Resultats de la cerca

En antropologia, aquesta unitat s’ha utilitzat en el mètode comparatiu per a analitzar recurrències, variacions, parallelismes i analogies entre diverses cultures

És corrent a les cultures danubianes d’on passà al nord d’Itàlia A la península Ibèrica, fora de Catalunya, és raríssim

Alguns autors els atribueixen —sense fonaments seriosos— les cultures clàssiques d’El Tajín, de Las Remojadas i de Veracruz o dels jous, les palmes i les destrals

Aquests mapes representen sintèticament i d’una manera aproximada tant el món conegut per les grans cultures exploradores als segles XV i XVI com la situació geogràfica i cronològica dels principals viatges de “descobriment” i l’apropiació que realitzaren els occidentals fins al final del segle XX Durant la segona meitat del segle XV, els territoris coneguts per cadascuna de les grans cultures de l’època asteca, incaica, cristiana, islàmica, índia, xinesa, japonesa i polinèsia eren només una petita part del món, llevat que es confirmessin les agosarades hipòtesis de…

Segons els pobles i les cultures, els amulets són variadíssims Solen ésser portats penjats al coll o al voltant del canell o apuntats amb una agulla al vestit exterior o interior

Se'n coneixen poblats amb ceràmica de bandes i terres cuites representant éssers humans i animals Existí vers la meitat del segon millenni

A l’Àfrica oriental, en el marc d’una forma de vida marcada en general per la dedicació a la ramaderia, es dona la superposició de diferents cultures D’una banda, trobem les autòctones bantús de l’equador cap al sud, nilòtiques al Sudan, semites i cuixítiques en el Corn d’Àfrica i, de l’altra, trobem cultures foranes que han deixat sentir llur influència en diferents moments, com ara la indonèsia, localitzada a Madagascar i a la costa continental propera a l’illa, la cristiana precolonial del Sudan i d’Etiòpia, la jueva falasha a Etiòpia, la islàmica, amb influència…

Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en anthropologie , 1973…

Comprèn diverses cultures a Creta donà lloc a la cultura minoica, al Peloponès i a la Grècia continental correspon a la cultura helladicomicènica cultura hellàdica, art micènic, i a les illes, a la cultura ciclàdica

Professor de jocs a l’Escola Universitària d’Educació i Treball Social de la Universitat Ramon Llull, comissarià i dirigí els espectacles d’esports i jocs tradicionals al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004