Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Cecília

Santa Cecília, per Simon Vouet, en una pintura de 1626
Cristianisme
Màrtir cristiana, d’autenticitat discutida, venerada a Roma des de la fi del segle V.
Segons la llegenda, vers el 232 fou esposada amb el patrici Valerià, el qual es convertí i respectà la seva virginitat moriren tots dos màrtirs Ja des de la fi de l’edat mitjana fou considerada patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa Sota la seva advocació foren fundades congregacions com la Congregazione di Santa Cecilia, de Roma 1566, precedent de l’actual Accademia di Santa Cecilia, confraries professionals de músics la de Barcelona, el 1599 i associacions de concerts com la Caecilian Society, de Londres 1785, que popularitzà els oratoris de Händel i de…
Cecília
Música
Santa i màrtir cristiana, patrona dels músics i venerada a Roma des del segle V.
Segons la tradició cristiana, Cecília fou casada, el 232, amb el noble Valerià, que es convertí al cristianisme i respectà la voluntat de la seva esposa de restar verge Descobert com a cristià, el matrimoni fou martiritzat a Roma Amb tot, no hi ha constància històrica de l’existència del personatge Les darreres opinions suggereixen que, al segle V, algun membre de la família Cecília donà una casa perquè fos utilitzada com a església, i d’aquí devia sorgir la llegenda de la santa Thomas Connolly ha suggerit la identificació de Cecília amb Bona Dea Restituta , deessa romana guaridora de la…
Joan Baptista Vives i Marjà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Roma, on es doctorà en ambdós drets 1584 Fou un personatge molt influent a la cort romana, on tramità afers per al rei Felip III de Castella, per als jurats de València i altres prínceps i entitats Féu construir 1605 una tomba nova a l’església de Montserrat de Roma per als papes, on foren traslladats el 1610 Fou ascendit a cambrer secret del papa 1589 i nomenat ardiaca d’Alzira 1607, i s’ordenà de sacerdot el 1609 Obsessionat per la idea missional, fundà un collegi per a neòfits de missions a la seva casa el 1591, que més tard oferí, sense èxit, a diferents congregacions…
Cor de Maria
Representació del cor de la Mare de Déu en tant que símbol del seu amor envers Déu i envers tota la humanitat.
La devoció al cor de Maria es desenvolupà principalment a l’edat moderna, i la promogueren diverses confraries, especialment l’Arxiconfraria del Puríssim Cor de Maria, fundada a París el 1836 Als Països Catalans fou especialment divulgada per Antoni Maria Claret, el qual n'instituí l’arxiconfraria a Vic 1848 i a Barcelona 1849 Aprovat, facultativament, el culte litúrgic per Pius VII 1805, Pius XII establí per a tota l’Església Catòlica la festa del Cor de Maria, que, des del 1970, se celebra el dissabte després de la solemnitat del Cor de Jesús Sota aquesta advocació mariana han estat…
Archives Nationales
Dipòsit general, radicat a París, de la documentació procedent dels organismes de l’Estat francès, creat durant la Revolució per l’Assemblea (1789) i ampliat després (1790) a la categoria d’arxiu nacional.
El 1808 la installació fou centralitzada a l’Hôtel Soubise, però des del 1966, l’augment dels fons i dels serveis i la manca d’espai han motivat la creació de seus dependents Napoleó intentà convertir-los en arxiu imperial ampliant-los amb els arxius confiscats dels regnes que anava creant a Europa i la reunió a París dels arxius generals vienesos, italians, hispànics, alemanys i del Vaticà, arxius que calgué restituir Els fons generals dels Archives Nationales són classificats en sèries alfabètiques corresponents a la gran diversitat de temes i procedències convenció i assemblea de la…
Capó
Família de pastors protestants fundada per Joan Capó i Pons (Maó 1852-1909), que, durant quatre generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.
Joan Capó i Pons fou deixeble predilecte del missioner William Thomas Brown bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença Dels seus fills, Josep Capó fou superintendent de Catalunya i Balears 1928 intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català 1924-28 Dels altres dos fills, Joan Capó fou pastor al Clot i al Poble Nou Barcelona, i també a Palma, Capdepera, Portocristo i Rubí i Samuel Capó mort el 1995 actuà a Maó i a Barcelona, on fou pastor Quant a la tercera generació,…
L’Església i el món associatiu a Mallorca
P J Campins, sd BM / JG Durant el primer trentenni del segle, l’Església de Mallorca va tenir tres bisbes els mallorquins Pere Joan Campins i Barceló del 1898 al 1915 i Gabriel Llompart i Jaume del 1925 al 1928, i el valencià Rigobert Domènech i Valls del 1916 al 1924 El primer, Pere Joan Campins, fou l’autèntic impulsor d’una Església mallorquina, basada en els pressupòsits regionalistes d’Antoni Maria Alcover, vicari general de la diòcesi Destacà com a promotor de la litúrgia, el catecisme, la premsa catòlica i l’associació de seglars, partint d’un arrelament en la…
Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera
© Arxiu Família Carrasco i Formiguera
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Doctor en dret i en filosofia i lletres Exercí l’advocacia a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Fou professor d’aquesta matèria a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, i publicà l’obra de divulgació Normes del comerciant 1928 A partir del 1931 fou secretari del Comitè Industrial Cotoner i, després, delegat del port franc de Barcelona Des de jove milità en el moviment catalanista, primerament en la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i, després, en Acció Catalana, partit del qual fou un dels fundadors 1922 El 1920 havia estat elegit regidor de…
l’Oratori
Societat clerical de dret pontifici, sense vots, fundada a Roma el 1564 per sant Felip Neri.
Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense superiors…
Congregació per a la Doctrina de la Fe
Religió
Congregació romana encarregada de vetllar per la puresa de la doctrina de l'Església catòlica.
La més important i antiga de les congregacions romanes fou fundada per Pau III 1542 per combatre el protestantisme, amb el nom de Congregació de la Suprema Inquisició inquisició N’és president el papa, el qual nomena directament el prefecte que encapçala l’organisme que fins el 1965 rebé el nom de cardenal secretari, un assessor des del 1965 anomenat secretari, un comissari amb dos inquisidors o instructors —de l’orde dominicà— i un cert nombre de qualificadors La seva competència s’estén a totes les qüestions de fe i costums, privilegi paulí, examen de llibres, etc, i té jurisdicció sobre…