Resultats de la cerca

Finalista del Premi Turner 1989, exposà al Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou de París en diverses ocasions 1992, 1997 i 2004, i el 2004 presentà a CaixaForum una mostra retrospectiva Participà en installacions collectives com “Italian Metamorphosis” 1994 al Solomon RGuggenheim de Nova York i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 2000, a més d’exposar a Alemanya, els EUA i el Japó El seu treball explora la relació entre l’home i la natura

L’any següent s’hi afegiren Chirino, Rivera i Viola es dissolgué al començament del 1960 Aquests artistes tingueren com a activitat principal diverses exposicions collectives en ciutats com Barcelona, Saragossa, Oviedo, Múrcia, Gijón, a més de la preparació d’algunes publicacions i l’organització de cicles de conferències, fets que obtingueren ressò dins l’àmbit artístic local i també ressò internacional a partir de la XXIX Biennal de Venècia i de l’exposició celebrada en el Musée des Arts Décoratifs de París

Autodidacta, començà a exposar la seva obra el 1949, participant en diferents exposicions collectives Des del 1969 feu exposicions individuals a Amposta, Tortosa, Tarragona, Barcelona, València, París, etc Utilitzà el marbre, el ferro, el bronze i altres metalls com a material de la seva escultura, centrada especialment en la figura femenina Entre d’altres, destaquen els monuments d’homenatge a les arts i l’agricultura installats a Amposta 1985-88 L’any 2007 Emigdi Subirats publicà la biografia Emili Bonet Escultor, pintor poeta

Format a Llotja i amb Clarasó i Llimona Participà en exposicions collectives des del 1910 Estudià a París amb Landowsky Fou professor de perspectiva als ateneus obrers de Barcelona i de les Corts Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona 1914 i a nombroses exposicions de conjunt El 1951 féu una assenyalada mostra individual a la Sala Busquets de barcelona, on presentà bronzes, marbres, talles de fusta i de vori, així com aquarelles Ha conreat la medallística i la pintura mural Banc Vitalici de Barcelona

Director del postgrau sobre jocs i esports tradicionals de l’INEFC de Lleida És autor d’un bon nombre de recerques, articles científics i tècnics en obres collectives, llibres i revistes i ha estat comissari i documentalista d’exposicions sobre jocs tradicionals És membre fundador de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals i de l’Associació Internacional de Jocs i Esports Tradicionals Ha publicat, entre d’altres, Jocs i esports tradicionals a Catalunya 2010, amb altres autors i Juegos tradicionales y sociedad en Europa 2006

Nasqué el 1932, amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona-Sants, com a resultat de la fusió de diverses entitats excursionistes El 1933 adoptà el nom actual El 1934 construí la caseta de banys del Garraf Ha estat pionera en l’organització de marxes collectives En el seu si es fundà el primer grup d’espeologia, la Secció d’Investigacions i Recerques Espeleològiques SIRE, de la UEC, el 1962 Destaca la Secció d’Alta Muntanya i Escalada Entre les expedicions cal mencionar l’expedició de neteja de l’Annapurna 1999

Per tal de poder alimentar diversos receptors, cal amplificar el feble senyal de què normalment hom disposa als extrems de l’antena abans de distribuir-lo entre els diferents receptors Sovint, els senyals rebuts per diverses antenes collectives de ràdio en AM i FM i televisió en VHF i UHF són mesclats en una mateixa línia de distribució i separats després per tal d’alimentar els distints aparells Per extensió, hom anomena antena collectiva el conjunt d’antenes, amplificadors, mescladors, línies de distribució i separadors utilitzats en aquestes installacions

Format a Llotja Participà a les Exposicions de Primavera de Barcelona del 1936 i el 1937, dins el Saló de Montjuïc Des del 1939 residí a Occitània Establert a París el 1945, féu decoracions per al teatre Sarah-Bernhardt Mostrà la seva obra en exposicions individuals i en nombroses de collectives Obtingué el Prix de Dessin el 1953 El seu art, figuratiu, expressiu i ben estructurat, s’acull sovint en teles de grans dimensions És representat al Musée d’Art Moderne de París i als museus de Mulhouse i Besançon

Fou alumne de l’Escola d’Arts i Oficis i de l’Escola Massana de Barcelona Actualment treballa al taller que ha muntat al mas d’En Bosc, a Rodonyà Alt Camp L’estil de les seves obres és original i no funcional en figuren al Museu de Ceràmica de Barcelona i al d’Art Contemporani d’Eivissa Ha participat en exposicions individuals i collectives a Barcelona, Eivissa, Girona, Madrid, Maó, Faenza Itàlia i Montevideo També es dedica a fer tapissos, escultures, mòbils i monotips Ha estat membre del Grup Menorca

Passà pels tallers de Xavier Nogués i Francesc Labarta Exposà en collectives des del 1929 i es presentà individualment el 1936 Syra Exposà després a París i a Londres i, a la postguerra, de nou a Barcelona sales Caralt, Vinçon, La Pinacoteca, etc Participà en el segon Salón de los Once, de Madrid 1943 Lligat a Sitges, conreà la decoració, la illustració Un día del emperador Tiberio en Capri de González-Ruano, 1945 i el quadre de cavallet, molt especialment en el tema de les flors, que interpreta amb pinzellada centrífuga, hàbil i colorista