Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
llei
Arts decoratives
Numismàtica i sigil·lografia
Proporció de metall preciós, or o argent, que conté una moneda, una joia o una peça.
Actualment la llei és expressada en millèsimes Abans del sistema decimal, hom mesurava l’or en quirats or pur 24 quirats i l’argent en diners argent pur 12 diners Per a les amonedacions era fixada en l’ordenament de fabricació, bé que a la pràctica no sempre era complerta Per aquesta raó hom parlava de moneda de bona llei o de mala llei
sistema binari
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Sistema de numeració de base dos.
En aquest sistema hom només necessita dos signes que representin els nombres zero i u Qualsevol nombre natural pot ésser descompost en suma de potències de 2, i el nombre resta determinat dient quines potències entren en la descomposició indicades amb el coeficient 0 o 1 Així, el nombre 45 = 2 5 + 2 3 + 2 2 + 2 0 és escrit, en sistema binari , 101101 dos Per a passar un nombre donat en el sistema binari al sistema decimal cal tenir en compte que cada unitat en val dues de l’ordre immediat inferior Així, el nombre 1010111 dos és Hom pot també representar, en el sistema binari, els…
Magí Lladós i Rius
Literatura catalana
Enginyer industrial i escriptor.
Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Creà i dirigí el periòdic El Porvenir de la Industria Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona 1872 Es retirà de la política activa el 1878 Publicà Aritmética 1855, Nociones de gimnástica 1868 i Sistemas métrico-decimal y monetario español 1868, com també la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selemonia 1876 deixà inèdit un drama i diverses peces còmiques
sistema ternari
Matemàtiques
Sistema de numeració de base tres.
En aquest sistema tots els nombres són representats utilitzant els nombres 0, 1, 2 Hom té a n a n -1 a 2 a 1 a 0 = a n 3 n + a n -1 3 n -1 + + a 2 3 2 + a 1 3 1 + a 0 3 0 , on els termes a i són 0, 1 o 2 Així, el nombre 102 en el sistema ternari representa el nombre 11 en base decimal
dígit
Matemàtiques
Cadascun dels signes o símbols que hom empra en un sistema determinat de numeració per tal de formar els diferents nombres.
La informació que proporciona el dígit pot ésser donada per ell mateix o per la posició que ocupa dins un conjunt de dígits Donada una base de numeració, el nombre de dígits emprats per a expressar qualsevol quantitat és igual a l’indicat per la base Per exemple, en el sistema de numeració decimal els dígits són deu, els números 0,1, 2,,9 en el sistema binari o de base 2, els dígits són dos, els números 0 i 1
e
Matemàtiques
Nombre irracional i transcendent definit per
.
Els primers coeficients de la seva expressió decimal illimitada són e= 2,7182818284590 És el límit de la sèrie i és relacionat amb els altres nombres fonamentals de la matemàtica per l’expressió e iπ +1 = 0 La funció de ℝen ℝdefinida per x → e x és la funció exponencial,i la definida per és la funció logarítmica , que assigna a cada nombre real el seu logaritme natural o neperià El nombre e i les funcions associades són de gran interès i utilitat en física i matemàtiques
suanpan
Matemàtiques
Tipus d’àbac originari de la Xina, on és emprat encara actualment.
Conegut des de temps molt antic, consisteix en un tauler amb una barra transversal que separa dues zones proveïdes d’una sèrie de barretes paralleles amb dues boles a la part de dalt i cinc a la de baix Les boles són desplaçables i tenen un valor de 5 les de la part superior, i d’1 les de la inferior Les distintes columnes representen unitats, desenes, centenes, milers, etc, respectivament Acostant un cert nombre de boles cap a la barra transversal, hom pot representar un nombre decimal qualsevol
notació
Matemàtiques
Conjunt de símbols utilitzat per a representar els ens i les operacions matemàtiques.
En teoria, l’elecció de la notació és totalment arbitrària Ara bé, la resolució dels problemes matemàtics i especialment els de matemàtica moderna és molt més simple si hom utilitza una notació adient En aquest aspecte, cal recordar només el progrés que per als càlculs aritmètics representà la substitució de la notació romana o sistema de numeració romana pel sistema de numeració decimal actual, el qual utilitza l’anomenada notació posicional o de posició , que consisteix en el fet que el valor de cada símbol no és determinat només per la seva forma sinó també per la posició que…
bugia
Física
Nom d’algunes antigues unitats d’intensitat lluminosa.
Primitivament, hom emprava com a unitat la intensitat lluminosa d’una bugia de cera o bé d’una llàntia, patró d’unes determinades condicions, variables segons el país A Alemanya hom emprava la bugia Hefner, conservada fins fa poc a França, la unitat carcel a Anglaterra, la donada per un llum de pentà, etc L’any 1909 fou definida una bugia internacional , equivalent a la vintena part de la llum emesa per 1 cm 2 de platí a la temperatura de solidificació, i que fou anomenada bugia decimal o bugia Vernon-Harcourt La bugia internacional val 1,018 cd Aquesta unitat fou substituïda l’…
cubicació
Tecnologia
Avaluació d’un tallament de fusta al bosc.
Hom mesura el brancatge en esteris, equivalents al metre cúbic en els troncs abatuts, atesos la llargada i el diàmetre mitjà, l’avaluació és donada en metres cúbics En la fusta serrada a dret fil per a la fusteria, l’avaluació és donada per les mesures del llarg en peus i, l’ample i el gruix, en polzades quan procedeix del nord d’Europa o d’Amèrica del Nord Sia en aquest sistema o en el mètric decimal, hom acostuma a avaluar els taulons de fusta de pi en dotzenes regulars, tot i la diversitat de llargades i d’amplades de la partida de peces L’equivalència d’una dotzena regular és…