Resultats de la cerca

Síntesi de totes les doctrines búdiques potser havien ja estat presents en el pensament del Buda al moment de la illuminació, ensenya la doctrina de la “triple veritat” de la realitat única d’una banda, la vacuïtat de les coses, i de l’altra, llur existència temporal, ambdues enllaçades per la ment La conclusió és que l’u és en el tot i que el tot és en l’u, i que la natura del Buda es troba en totes les coses És un dels fonaments del budisme mahāyāna Aquesta escola fou adaptada al Japó amb el nom de Tendai-Shū

Monjo de Santes Creus, fou elegit abat el 1535 Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la generalitat 1535-40 i 1543-54 En virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades Gaudí de l’amistat del rei Carles I, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià El 1554 es retirà de la política

Al segle XIX l’àrea de les bylini s’havia restringit a la Rússia Septentrional, Povolž'e i Sibèria Són generalment cançons de tema heroic, que es refereixen als bogatyri bogatyr’ Consten de tres parts, molt diferenciades introducció, desenvolupament i conclusió, sovint amb estrofes intercalades per a atreure l’atenció de l’oïdor Mantenen el mateix ritme en el vers, i l’estil es caracteritza per l’ús constant d’epítets, comparacions i parallelismes Les més conegudes són Il’a Muromec i Kalincar ‘Il’a Muromec i el tsar Kalin’ protagonitzada pel més famós dels bogatyri i de la qual hi ha…

Enviat a Turquia, escriví sobre els països orientals Aziatskije skazki ‘Contes asiàtics’, 1929, Na vostoke ‘A l’Orient’, 1936-37 Formà part del grup d’escriptors Pereval ‘El pas’ La seva obra més important, Sčast'e ‘La felicitat’, 1947 premi estatal de l’URSS 1948, tracta d’un home que cerca el seu lloc a la vida en tornar del front “La felicitat vol dir ésser útil al poble”, aquesta és la conclusió de l’autor Viatjà i escriví les seves impressions sobre els països occidentals És també autor de contes, entre ells un d’infantil, Stepnoje solnce ‘El sol de l’estepa’, 1949

Fou professor d’astronomia a Montpeller 1849-82 Treballà, sobretot, en problemes de mecànica celeste, i considerà particularment els mecanismes de formació dels cossos sòlids celestes per contracció d’una nebulosa gasosa Estudià també les pertorbacions que una gran massa sòlida ja constituïda podia produir sobre la formació d’altres cossos sòlids a partir d’un núvol de gas, i arribà a la conclusió que existia una distància mínima al cos principal anomenada límit de Roche , a partir de la qual les pertorbacions produïdes per les marees permeten la condensació de nous cossos Estudià també les…

La seva tesi doctoral fou una notable investigació històrica sobre les crisis industrials a Anglaterra 1894 Coneixedor de Marx, contribuí a la difusió de la teoria de la desproporcionalitat entre els diferents sectors productius, com a explicativa de les crisis del capitalisme Aquesta teoria es desprenia de la seva crítica a l’exposició de les causes de les crisis feta per Marx, tal com Tugan l’entenia Per tal de desenvolupar-la, utilitzà els esquemes de reproducció del segon volum d' El Capital i arribà a la conclusió que l’enderrocament del capitalisme no era una necessitat econòmica…

Narra les aventures del Jove Càndid per Europa i Amèrica, a través de les quals el protagonista es desenganya de l’optimisme que li havia inculcat el seu preceptor Pangloss i arriba a la conclusió que el món és absurd, que hom no pot conformar-se amb la seva sort i que cal cercar-se un racó de pau i “conrear el nostre hort” Voltaire hi satiritzà, amb to de farsa grotesca, l’orgull nobiliari, l’esperit heroic, el sentimentalisme amorós i la hipocresia i la crueltat que veia en les religions, i dirigí els seus sarcasmes a l’optimisme metafísic de Leibniz i a les teories sobre la providència de…

Hom denomina premissa major la primera d’aquestes proposicions i premissa menor la segona