Resultats de la cerca

Fill de Joan VI, combaté els Paleòleg al costat de l’emperador, que li conferí el despotat de Mistrà Lluità contra la pirateria i féu de Mistrà un centre cultural de primer ordre, molt important per al món grec

Pastor protestant i conservador, combaté l’esperit liberal de la seva època Escriví, amb un llenguatge dialectal, Der Bauernspiegel ‘El mirall dels pagesos’, 1836, Uli der Knecht ‘Uli, el criat’, 1841 i Geld und Geist ‘Valor i esperit’, 1843

De família benestant, la revolució del 1830 el menà a sostenir Felip d’Orleans com a nou rei Alhora president del govern i ministre de l’interior 1831, combaté el republicanisme i el desordre públic, i ensems afavorí l’alta burgesia

Al capdavant dels bòers combaté victoriosament els anglesos recomanà, però, la ràpida collaboració amb ells Primer ministre del Transvaal 1907-10 i, després, de la Unió Sud-africana 1910-19, el 1915 hi annexionà les possessions alemanyes del sud-oest africà

Fill de Ringaudas, unificà les tribus lituanes ~1236, es convertí al cristianisme ~1250 i es féu coronar rei 1253 S'annexà els territoris al voltant del Dnièper i el Dvina i combaté els cavallers germànics Morí víctima d’una conspiració

El 1810 combaté la invasió napoleònica en l’armada anglesa Ingressà en la marina espanyola, i lluità a l’Amèrica del Sud contra els independentistes Exercí diversos càrrecs oficials i fou cap de la comandància de marina de València 1846-50

Mosqueter, el 1780 lluità al setge de Maó i l’any 1785 esdevingué capità Combaté contra Savoia 1792 i Espanya 1793, on prengué Sant Sebastià Destinat a Alemanya 1797 i 1800 i a Suïssa 1799, morí en combat al Rin

Fill de Casimir, duc de Brest Kujawski, sucumbí davant la coalició d’Enric III de Silèsia i Venceslau II de Bohèmia, però amb l’ajut de russos i hongaresos conquerí Cracòvia 1305 i dominà Polònia Proclamat rei, combaté l’orde teutònic

Emigrat després de la presa de la Bastilla, s’establí a Worms i el 1792 formà, amb els exiliats, l' exèrcit de Condé , que combaté la Revolució Francesa fins al tractat de Campoformio 1797 Tornà a França el 1814, amb la Restauració

Vingué a ésser l’òrgan del partit republicà radical i d’Alejandro Lerroux a les Illes, i combaté especialment els republicans que acceptaren el reformisme de Melquíades Alvárez A més de Julià, Josep Antoni Palmer i Antoni Marroig i Bauzà foren els redactors més regulars