Resultats de la cerca

La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix, afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er 2 350 m alt i al SW per la tossa del Pas dels Lladres 2 662 m i la serra de l’Artiga La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges 222 ha Hom conrea 56 ha de cereals sègol i blat i 4 ha d’hortalisses El bestiar boví 190 caps és una de les principals fonts de riquesa La cooperativa…

Entre altres caseries, comprèn les de Sietecasas, Los Ruices, Los Mateos, Los Marcos i Los Cutillas L’església parroquial fou fundada al s XVIII com a ajuda el Remei de la parròquia del Salvador d’Oriola

Comprèn les viles de Llombai, Catadau i Torís, els pobles d’Alfarb, Montserrat d’Alcalà, Montroi i Real de Montroi i els despoblats d’Alcalà, Alèdua i Serra Rebé el nom de l’antic castell d'Alcalà

La serralada que uneix el coll de Montportell 1 182 m alt i el serrat del Ginebre separa aquest municipi de la vall de Glorianes la línia de crestes que uneix el puig dels Bessós 1 731 m alt, contrafort oriental del Canigó, amb el roc de Jocavell 1 326 m i el coll de les Cireres, el separa de la vall de Llec El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall i la superfície agrícola es limita a 20 ha 2 d’arbres fruiters pomeres i pereres, 1 de vinya, 2 d’hortalisses i 15 de pastura i farratge El cens ramader és de 447 caps d’oví, 101 de cabrum i 15 de boví Hom ha installat una explotació de…

El terme, en una gran part boscat, comprèn els antics llocs de Seners del qual resta només l’antiga església de Sant Joan de Seners i de Llec en resta una masia Els conreus s’estenen a la part baixa i més plana, a l’esquerra del riu de Llec, regada per canals derivats d’aquest Hi ha una àrea de pasturatges a la capçalera de la vall, al ras de Pratcabrera Hi ha 41 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres, cirerers, albercoquers, 22 ha de vinya, 9 ha d’hortalisses i 16 ha de pastures i farratge El poble 382 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Llec L’…

Comprèn una gran part de l’anomenada regió volcànica d’Olot 15309 ha d’un total d’unes 25000 ha, centrada al pla d’Olot i als seus vessants, coberta en la major part pel camp de lava, on afluí seguint la vall del Fluvià i arribà fins a Sant Jaume de Llierca Un altre sector important és a la vall tectònica del Ser, al peu de l’escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants Santa Margarida  i el Croscat La lava seguí aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el sallent de Santa Pau Finalment, un tercer sector es pot considerar…

Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó Mosquerola,…

Es troba al centre de les terres àrides anomenades les Garrotxes del Conflent a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Capcir, i a la part meridional del terme municipal hi ha el bosc de Clavera La manca de possibilitats per a l’agricultura i la migradesa dels pasturatges que cobreixen les parts menys pedregoses de les serres han fet que aquest municipi, així com els que l’envolten, perdés el 96,3% de la població en cent anys de 554 h, aiguatebiats , el 1861, a 21, el 1982, en gran part durant el segle XX El terme municipal és travessat per una de les carreteres que uneixen la…

Ocupa 224 km 2 d’extensió Comprèn els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar, a més del de Biar Des de l’altiplà de Villena cap a l’est, les serres de Sant Cristòfor i de Sant Bartomeu divideixen la part occidental de la vall fins prop de Beneixama