Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
intercanvi d’aire
Meteorologia
Barreja d’aire entre llocs més o menys llunyans, per efecte dels vents, de la convecció i de la turbulència.
electroforesi

Esquema d’una cubeta d’electroforesi
© fototeca.cat
Bioquímica
Botànica
Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.
La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…
conducció
Física
Nom genèric d’alguns fenòmens de transport (d’energia, càrrega o matèria) gairebé exclusius de la matèria condensada.
Els principals fenòmens de conducció són la conducció tèrmica , la conducció elèctrica i la conducció de matèria , els quals són causats, respectivament, per un gradient de densitat Com a fenomen de transport, tota conducció és caracteritzada per un coeficient de transport la conductivitat tèrmica , la conductivitat elèctrica i el coeficient de difusió , respectivament La conducció tèrmica o difusió tèrmica consisteix en la propagació de la calor per contacte i sense desplaçament aparent de matèria, i és entesa, en termes clàssics, com la transmissió, per collisions mútues successives, de l’…
muntanya
Geomorfologia
Elevació natural del terreny.
Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En principi una…
nombre de Nusselt
Física
Coeficient sense dimensions, emprat en els càlculs termodinàmics d’un fluid sotmès a convecció forçada, que representa la relació entre la calor transferida i la conductivitat tèrmica.
nombre de Margoulis
Física
Coeficient adimensional emprat en els càlculs termodinàmics d’un fluid sotmès a convecció forçada, que representa la relació entre la calor transferida i la capacitat tèrmica del fluid.
És igual al nombre de Nusselt dividit pel producte del nombre de Reynolds i el nombre de Prandlt També és anomenat nombre de Stanton
termòfor
Física
Dit dels cossos i les substàncies fluids que porten, forneixen o transfereixen calor d’un punt a un altre per mitjà de la convecció natural o de la circulació forçada.
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta
anabàtic | anabàtica
Meteorologia
Dit del vent ascendent produït per la convecció de l’aire escalfat per contacte amb la terra caldejada, per exemple, la brisa que es produeix a la sortida del sol en escalfar-se la superfície d’una muntanya.
L’estructura interna de la Terra
Consideracions generals La Terra forma part del grup de planetes rocosos, que es caracteritzen per tenir una mida petita i una elevada densitat, i ser constituïts, fonamentalment, per ferro, oxigen, silici i magnesi La Terra és el tercer planeta més proper al Sol, del qual dista uns 150 milions de quilòmetres L’edat de la Terra La formació de la Terra està lligada a la de la resta del sistema solar La hipòtesi més acceptada actualment és que els planetes solars van sorgir de la condensació de pols còsmica i gas preexistent, en un procés iniciat fa uns 4600 milions d’anys Ma La…