Resultats de la cerca

S’especialitzà en la modalitat eqüestre de doma d’alta escola Es proclamà campió de Catalunya de doma d’alta escola 2007 Guanyà la medalla d’or al Critèrium del Campionat de Catalunya de doma d’alta escola 2009 També assolí el subcampionat de Catalunya muntant Vandido 2010 Regenta, juntament amb el seu germà Andrés, el centre hípic Herederos de Santiago, a Vinyols i els Arcs

Entrà com a president del Club Ciclista Tarragona l’any 1981 Durant el seu mandat el club presentà el projecte de velòdrom per a Tarragona, que finalment s’installà al barri de Camp Clar l’any 1983 El 1989 endegà el Critèrium Ciutat de Tarragona i dos anys més tard presentà la dimissió Fou secretari per Tarragona de la Federació Catalana de Ciclisme 1991-2001

La primera edició serví de Campionat de Catalunya El recorregut és de 130 km per tota la província de Lleida En la primera edició s’imposà Alfonso Fernández El 1991 resultà vencedor Melcior Mauri i, l’any següent, José Manuel Moreno Seguidament, s’incorporà al Critèrium Ciutat de Lleida, de 152 km, i en resultaren guanyadors, entre d’altres, Ramon Medina, Ramón Tarragó i Juan de Dios González

Organitzà curses com el Gran Premi Gas de Lleida des del 1988, que serví de Campionat de Catalunya de fons i tingué guanyadors destacats com Melcior Mauri 1991 i José Manuel Moreno 1992 Posteriorment aquesta cursa s’integrà en el Critèrium Ciutat de Lleida Des del 1995 organitzà la Pedalada Popular La Mañana, amb 2500 participants, i des del 2000 una mànega del Campionat dels Països Catalans de bicicleta tot terreny

El 1953 fou campió d’Espanya cadet i plusmarquista mundial de la categoria en velocitat Presidí la Unió Ciclista l’Hospitalet 1972-2004 Sota la seva presidència es formaren diversos equips de competició, s’organitzà el Critèrium de l’Hospitalet per a ciclistes professionals i el Ciclocròs de l’Hospitalet, i es recuperà el premi Inauguració El 1979 creà l’empresa de muntatges esportius Transvallas Fou director de cursa a la Volta a Catalunya

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, destacà durant la dècada dels seixanta en guanyar diverses competicions en l’àmbit català i espanyol Formà part dels equips del RCMB que guanyaren competicions internacionals en outrigger de quatre amb timoner, com per exemple el Critèrium Internacional a l’Erau o la Regata Internacional de Seta, ambdues a França el 1961 També guanyà la Regata Internacional de Niça 1963 en iol de vuit

Membre del Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya en l’especialitat de vuit amb timoner 1932 i de dos amb timoner 1935 En el seu palmarès també destaca un Cam-pionat de Catalunya de iol de dos amb timoner i el Trofeu Internacional Joan Camps 1935 Durant la Guerra Civil participà en regates benèfiques per als hospitals de sang, com el II Critèrium dels Asos celebrat al setembre del 1936

Debutà com a professional als 24 anys i els seus èxits més importants arribaren a una edat considerada avançada en el món del ciclisme En destaquen la Vuelta a Espanya 1991, 1993 i 1994, el Giro d’Itàlia 1995, la París-Niça 1990 i el Criterium Internacional 1993, entre altres competicions El 1995 baté el rècord de l’hora, i als Jocs Olímpics d’Atlanta obtingué una medalla de bronze en la prova de contrarellotge

Professional des del 2006, destaca tant en la modalitat de pista com en ciclisme de carretera En el seu palmarès sobresurten el Campionat del Món de persecució per equips 2006-09, 2011, competició en la qual guanyà també la medalla d’or als Jocs Olímpics de Pequín 2008 i als de Londres 2012, i el de persecució individual 2009 En ciclisme de carretera, guanyà la cursa París-Niça 2016, el Critèrium del Delfinat 2018 i el Tour  2018   

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador