Resultats de la cerca

Situada al S del golf de Hammamet, és un centre portuari i agrícola i un nucli industrial Exportació de fosfat, oli, espart, llana i sal de Monastir Correspon a l’antiga Hadrumetum , quarter general d’Anníbal Els aglabites segle IX bastiren sobre els fonaments d’una basílica paleocristiana un ribāṭ monestir sufí, un dels monuments islàmics més antics del Magrib Conserva vestigis romans d’unes termes i d’un teatre, i unes catacumbes cristianes segles II-III

Recorregué Pèrsia, l’Índia, Ceilan, la mar de la Xina, Madagascar, Zanzibar, Oman, Palestina, Síria, Armènia i el Caucas Recollí notícies perses, índies, jueves i cristianes És autor d’una història universal, en 30 volums, l’únic conservat dels quals Murūǧ al-ḏahab wa ma adīmn al-ġawahir, 947 és conegut per Els prats d’or Escriví també el Llibre de l’advertiment i de la revisió, correcció i complement de les seves obres anteriors ~956

Es donà a conèixer amb el conte Rashōmon 1915, el qual seguiren, entre d’altres, Hōkyōnin no shi ‘La mort d’una cristiana’, 1918, que tracta de les comunitats cristianes del s XVI al Japó, Aru ahō no isshō ‘La vida d’un beneit’, 1923 i, el més popular dels seus contes, la faula satírica Kappa 1927, que traspua, però, una visió amarga i pessimista de la crisi cultural japonesa al començament del s XX Se suïcidà

N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…

Joan Pau II canonitza nou religiosos dels Germans de les Escoles Cristianes, institució més coneguda com La Salle Entre els canonitzats hi ha Jaume Hilari, nom de religió de Manuel Barbal i Cosan, que va ser condemnat a mort l’any 1937 a Tarragona, i un grup de religiosos morts l’any 1934 a Turón Astúries A la cerimònia assisteixen 3000 pelegrins catalans, entre els quals l’arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez i Sistachs, i el bisbe d’Urgell, Joan Martí i Alanis

Pot ésser fix o mòbil Existent ja a les antigues basíliques cristianes, ha adquirit diverses formes i ornamentacions a través dels diferents estils És notable el baldaquí de bronze de Sant Pere de Roma 1624-33, obra de Bernini Als Països Catalans destaquen els de Toses Ripollès i de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell, del s XIII, ambdós de fusta, conservats al Museu d’Art de Catalunya, i el de la catedral de Girona, del s XIV, d’argent

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà

Net de Genguis Kan, el seu germà Möngke, cap suprem dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia Intentava la conquesta de Síria quan, en morir Möngke 1258, tornà a Pèrsia, i les hordes mongòliques sofriren la primera derrota 1260 contra els mamelucs Hülegü, budista i de mare i muller nestorianes, protegí les diverses confessions cristianes, i en el camp de la ciència encarregà a Nāsir al-Dīn Tūsī la construcció i la direcció de l’observatori astronòmic de Marāgheh

Notari Síndic de la ciutat de Palma davant de Ferran II de Catalunya-Aragó quan aquest emprenia el setge de Màlaga 1487 Les seves cartes, en prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, com també la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes, són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada 1850 de la sèrie Recuerdos y bellezas de España

Pertangué a l’orde franciscà, estudià a Bilbao i a Aranzazu, i visqué des dels 42 anys al Collegi de Missioners de Zarautz Considerat com un dels iniciadors del renaixement literari al país basc, realitzà traduccions, estudis gramaticals i, sobretot, llibres de caràcter religiós com Escu liburna eta berean eguneango cristiñan cereguiñac ‘Manual de pràctiques cristianes diàries’, 1802 Publicà obres en diversos dialec tes bascs i traduí al biscaí el Gero d’Axular La majoria de les seves obres foren publicades pòstumament, i algunes resten inèdites encara