Resultats de la cerca
Es mostren 1564 resultats
quadra de Sacreu
Història
Antiga demarcació senyorial ubicada a cavall dels municipis de Vallgorguina (Vallès Oriental) i Arenys de Munt (Maresme), al bell mig de la Serralada Litoral.
Comprenia un important castell prefeudal del mateix nom Udina Martorell la vincula al segle XIII, a la nissaga dels Arquer de Goscons, senyors d’aquelles contrades
quadra Burguesa
Història
Antiga quadra del municipi de Viladecans (Baix Llobregat), prop del terme de Sant Boi de Llobregat.
Comprenia l’antiga torre Burguesa de la família barcelonina dels Burguès, ja al s XIV, avui Torre-roja i algunes cases al voltant del santuari de Sales
baronia de Torres Torres
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, prèvia facultat reial, el 1466 pel cavaller valencià Joan de Vallterra.
Comprenia, a més de Torres Torres Camp de Morvedre, Alfara de la Baronia i Algímia de la Baronia Passà als Montsoriu i als Castellví, marquesos de Làcon
diòcesi d’Àsia
Història
Divisió administrativa romana creada per Constantí I el 330.
Era una de les tres divisions en què fou repartida l’Àsia Menor i comprenia les províncies de l’Hellespont, Lídia, Frígia, Cària, Licaònia, Pisídia i Pamfília
Samni
Geografia històrica
Antiga regió d’Itàlia, situada entre els Apenins centrals i meridionals, que fou habitada pels samnites.
Comprenia la Campània i part de les actuals regions de Pulla, Basilicata, les Marques i els Abruços Entre les poblacions principals hi havia Bovianum i Abellino actual Avellino
corregiment de Tarragona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Tarragona i de Montblanc, que esdevingueren alcaldies majors El primer corregidor designat fou José de Armendáriz, el primer que ho fou a Catalunya 1716
Músser i Arànser
Antic municipi
Antic municipi de la Baixa Cerdanya, al Baridà, al límit amb l’Alt Urgell i amb Andorra, annexat al de Lles de Cerdanya el 1966.
El poble d'Arànser havia estat el cap del municipi, que comprenia, a més, el poble de Músser, el castell de Queralt i el balneari de Caldes de Músser
corregiment de Vilafranca del Penedès
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vilafranca del Penedès, amb la sotsvegueria d’ Igualada Tenia dues alcaldies majors, l’una a Vilafranca i l’altra a Igualada
Malpàs
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat a la dreta del torrent de Peranera; pertangué a la baronia, després comtat, d’Erill.
Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els pobles, llogarets i despoblats d'Erillcastell, Erta, Peranera, Esperan, Raons, Casòs, Massivert, Montiberri, Castellars i Gironella
les Tres Venècies
Geografia històrica
Nom donat durant el període d’entreguerres (1924-47) a la zona nord-oriental d’Itàlia situada al N del curs inferior del Po i a l’E del Mincio, el Garda i els Alps Rètics.
Aquest territori comprenia l’actual Trentino-Alto Adige, conegut aleshores per Venècia Tridentina, el Vèneto, anomenat aleshores Venècia Euganea, i l’actual Friül-Venècia Júlia, conegut aleshores per Venècia Júlia