Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Clíties
Pintura
Pintor àtic.
Decorador del crater de figures negres decorat amb motius homèrics trobat a la ciutat etrusca de Chiusi i que es conserva al Museo Archeologico de Florència És considerada l’obra més important del segon quart del segle VI aC
puig de la Banya del Boc
Volcà
Aflorament volcànic del Gironès, dins el terme municipal de Sant Martí de Llémena (Gironès), situat sobre una falla, a cavall del contacte anormal de l’Eocè i del Paleozoic.
El cràter, que és situat a la banda nord-est del puig, projectà una gran quantitat de greda la lava és estesa cap a l’est i, molt especialment, cap al sud, per on arriba a la vall de Llémena
el Croscat
Vista general del Croscat
© Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NW de la vila, el més alt de la zona volcànica de la Garrotxa, de 185 m d’alçària (786 m) i 800 m de diàmetre de base.
Té el cràter en un dels vessants Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa, quadrada, voltada d’un vall És el volcà més jove de la península Ibèrica recentment l’han datat entre 11500 i 13500 anys enrere
Sant Pere Màrtir
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), a l’W del nucli urbà, als vessants nord-orientals del Montolivet.
Ha sorgit modernament com a zona d’expansió de la ciutat, amb cases de poca alçada, carrers urbanitzats i ben pavimentats, i un fort pendent, puix que arriba pràcticament fins a la boca de l’antic cràter També ha estat creada la parròquia de Sant Pere Màrtir
caldera
Geomorfologia
Depressió d’origen volcànic, generalment d’unes grans dimensions (la del volcà Aso-San, al Japó, per exemple, fa 17 × 25 km), de forma més o menys el·líptica o circular, de parets abruptes i de fons gairebé pla.
El seu origen pot ésser per explosió , quan una xemeneia volcànica, havent estat tapada per laves solidificades, esclata sota la pressió de noves laves ascendents, per esfondrament posterior a una erupció que ha creat un buit sota un con volcànic, o per erosió de les parets d’un cràter
Vulcano
Vulcano vist des de Lipari
Peter F. (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de la mar Tirrena, la més meridional de les illes Eòlies, a menys de 20 km de la costa nord de Sicília, separada de l’illa Lipari (al N) per un canal de 750 m d’amplària.
Al NW, al Monte Saraceno 480 m, s’obre el gran cràter del volcà Vulcano o Fossa Grande, encara actiu, bé que la darrera gran erupció data de 1888-90 El grup del Monte Aria 500 m, al S, també és de caràcter volcànic, amb emissió de vapors sulfurosos fumaroles
Faial
Illa
Illa del grup central de les Açores, separada de l’illa de Pico pel canal del seu nom.
La capital és Horta És d’origen volcànic, com la resta de l’arxipèlag, i presenta una forma quasi circular al centre hi ha el cim de Caldeira 1 021 m, que té un cràter de 2 km de diàmetre Produeix cereals, moniatos, vi i fruita S'hi destaca la pesca
circ lunar
Superfície de la Lluna, on s’observen nombrosos circs lunars
(CC0)
Geologia
Forma de relleu característica de la superfície lunar, que presenta una estructura circular, amb el sector central deprimit i els vorells més o menys elevats.
El seu origen pot ésser tant endogen volcànic com exogen impacte meteòric aquest darrer és el més freqüent La denominació de cràter lunar , bé que en rigor no és gaire afortunada puix que sembla implicar l’origen volcànic de la Lluna, és emprada més freqüentment per a designar aquesta forma de relleu
La Generalitat i la Diputació de Girona compren el volcà de Santa Margarida
La Generalitat i la Diputació de Girona adquireixen per 1,1 milió d'euros el volcà de Santa Margarida , situat al municipi de Santa Pau Garrotxa El cràter és un dels llocs de més interès del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa , que n'assumeix a partir d'ara la gestió
Josep Maria Mir i Mas de Xexàs
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, caricaturista, crític i assagista.
Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar Dirigí la Revista d’Olot 1926-28 i les humorístiques Pessigolles 1924 i Rialles 1927, ambdues suspeses per l’autoritat Collaborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya 1931-36 Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art