Resultats de la cerca

Fou cosmògraf de Carles V És autor d’una geografia universal, amb especial dedicació al Nou Món, titulada Dos libros de cosmografía Venècia 1552, 1570 Milà 1556, on segueix encara el sistema astronòmic de Ptolemeu Corregí i ordenà una versió castellana del tractat de geometria pràctica del matemàtic francès Oronie Fine Protomathesis , que precedí d’un llarg pròleg, dirigit al futur Felip II de Castella, amb un elogi de les ciències 1553 Morí a Itàlia, on havia anat en missió diplomàtica, al ducat de Milà

Conegut pels seus remeis, que es fonamentaven en propietats secretes, i pels seus pronòstics astrològics, exercí la medicina durant el regnat dels darrers Valois Carles IX de França el nomenà metge seu i el distingí amb títols i honors El 1557, sota el nom de Centúries , publicà unes profecies, fruit de la seva dedicació a la matemàtica i a l’astrologia A mesura que alguns dels seus presagis es complien, la seva fama cresqué desmesuradament, i arribà a convertir-se en un mite popular

A diferència del collaborador extern o l’escriptor, la dedicació del redactor és exclusiva i, en general, la seva activitat professional es desenvolupa físicament en el local de l’editorial o la publicació Hi ha una certa especialització entre els redactors hom pot esmentar el cap de redacció 1> i el redactor gràfic , que té al seu càrrec la recopilació i la selecció de la illustració d’acord amb els texts En l’àmbit audiovisual, hom parla també de redactors per a referir-se als professionals que elaboren informatius, butlletins de notícies, missatges publicitaris, etc

Fill de Ban Biao i germà dels historiadors Ban Gu i Ban Zhao Abandonà la dedicació intellectual i partí a combatre a la frontera Amb Dou Xian atacà la branca nòrdica dels Xiongnu, que havien envaït els estats tributaris de la Xina al Turquestan Les seves conquestes el dugueren l’any 94 fins al Pamir Fou el principal realitzador de la política d’expansió dels emperadors Han Zhangdi i Hedi Fou governador de la conca del Tarīm fins poc temps abans de morir El succeí en el comandament el seu fill Ban Yong  

Professora a la Universitat de València, es dedica a la crítica de la producció literària catalana contemporània Ha publicat la introducció i l’edició a l’ Obra poètica de M Duran de València 1990, l’antologia Contes del segle XX 2002 i diversos articles sobre l’obra de Pere Calders, Josep M Espinàs, Joan Fuster i Carme Riera, entre d’altres També ha editat obres en collaboració, com Humor i literatura 2001 Fruit de la seva dedicació a Calders és Pere Calders tòpics i subversions de la tradició fantàstica 2006

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Krauss i F Schmidt a l’Acadèmia de Música El 1937 fou contractat com a director permanent de l’orquestra de la Wiener Staatsoperen Alternà la seva dedicació a la direcció orquestral amb la docència a la Hochschule für Musik de la capital austríaca 1949-53, entre altres centres Després d’haver-se presentat amb èxit arreu d’Europa, del 1957 al 1959 fou director de l’Orquestra de la Corporació Radiofònica Japonesa a Tòquio El 1963 fou nomenat director de l’Elizabethan Trust Opera Company d’Austràlia

Treballà al servei mèdic de la Residència Blume 1971-2010 fins que passà a coordinar la unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on atén els esportistes que presenten alteracions relacionades amb l’esport de gran dedicació De la mà de Carles Bestit Carcasona, inicià la cardiologia en el Futbol Club Barcelona, club en el qual ha treballat durant més de vint anys Des del 2012 coordina amb la doctora Badell la Fundació Cors Units Ha publicat Cardiologia en el deporte 1998 i edita Salud integral del deportista 2000

Era considerat com a pare i mare de tots els déus i protector de totes les transformacions de la matèria Era representat com un vell nu amb barba negra, i portava al cap una corona de paper i plomes de quetzal a la mà duia el tlachialomi , per tal de descobrir tota cosa oculta Li eren sacrificades perdius, i la diada de la seva festa hom no podia menjar res de cuit cada quatre anys la festa era més solemne hom portava els fadrins al temple i els eren perforades les orelles, com a signe de dedicació

L’església de Sant Fruitós, situada al poble homònim, anomenat els Masos de Pals, és un gran edifici dels segles XVIII i XIX, acabat al començament del segle XX Aquesta construcció substituí un edifici anterior, de petites dimensions, actualment enrunat, situat a la banda de migjorn de l’actual Tot i que la dedicació a sant Fruitós indica sempre un lloc de culte molt antic, a les restes de l’església vella no hi ha pas vestigis anteriors als segles XVI i XVII Probablement una prospecció arqueològica podria indicar l’antiguitat o no d’aquesta església

Aquesta ermita és documentada per primera vegada el 1496 Probablement fou bastida pels cartoixans d’Escaladei, en el lloc conegut com el “Desert de sant Onofre” Hom diu que en aquest lloc hi havia hagut una ermita anterior, de la qual, documentalment, no hi ha cap notícia coneguda Ara bé, tot i la manca de notícies directes, la dedicació a sant Joan, l’esment al “desert” i la situació de l’ermita fan més que probable la presència eremítica en aquest indret des de temps molt anteriors a la primera data coneguda L’ermita es va refer cap a l’any 1780