Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Šamaš
Déu del sol, entre els semites de Mesopotàmia, equivalent al déu sumeri Utu
.
Per als semites, en canvi, era una divinitat benefactora, que dispensava la llum, donava i conservava la vida i presidia la justícia Era fill de Sin i tenia per companya Aya, deessa sumèria, que acabà essent assimilada a Ištar Els seus llocs de culte principals eren a Sippar i a Larsa
Micerí

Tríada de Micerí, grup format pel faraó Micerí la deessa Hathor (esquerra) i la divinitat del nomós de Cinòpolis
Història
Sisè faraó de la dinastia IV (~2533-2505 a C).
Bastí la tercera piràmide, la més petita, del grup de Gizeh Gaudí, sembla, d’una bona reputació, a diferència de Kheops i Kefren
Amenofis II
Interior de la tomba del faraó Amenofis II amb una representació de la deessa Isis agenollada
© Corel Professional Photos
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1450-1425 aC).
Fill de Tuthmosis III i Meryetre Hatšepsut distinta de la famosa Hatšepsut, la principal característica del seu govern és la política exterior que portà a terme a l’Àsia per tal de mantenir les conquestes de Tuthmosis III En el decurs de tres campanyes a Síria-Palestina, derrotà set reietons a Takhsy, prop de Kadeš, al S de Síria 1448, combaté Mitanni al centre de Síria 1444 i lluità a Palestina, prop de la plana d’Esdreló 1442 La seva política interior és menys lluïda, com ho demostra l’escassetat de les seves construccions a Núbia Amada, Buhen i Semna, sotmesa des del regnat de Tuthmosis…
Files
Illa
Illa del Nil, al sud d’Aswān, Egipte, semicoberta per l’aigua després de la construcció de la resclosa d’Aswān.
Fou famosa a l’antiguitat la Pilak dels egipcis i la Phílai dels grecs pel seu santuari d’Isis, lloc de pelegrinatge i de celebració dels misteris en honor de la deessa Es destaca també el gran pati amb columnes del s IV aC Hi ha també algunes construccions romanes, com el pavelló de Trajà
juny
Cronologia
Sisè mes de l’any segons el còmput gregorià i el quart del primitiu calendari romà.
Té trenta dies Possiblement es relaciona, etimològicament, amb Juno, la deessa muller de Júpiter En aquest mes té lloc el començament del solstici d’estiu, amb les festivitats, celebrades des de temps molt antic, que l’acompanyaven i que als Països Catalans s’han traduït en les fogueres de la vigília de Sant Joan foguera
Pierre Gaspard Chaumette
Política
Revolucionari francès.
Adscrit al Club des Cordeliers, el 1792 esdevingué procurador síndic de la comuna de París Lluità aferrissadament contra els girondins i contra els catòlics organitzà la primera cerimònia de culte a la deessa Raó a Notre-Dame i féu tancar les esglésies de París Fou detingut a la caiguda dels hebertistes, jutjat i executat
Faula dels amors de Neptuno i Diana
Literatura catalana
Copiada en el manuscrit 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona, conegut amb el nom de↑Jardinet d’Orats atès el caràcter sentimental del conjunt de les seves obres, recentment la seva autoria ha estat atribuïda a Francesc Alegre.
Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia
Neftis
Mitologia
Deessa egípcia, adorada especialment a Diòspolis Parva.
Segons una de les versions de la llegenda osiríaca, era germana d’Isis i d’Osiris i muller i germana de Seth En aquest mite, és partidària d’Osiris, la mort del qual plora en unió d’Isis Lamentacions d’Isis i de Neftis, Càntics d’Isis i de Neftis Hom la representava com una dona amb corns que envolten el disc solar o, més sovint, com una dona coronada pels dos jeroglífics del seu nom Nbt , Ḥwt , és a dir, ‘Senyora del Castell’
Triptòlem
Triptòlem (a l’esquerra), en un baix relleu grec, conservat al Museu Nacional d’Atenes
© Fototeca.cat
Mitologia
Segons la llegenda més antiga, rei d’Eleusis.
En recompensa per l’hospitalitat que Demèter hi rebé dels pares de Triptòlem, la deessa donà a aquest un carro tirat per dracs alats amb el qual li ensenyà de llaurar la terra i sembrar el blat Fou, a més, el primer sacerdot de Demèter a Eleusis, i després de la mort esdevingué jutge dels morts als inferns Hom li dedicà un temple a Atenes
religió hurrita
Religió
Religió pròpia dels hurrites.
Entre els hurrites, les divinitats, representades amb figura humana o amb forma d’animal, encarnaven les forces de la natura El seu panteó, que influí en l’hitita, comprenia déus pròpiament hurrites Teššub, senyor de la tempesta Hebat, la seva dona, i Šarruma, llur fill Šaušga, deessa de la guerra i de l’amor Kumarbi, pare dels déus, etc, mesopotàmics Anu, Enlil, etc i indoaris Mitra, Indra, Varuna i els bessons Nasatyas