Resultats de la cerca

Fou un dels més importants defensors de la música pianística nòrdica contemporània i un dels pianistes més destacats del seu país Després d’estudiar a Hannover i Berlín, es perfeccionà a la Hochschule für Musik de Stuttgart sota el mestratge de Wilhelm Kempff El seu debut tingué lloc a Oslo el 1925 Dugué a terme una important trajectòria concertística centrada en gran part en la música contemporània nòrdica Cal destacar, en aquest sentit, les estrenes de nombroses obres de compositors com ara Klaus Egge o Harald Sæverud Entre el 1967 i el 1973 fou professor del Conservatori de…

Kahnweiler li publicà alguns dels primers reculls, com Oeuvres mystiques et burlesques du Frère Matorel, mort au couvent de Barcelone Fou un dels principals introductors de l’avantguardisme, tot i que seguí un camí molt personal, fruit d’una personalitat que oscillava entre el misticisme i la disbauxa L’obra que el féu famós fou Le Cornet a Dés 1917 Amic de Picasso, Apollinaire, Modigliani, Créixams, etc, fou un dels primers defensors dels artistes d’avantguarda des dels seus articles a la “Gazette des Beaux-Arts” Es reclogué al monestir de StBenoît-sur-Loire, on pintava…

Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els…

Senyor de Saint-Marcq, el seu cognom real era Le Clément El 1776 ingressà en el regiment de guàrdies valons de Carles III d’Espanya Durant la guerra del Francès es destacà en la defensa de l’ermita de Sant Onofre, a Quart de Poblet Horta, i fou ascendit a mariscal de camp Comandà l’expedició que, des de València, alliberà Saragossa del seu primer setge 1808 i lluità amb els defensors d’aquesta ciutat fins que, en retre's, fou fet presoner Tornà a la península Ibèrica el 1814 i fou successivament capità general de Galícia, València 1823-24 i Aragó Morí del còlera

Llicenciada 1971 i doctorada 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professora del 1977 al 1983, aquest darrer any s’incorporà a la Universitat de les Illes Balears  UIB, on fou catedràtica de física atòmica, molecular i nuclear des del 1994 Feu estades al CEA de Saclay París, la Universitat de Trento i a l’Instituto de Física de La Plata Argentina Ocupà també càrrecs de direcció a la UIB síndica de greuges 2000-05, coordinadora  de la Comissió Permanent de Defensors Universitaris 2002-04 i, des del 2007, rectora de la UIB Durant el segon semestre del 2008 fou…

Casada amb un militar, hagué de separar-se'n durant la guerra del Francès i es refugià a casa d’uns parents, a Saragossa Allí sofrí el setge de les tropes franceses, durant el qual cooperà en la distribució de municions i queviures als defensors L’1 de juliol de 1808, al baluard del Portillo, restà sola davant un canó, els artillers del qual havien mort, i el disparà contra l’enemic, fet que li valgué l’admiració dels resistents i el grau d’oficial de l’exèrcit Empresonada pels francesos, s’escapà i, reunida amb el seu marit, lluità al seu costat a Tortosa i Vitòria

El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars Les condicions pactades foren incomplertes…

Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació d’entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells majors de quaranta anys, i l’altra, els joves majors de vint-i-cinc, els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns porters i guardes que administraven el dret del pariatge A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent Fou suprimit amb el decret de Nova Planta 1716 Les seves…

Fill del polític catalanista Leonci Soler i March , fou un home polifacètic, autor d’algunes obres remarcables d’investigació històrica Igualada i les batalles del Bruc 1930 i, sobretot, la biografia del famós bandoler Perot Roca Guinarda 1909, obra que segueix la línia interpretativa romàntica del bandolerisme català ja exposada per Víctor Balaguer Segons Soler, els bandolers eren uns patriotes defensors de les llibertats de Catalunya que lluitaven contra el poder central de la monarquia espanyola Tanmateix, la seva obra, construïda a partir d’una àmplia recerca documental en…

En la seva forma extrema, el difusionisme pressuposa l’existència d’uns pocs centres difusors de cultura i s’oposa, per tant, a la idea del parallelisme cultural , que sosté que les diferents cultures haurien arribat a produir uns resultats semblants, bé que de forma independent El difusionisme es desenvolupà a principi de segle a Europa els seus defensors més destacats foren els anglesos GE Smith i WJ Perry i els alemanys W Schmidt i F Graebner, i als EUA C Wissler Conceptes relacionats amb el difusionisme són els d'àrea cultural i cercle cultural Actualment hom admet l’…