Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
Peter Gabriel
Música
Compositor i intèrpret de rock anglès.
Els anys setanta destacà com a líder del grup de rock progressiu Genesis, però se’n separà per experimentar totes les seves idees i el 1977 inicià una reeixida carrera en solitari Al seu rock hi afegí des de música contemporània fins a ritmes i melodies de cultures d’arreu del món, i posà una especial atenció en les lletres D’aquesta primera època destaca la cançó Biko La gran popularitat, però, li arribà el 1986 amb el disc So , on rebaixà alguns plantejaments experimentals de la seva música per fer-la més comercial Gabriel no s’acomodà en l’èxit i diversificà la seva…
exotisme
Música
Tècnica o estil que té com a objectiu la reproducció dels trets característics de música d’origen no europeu.
Fou durant la Illustració que les idees de filòsofs com JJ Rousseau despertaren l’interès per aquells pobles i cultures que, en certa manera, encara no havien estat marcats per un procés de civilització Una excellent mostra musical d’aquest fenomen es troba en l’obra Les Indes galantes 1735, de JPh Rameau, on s’intentà recrear la música de pobles que, tot just, començaven a ésser coneguts per les primeres expedicions Dins d’aquest interès, cal esmentar l’anomenada música turca alla turca , de la qual Mozart mostrà alguns dels exemples més reeixits El rapte del serrall…
totonaca
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi precolombí, de la família lingüística totonaca (totonaca i tepetiva), que habitava al golf de Mèxic fins a Veracruz i Puebla.
Alguns autors els atribueixen —sense fonaments seriosos— les cultures clàssiques d’El Tajín, de Las Remojadas i de Veracruz o dels jous, les palmes i les destrals
amulet
amulet Creu de palma, catalana, actual
© Fototeca.cat
Esoterisme
Objecte al qual és atribuïda supersticiosament una virtut preservadora, que allunya els mals esperits i les desgràcies.
Segons els pobles i les cultures, els amulets són variadíssims Solen ésser portats penjats al coll o al voltant del canell o apuntats amb una agulla al vestit exterior o interior
civilització egea
Prehistòria
Civilització prehistòrica corresponent a l’edat del bronze que es desenvolupà a les costes i a les illes de la mar Egea (2700-1100 aC) i que precedí la civilització grega.
Comprèn diverses cultures a Creta donà lloc a la cultura minoica, al Peloponès i a la Grècia continental correspon a la cultura helladicomicènica cultura hellàdica, art micènic, i a les illes, a la cultura ciclàdica
Oriol Ripoll González
Esport general
Jocs
Especialitzat en jocs.
Professor de jocs a l’Escola Universitària d’Educació i Treball Social de la Universitat Ramon Llull, comissarià i dirigí els espectacles d’esports i jocs tradicionals al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004
Amuq
Sèrie de fases de poblament de la plana d’Antioquia durant el Neolític i les primeres edats dels metalls, segons la nomenclatura dels arqueòlegs nord-americans.
Les fases A i B són neolítiques les fases C a F, calcolítiques les fases G a J, bronze antic La sèrie té interès pel marc cronològic que dóna per a les antigues cultures del Pròxim Orient
cultura de Butmir
Prehistòria
Cultura neolítica afí a les cultures danubianes que s’estengué per Bòsnia i Hercegovina.
Se'n coneixen poblats amb ceràmica de bandes i terres cuites representant éssers humans i animals Existí vers la meitat del segon millenni
Maurice Godelier
Antropologia
Antropòleg francès.
Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en anthropologie , 1973…
Academia de la Llingua Asturiana
Institució filològica creada el 1980 amb la finalitat de conservar, promoure i normalitzar la llengua asturiana.
Amb seu a Oviedo, publica les revistes Cultures i Lliteratura i organitza concursos d’investigació encaminats al foment i la difusió de la llengua asturiana Consta de 20 membres titulars, a més de 17 membres corresponents i 15 acadèmics d’honor