Resultats de la cerca
Es mostren 533 resultats
Rachel Louise Carson
Ecologia
Biòloga nord-americana.
Graduada el 1932, treballà al US Bureau of Fisheries, organisme oficial d’investigacions pesqueres El 1962 publicà Silent Spring , un dels primers estudis sobre els efectes perniciosos de certes activitats humanes especialment la indústria i l’agricultura sobre el medi ambient, i un dels primers a alertar sobre els perills de la contaminació El llibre contribuí decisivament a la creació d’una consciència ecològica en l’opinió pública Altres llibres seus són Under the Sea Wind 1941 i The Edge of the Sea 1955
Álvaro de Bazán
Història
Militar
Capità general de l’armada, primer marquès de Santa Cruz.
El 1554, al capdavant d’una esquadra, combaté els corsaris francesos, i el 1561 s’encarregà de vigilar l’estret de Gibraltar En la batalla de Lepant comandà l’esquadra de reforç de 30 galeres que contribuí decisivament a la victòria Conquerí Tunis el 1573, i ajudà el duc d’Alba a l’ocupació de Portugal El 1582 Felip II de Castella el nomenà capità general de l’Oceà, i després li encarregà d’organitzar l’expedició de la Invencible, però morí abans de dur-la a terme
Cipriano Mera y García
Història
Militar
Cap militar cenetista castellà.
Paleta d’ofici, abans de la guerra civil de 1936-39 era un dels dirigents del sindicat de la construcció, a Madrid Durant la guerra es distingí en la defensa d’aquesta ciutat tardor del 1936 i fou nomenat cap de la XIV Divisió febrer del 1937, que lluità a Brihuega, i després, del IV Cos d’Exèrcit Assolí el grau de tinent coronel Féu costat, decisivament potser, al Consejo de Defensa Nacional, de Besteiro i Casado, en la darrera fase de la guerra Morí a l’exili
Paul Fraisse
Psicologia
Psicòleg francès.
Doctorat a les universitats de Lovaina 1947 i París 1958, des del 1943 fou estret collaborador d’Henri Piéron i director adjunt del Laboratoire de Psychologie Experimentale des Sensations a l’École Pratique des Hautes Études de París, del qual esdevingué director el 1952 Investigà la percepció del temps i del ritme, el llenguatge i la memòria Collaborà en la reestructuració de la Universitat de París 1970, contribuí decisivament en el desenvolupament de la psicologia acadèmica a França i a establir lligams entre aquesta i la psicologia americana
prima
Música
La corda més aguda dels instruments cordòfons amb mànec.
Les cordes d’aquests instruments s’anomenen amb els nombres ordinals seguint l’ordre de la seva disposició d’agut a greu prima, segona, tercera, etc La prima, la corda més aguda i de so més penetrant, és generalment la més emprada per a usos melòdics És la que suporta una major tensió i generalment és única, encara que els altres ordres ordre 2 siguin dobles El material de què és feta influeix decisivament sobre el timbre de l’instrument En els instruments moderns, les antigues cordes de budell han estat substituïdes per niló o metall, per la necessitat de major potència sonora
resposta
Música
Qualitat acústica d’un instrument que mesura la reacció davant l’estímul que l’obliga a sonar.
Des del moment en què es produeix l’excitació del generador de l’instrument ja sigui corda, membrana, llengüeta, etc fins que s’estabilitza el so desitjat, succeeixen una sèrie de fenòmens acústics transitoris que s’interpreten com a resposta La interacció entre la resposta i l’estímul afecta decisivament la qualitat del so resultant -sobretot l’estabilitat i el timbre-, tant a l’inici de la nota com a la seva continuació Sovint, els intèrprets graduen la resposta del seu instrument -la relació estímul-resposta- per tal d’obtenir-ne diferents qualitats i efectes del so
Pere Ricart Biot
![](/sites/default/files/media/EEC/Ricart_Biot_Pere.jpg)
Pere Ricart Biot
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta i dirigent esportiu.
Fou campió d’Espanya de llançament de disc 1941 i campió de Catalunya de llançament de pes 1934, de disc 1936, 1940, 1941, 1942, 1945 i de martell 1941 Baté el rècord d’Espanya de 4 × 100 m amb una selecció universitària de Barcelona 1934, cinc vegades el rècord català de pes 1936 i sis vegades el de disc 1941 Posteriorment, fou president de la Federació Catalana d’Atletisme 1948-49 i del Júnior FC, on practicà l’hoquei sobre herba com a jugador i àrbitre, i contribuí decisivament a la construcció de les installacions de Sant Cugat del Vallès
xarleston
Música
Ball d’origen nord-americà, variant del foxtrot, de tempo més ràpid que aquest -el tempo del foxtrot varia entre trenta i quaranta compassos per minut- i caracteritzat pel seu ritme sincopat.
Sorgit probablement entre la població de raça negra del sud dels Estats Units, arribà a la màxima popularitat a la dècada del 1920, com a ball de saló o com a número dansat dins els espectacles de music-hall Atès el seu origen meridional, hi ha qui diu que prengué el nom de la vila de Charleston, a Carolina del Sud D’altres, en canvi, pensen que deriva del títol de la cançó de James P Johnson Charleston inclosa en l’espectacle Runnin’ Wild , 1923, gran èxit comercial de l’època, el ritme de la qual hauria influït decisivament en el gènere
Bartolomé José Gallardo y Blanco
Història
Literatura
Escriptor i erudit.
Activista polític liberal, fou empresonat i exiliat Els seus escrits polèmics, que critiquen les preceptives neoclàssiques i basen la literatura sobre fonaments historicistes — Diccionario crítico burlesco 1811, Letras de cambio a los mercachifles literarios 1834—, li crearen enemistats, bé que influïren decisivament sobre els estudis literaris de l’època Recollí una gran quantitat de notes i apunts, base dels quatre volums de l’obra Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos 1863-69, publicada per MR Zarco i J Sancho És autor de poesies eròtiques, publicades l’…
Conrad I de Montferrat
Història
Marquès de Montferrat (1188-92), senyor de Tir (1187-92) i rei electe de Jerusalem (ConradI).
Fill i successor de Guillem III de Montferrat, es casà amb Teodora de la qual se separà, germana d’Isaac II Àngel auxilià decisivament l’emperador contra els seus enemics de l’interior Entrà a Tir el 1187 la defensa contra el setge de Saladí li valgué la possessió de la ciutat Es casà 1190 amb Isabel d’Anjou, reina de Jerusalem, però hagué de vèncer, amb l’ajuda de Felip II August de França, la resistència de l’exrei consort Guiu de Lusignan, defensat per Ricard I d’Anglaterra Morí a les mans d’un membre de la secta dels assassins