Resultats de la cerca

És jugador i president del Club Dards 501 de la Bisbal del Penedès, de la primera divisió catalana El 2009 es proclamà campió de Catalunya individual i subcampió per parelles, amb Josep Santoja

Fou jugador i vicepresident del Club Dards Montcada Guanyà el Campionat de Catalunya per parelles 2007, juntament amb Carlos Rodríguez, i el de clubs en dues edicions 2009, 2010 Representà Catalunya en diferents torneigs internacionals, com el WDF World Cup Team 2011

Fundat l’any 1974, forma part de la Llar del Sord de Badalona, entitat sociocultural i esportiva Practica futbol sala, tennis de taula, billar americà, petanca, dards, bowling, tennis, esquaix, bicicleta de muntanya BTT, senderisme i pàdel També organitza altres activitats esportives puntuals com voleibol platja Participa en competicions d’àmbit català i en alguns casos, d’àmbit estatal o internacional

Fundat el 1930, està vinculat amb l’associació Casal de Sords de Barcelona, nascuda el 1916 Inicialment prengué el nom de Centre Deportiu Silenciós i practicà futbol, natació, excursionisme i escacs L’equip de futbol, l’any de la fundació, guanyà nombrosos trofeus El 1937 es fusionà amb el Cercle Recreatiu del Sordmut i adoptà el nom actual La secció de futbol també destacà els anys seixanta Practica futbol, futbol sala, futbol 7, petanca, bitlles i dards Participa en el Campionat Esportiu de Sords Catalunya, el Campionat d’Espanya per a sords en diversos esports i participà en…

Fundat el 1942, nasqué com a secció esportiva d’Acció Catòlica de Sords de Barcelona Inicialment s’hi practicà futbol, basquetbol, natació, cursa, cros, tennis de taula i escacs El 1974 Acció Catòlica passà a denominar-se Centre Recreatiu Cultural de Sords de Barcelona El 1982 la secció esportiva es constituí oficialment com a club i introduí altres esports, com el futbol sala, futbol 7, futbol 3 x 3, esquí, tennis, BTT, pàdel, petanca, bàdminton i dards Organitza diverses competicions d’àmbit català, entre les quals destaca alguna edició del Campionat Esportiu de Sords de…

Rep també el nom de furor de Júpiter o ira de Júpiter

A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de…