Resultats de la cerca

És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix 2957 m alt i, a l’est, pel gran tuc de Colomers 2933 m alt El coll de Contraix 2770 m alt comunica aquesta vall amb la coma de Colieto

El lloc de Romadriu o Riumadriu, amb el nom de Rio matrice , és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1034, la vila de Romadriu i els castells de Colomers i Serret, als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere, són donats pel vescomte Isarn i la seva muller, a Arnau Dacó i la seva esposa, Ermengarda, que l’any 1050 deixava en el seu testament sacramental els castells de Romadriu, Colomers i Serret al seu marit Arnau Dacó Tot i que les notícies sobre el castell de Romadriu són molt abundoses fins el 1300, cal…

S’estén des del tuc de Ratera 2857 m alt i del port de Ratera d’Espot 2532 m alt, al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saburedo, fins a l’estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d’Espot En el curs d’aquest riu es formen l’estany de la Munyidera i l’ estany de Ratera d’Espot el qual rep també les aigües de les comes d’Amitges i de l’Abellar

Entre els anys 1034 i 1107 se citen repetidament junts els castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, situats als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere L’església de Romadriu estava dedicada a sant Martí probablement una de les restants advocacions correspongui a l’església de Serret Aquesta església sembla que tenia la categoria de parròquia, o almenys això es desprèn de la inclusió de Serret dins el deganat de Montenartró en les visites pastorals del començament del segle XIV

És situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, sobre l’estany Baix de Saboredo, a 2310 m d’altitud Fou inaugurat l’any 1969 i és propietat del Conselh Generau d’Aran Està guardat i té capacitat per a vint-i-una persones És punt de pas de la travessa Carros de Foc i del sender circular de la Val d’Aran GR-211, i serveix de base per a les ascensions al Gran Tuc de Colomèrs, el pic de Saboredo i el tuc de Ratèra

Inaugurat el 1979, és propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És situat dins del parc, a l’oest del desguàs de l’estany Llong i al nord-est dels prats d’Aiguadassi, a 1985 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda com a Carros de Foc És guardat i té una capacitat de quaranta-set places És base per a ascendir, entre d’altres, al gran tuc de Colomers 2933 m o el Subenuix 2950 m a més, també es poden fer excursions i travesses dins el parc nacional

Situat a l’oest de l’estany gran d’Amitges, a una altitud de 2380 m, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC, és guardat i té capacitat per a setanta-quatre persones Fou inaugurat l’any 1956 i reformat el 1984 És punt de pas de la travessa dels refugis del parc nacional coneguda com Carros de Foc i del sender GR-11, i serveix de base per a escalades a les agulles d’Amitges i Bassiero, i ascensions als cims del Gran Tuc de Colomers 2933 m, Ratera 2861 m, Saboredo 2827 m i Bassiero 2898 m

Malauradament no es tenen notícies documentals d’aquesta capella, ni del seu terme, que, a la darreria del segle XV era ja un lloc despoblat, integrat al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, i que comprenia els antics llocs de Castellarnau, Romadriu, Colomers i Serret En la visita pastoral del 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, en el terme de Burg consta la capella de Santa Magdalena, referència a l’actual capella sota aquesta advocació que es conserva al terme de Farrera, però que no podem assegurar que sigui la successora de la primitiva església de la Ribalera,…

Inaugurat al juny del 1906 i promogut, entre d’altres, per Leopoldo Gil, reunia l’alta socie-tat catalana que practicava el tir al colomí Situat a la part inferior del castell de Montjuïc, davant l’antic embarcador de l’Exposició Universal, era format per una planícia ellíptica amb un estand per als tiradors, tribuna, local social, sala de juntes i secretaria, i colomers amb gàbies automàtiques S’hi disputaren proves de rellevància, com el Campionat d’Europa 1956 o el Campionat del Món 1961 La concessió de les installacions caducà a l’abril del 1994 i l’Ajuntament de Barcelona no…