Resultats de la cerca

Les seves primeres obres 1490-95 formen una sèrie de 10 pintures realitzada per la confraria o Scuola di Sant’ Orsola sobre la història d’aquesta santa, sèrie que actualment és a l’Accademia de Venècia Els anys 1501-02 i 1507 decorà, respectivament, amb grans composicions les sales dels Pregadi i dels Maggiore Consiglio, del Palazzo Duccale, desaparegudes en l’incendi del 1577 Entre el 1502 i el 1507 pintà les nou teles sobre les vides de sant Jordi, sant Jeroni i sant Trifó per a la Scuola degli Schiavoni, i la sèrie sobre la vida de Maria per a la Scuola degli Albanesi dispersa entre Bèrgam…

Fou franciscà menor i esdevingué general de l’orde 1701-04 Visqué la major part de la seva vida a Venècia, on fou nomenat cosmògraf de la República 1685 i fundà la societat geogràfica Accademia degli Argonauti A París construí 1683 uns globus terraqüis per ordre de Lluís XIV Les seves obres principals són Atlante Veneto 1690, una enciclopèdia, en ordre alfabètic, inacabada, que titulà Biblioteca universale sacro-profana 1709, Corso geografico 1694 i Cronologia universale 1707

Era jesuïta 1766 L’any 1767 s’exilià a Itàlia, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Intervingué en les polèmiques americanistes del seu temps, amb el Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804 Traduí a l’italià el Viaje fuera de España d’Antoni Ponç, i, entre altres obres impreses i inèdites, publicà Storia d’un filosofo desingannato Venècia 1815, en forma epistolar, com a reacció contra els excessos de la Revolució Francesa

Jesuïta, s’interessà per la música i l’estètica en general Del 1767 al 1796 visqué a Itàlia, i després a París És autor de Le rivoluzioni del teatro musicale, dalla sua origine fino al presente 1783, 2a edició augmentada 1785, obra de repercussió europea, on exalta el drama musical metastassià tot contraposant-lo al melodrama vigent Investigaciones filosóficas sobre la belleza ideal considerada como objeto de todas las artes de imitación 1789 Della influenza degli Arabi sull’origine della poesia moderna 1791

Canvià la denominació el 1927 per la de Banco Nazionale del Lavoro e della Cooperazione, i dos anys més tard per l’actual El 1939 absorbí la Banca delle Marche e degli Abruzzi gran banca regional Estatitzat el 1983, el tresor italià n'inicià la reprivatització Aquest any la seva xarxa s’estenia a 10 estats europeus, 4 d’americans, i 6 d’asiàtics, i també a Austràlia, mentre que a l’Estat espanyol Madrid, Barcelona i València els seus actius sumaven 120 200 milions de pessetes

Estudià a Nàpols, on estrenà òperes com La Beatrice 1740 i Artaserse 1747 El 1748 anà a Londres, on dirigí una companyia italiana que estrenà intermezzi i òperes seves i d’altri A París 1753 donà a conèixer la seva òpera Bertoldo in corte del 1747, que exercí una gran influència en l’òpera francesa i alemanya Tornat a Venècia, fou mestre de capella a l’Ospizio degli Incurabili 1760-62 hi estrenà oratoris i òperes com Antigona 1762 Deixà obres polifòniques i unes remarcables sonates per a clavecí

Arruïnada aquesta família, els Mèdici continuaren les obres, dirigides per Ammanati 1558-70 Sofrí posteriors ampliacions És un dels models bàsics de la tipologia del palau florentí Conté la Galleria Pitti , basada en les riquíssimes colleccions d’obres d’art de Cosme II i Ferran II de Toscana, enriquides després per altres membres de les famílies Mèdici i Lorena obres mestres de Filippo Lippi, Rafael, Adel Sarto, Ticià, Rubens, Caravaggio, Velázquez, Ribera, etc Conté també els antics Appartamenti Reali, el Museo degli Argenti i la Galleria d’Arte Moderna, fundada el 1860 pel…

Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi…

Format amb els pintors de la sagristia de la catedral de Siena i amb di Bartolo, com ho demostren les dues taules amb la figura de Crist conservades a la Pinacoteca Nazionale de Siena, el Políptic Pecci 1425, escampat en diverses collecions i la Mare de Déu 1440, Museum of Fine Arts, Boston El seu estil evolucionà en contacte amb l’obra de P Ucello i G da Fabriano A aquest segon període corresponen el Políptic 1445, Galleria degli Uffizi i el Judici Universal 1460, Pinacoteca Nacionale, Siena El seu estil es caracteritza per una certa ingenuïtat i una definida irrealitat

Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’…