908-17 i 1919-~36 Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” 1896-1901 i 1900-02

Fou violinista del Gran Teatre del Liceu i de la catedral de Barcelona i professor de solfeig al Conservatori del Liceu El 1863 rebé el primer accèssit d’un certamen promogut per Clavé, pel seu cor a veus soles Las huestes de Pelayo Compongué obres religioses, com una Misa sobre el Tantum ergo Rebé també una menció honorífica en el concurs literariomusical que s’organitzà dins els actes de celebració del millenari del monestir de Montserrat

Aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià és a dir, volia omplir del sentimentalisme catòlic italià el rigor lineal de David, identificable en aquest sentit amb Perugino i Rafael Anhelava com a resultat l’espiritualitat més pura, encara que el tema no fos sempre religiós, puix que hom també conreava temes històrics Els fundadors foren anomenats natzarens —tot i que preferien d’ésser anomenats puristes purisme— pel fet d’haver-se installat en un convent abandonat, el de San Isidoro, i pel seu aspecte, descurat i amb llargues cabelleres Els artistes…

Publicà tres números, l’últim dels quals doble Pretenia de donar una visió de les activitats catalanes durant la guerra, dins el comú esforç republicà Era luxosament presentada, amb gran quantitat de fotografies i bones collaboracions Les portades, a tot color, foren de Clavé, Commeleran i Domingo El segon número fou dedicat a l’assistència social i a la sanitat mèdica, mentre que el tercer-quart tractà de la cultura Anuncià una monografia gràfica de la guerra, però no arribà a sortir