Resultats de la cerca

Com a amateur fou durant tres anys consecutius campió estatal del pes pesant 1948, 1949, 1950 Passà a la boxa professional el 1950 i guanyà el Campionat d’Espanya del pes pesant 1952, títol que perdé el 1961 en caure davant el púgil Mariano Echeva-rría per punts Participà en diversos combats internacionals Es retirà el 1964 amb un balanç de 52 combats, amb 23 triomfs 11 per KO, 23 derrotes i 6 nuls

Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona

Formada al club Sala d’Armes Montjuïc, fou campiona d’espasa de menors de vint anys de Catalunya 1991-92 i d’Espanya 1992 i participà en el Mundial júnior de Gènova 1992 En la categoria absoluta, guanyà quatre anys consecutius el Campionat de Catalunya 1990-93 i participà en el Mundial de l’Havana Llicenciada en INEF, és professora d’educació física i coautora del llibre Valors en guàrdia , una unitat didàctica d’esgrima de deu sessions

Fill del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, Baldiri Aleu i Torres, fou un dels millors jugadors catalans dels anys cinquanta i seixanta Jugà en el primer equip de la Santboiana des del 1955 fins al 1967, època de grans èxits Jugant en la posició de mig d’obertura i essent una peça clau de l’equip, guanyà cinc Campionats d’Espanya consecutius entre el 1958 i el 1962 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

Amb el 51,3% dels vots negatius contra el 48,7% de positius, els bolivians rebutgen en referèndum ampliar la presidència de tres a quatre mandats consecutius El president Evo Morales, en el poder des de l’any 2006 i reelegit el 2009 i el 2014, va convocar aquest referèndum sobre l’esmena constitucional que li permetria presentar la candidatura el 2020 Malgrat admetre el resultat, Morales adverteix que "ha perdut una batalla, però no la guerra"

Vinculat al Club Deportiu Terrassa Hockey, arribà a capitanejar l’equip que guanyà onze Campionats de Catalunya consecutius 1940-50 i diverses edicions de la Copa del Generalísimo Formà part de la selecció espanyola, però no participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 per motius professionals Un cop retirat, fou entrenador i director tècnic del club vallesà 1957-61, que presidí 1973-83 Durant la tasca directiva promogué la construcció de les installacions esportives de les Pedritxes

Fou fundat el 1922 Durant la primera dècada del segle XXI aconseguí tres ascensos consecutius des de segona territorial El darrer fou la temporada 2009-10, quan es proclamà campió de grup de preferent i pujà a primera catalana Però aleshores vengué la seva plaça a la Unió Esportiva Vic, amb què es fusionà, per motius econòmics i falta de camp propi Mantingué el seu futbol de base, que per qüestions legals passà a anomenar-se Club Esportiu Aiguafreda

Membre del Gimnàs Blume, començà a destacar al principi de la dècada de 1960 i es proclamà campiona de Catalunya 1968 Fou medalla de bronze en la classificació general del Campionat d’Espanya 1965, 1966 i subcampiona d’Espanya tres anys consecutius 1967, 1968, 1969 Fou diverses vegades campiona d’Espanya per equips amb el Gimnàs Blume Un cop retirada fou entrenadora de gimnàstica esportiva i, entre d’altres, es feu càrrec de la selecció catalana de gimnàstica

El 1996 guanyà dos premis de teatre consecutius el Josep Ametller amb L’univers perdut i el premi Joan Santamaria amb La lluna dins un pou Ha publicat L’univers perdut 1997 i Certes mentides 1998 És autor també de Punt de fuga , Carotes nues , Sense veu totes tres estrenades el 1995 i La guerra queda oberta estr 1997, entre d’altres Ha treballat com a guionista de televisió i ha escrit diversos guions per a llargmetratges i curtmetratges

Afincat al Prat de Llobregat, s’inicià en aquest esport en un gimnàs de la policia nacional d’aquesta localitat Es proclamà campió d’Espanya a divuit anys i assolí cinc títols consecutius 1980-85 El 1985 abandonà l’alta competició per una lesió Posteriorment impartí classes de taekwondo i obrí el seu propi gimnàs al Prat de Llobregat Fou seleccionador espanyol, entrenador de l’equip olímpic estatal i tècnic al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès