Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre Baix Penedès, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions 256 m s’alcen al bell mig del territori Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la…

Situació i presentació És situat a la banda sud-occidental de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, o riu de Milans, capçalera del Francolí Confronta amb els termes de Vimbodí NE, E i SE, Prades, al Baix Camp S, Vilanova de Prades SW, el Vilosell W i amb un petit sector de Vinaixa N, els dos últims municipis de les Garrigues El municipi és accidentat, d’una banda, pels vessants orientals de la serra de la Llena, on els cims entre 650 i 900 m fan de partió amb els termes de Vilanova de Prades al S i el Vilosell a l’W d’altra banda, és accidentat pels vessants septentrionals de les…

Situació i presentació El terme municipal del Cogul, de reduïda extensió 17,51 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs d’Aspa N, Alfés NW i Alcanó W, i amb els garriguencs de Granyena de les Garrigues SW, el Soleràs S, l’Albagés E i Castelldans NE El poble del Cogul és l’únic nucli de població del municipi El riu de Set travessa el territori pel sector NE i rep petites rieres, com la de Baladró, la vall del Vedat i la vall del Saladar, que davallen entre petits altiplans i tossals, i configuren un territori ondulat…

Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…

El joc consisteix a llançar una pilota amb la mà per fer caure una estructura formada per tres pals i dues peces de fusta sobre aquests wicket defensada per un jugador de l’altre equip, que tracta de colpejar la pilota amb un bat i enviar-la com més lluny millor per intentar marcar corregudes runs L’equip guanyador és el que aconsegueix més corregudes una vegada s’han completat els torns de bat estipulats, que acostumen a ser d’un o dos per equip Els partits a dos torns tenen una durada de tres o quatre dies Es juga en un camp, més o menys ovalat, l’extensió del qual no ha de ser inferior a…

“Que tots aquells que veuran i escoltaran la present sàpiguen que nosaltres, la gent de la vila de Perpinyà, la que habita i resideix en aquesta vila, amb l’acord i amb la voluntat de Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó i comte de Barcelona, nosaltres nomenem entre nosaltres cinc cònsols en la dita vila de Perpinyà, a saber, Ermengol Gros, Esteve de Vilarasa, Bernat de Solatico, Vidal de Narbona i Jaume Andrea, de la manera que, de bona fe, aquests protegeixin, defensin, governin i dirigeixin tot el poble de la vila de Perpinyà, tant els menors com els majors, i que regeixin els seus béns…

Pàgina d’un exemplar manuscrit de la Lex Visigothorum , segle VII BNM / Aisa Què calia pagar per a adquirir la propietat d’un instrumentum vocalem , és a dir, una eina parlant com deien els juristes romans, en època carolíngia Què era més car, l’ instrumentum vocalem esclaus, l’ instrumentum semivocalem bestiar o l’ instrumentum mutum eines Depenia de la qualitat de l’ instrumentum , dels serveis que se’n podien obtenir La modalitat esclavista de producció devia entrar en crisi al final del segle VII, i, després, la invasió musulmana segle VIII i les posteriors lluites entre cristians i…

Situació i presentació Es troba al límit SE del Pla d’Urgell i limita amb els municipis de Bellpuig W i NW, Vilagrassa NE, Verdú E i Sant Martí de Riucorb S i per un punt amb Belianes El canal d’Urgell travessa el terme pel sector septentrional L’únic nucli de població és el poble i cap de municipi de Preixana, unit a Bellpuig d’Urgell per una carretera local de 3 km que constitueix la principal via de comunicació i el deixa aïllat dels itineraris importants de la comarca Es comunica per pistes forestals amb Vilagrassa i Sant Martí de Riucorb El topònim ha estat considerat d’…

Situació i presentació El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà Urgell al NE El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi Situat a la part central de la plataforma garriguenca, en un sector oligocènic de la Depressió Central els materials dominants són les argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases És delimitat pel puig del Corb 458 m al N…

Situació i presentació El terme municipal de Montmaneu, de 13,62 km 2 , és a l’extrem de ponent de la comarca, ja al límit amb la Segarra Limita a l’E amb Argençola Anoia, al S amb Montfar, enclavat del terme de Ribera d’Ondara i Talavera, a l’W amb el municipi de Ribera d’Ondara i al N amb Sant Guim de Freixenet, tots aquests termes pertanyents a la comarca de la Segarra Centra el terme el coll de la Panadella, a 710 m d’altitud, al límit de la Depressió Central, que separa les conques del Llobregat i del Segre Drena un petit sector de la frontera occidental la capçalera del riu d’Ondara,…