Resultats de la cerca
Es mostren 1696 resultats
Stabias
Ciutat antiga
Antiga ciutat oscosamnita de la Campània (Itàlia), situada al sud del Vesuvi, corresponent a l’actual Castellammare di Stabia
.
Assetjada i destruïda per Sulla 89 aC, durant l’Imperi fou lloc de descans de la noblesa romana Fou destruïda per l’erupció del Vesuvi 79 dC Les excavacions, practicades des de l’any 1960, hi han deixat al descobert, entre altres coses, una notable necròpoli preromana i nombroses cases sumptuoses amb peristils i finíssimes decoracions pictòriques murals
ribera de Balaguer
Riu
Riu del Conflent que neix al vessant nord del pic d’Eina.
Desemboca a la Tet per la dreta, a l’indret del balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer , després d’haver deixat a la dreta el castell de Balaguer i el poble de Prats de Balaguer La vall de Balaguer, la més occidental del Conflent, és situada entre l’Alta Cerdanya i la vall de Carançà
Antonio Domingo de Mendoza-Caamaño de Sotomayor y de Caamaño
Història
Segon marquès de Villagarcía i vescomte de Barrantes.
Lloctinent general de València 1701-05, el 1705, davant l’avançada de les forces austriacistes desembarcades a Dénia, es limità a esperar l’auxili de Madrid en arribar aquestes a les portes de la ciutat, renuncià el càrrec La ciutat es rendí, així, sense cap resistència, el 16 de desembre de 1705 Deixat en llibertat, es retirà a Madrid
mort de Déu
Filosofia
Segons Nietzsche, situaciò fonamental de triomf absolut del nihilisme inherent a la tradició del pensament occidental, des de la qual es desenvolupa la reflexió d’aquest filòsof.
L’expressió apareix per primera vegada a La gaia Ciència i és un dels temes centrals de Així parlà Zaratustra La mort de Déu, el seu assasinat a mans dels homes que han deixat de creure, suposa la fi de tota la concepció tradicional dels valors, com també la de la noció de veritat, comuna a tota la metafísica occidental
Pere Nicolau Factor i Estanya
Literatura catalana
Escriptor místic.
Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Pintor de tema religiós i illuminador de llibres, conreà també la poesia en llatí i en castellà, la música i l’aritmètica, i ha deixat diverses cartes d’orientació espiritual Fou beatificat el 1786 per Pius VI Festa 14 de desembre
ensacadora
Tecnologia
Màquina automàtica per a omplir sacs amb un pes o un volum determinats de material.
L’alimentació és contínua, i hi ha diverses boques de càrrega, que es tanquen automàticament en haver deixat passar el pes o el volum prevists Si es tracta de materials pulverulents ciment, calç, fertilitzants, etc, el bec que omple el sac aspira al mateix temps l’aire i la pols que se'n desprenen, per tal d’evitar la difusió de la pols en l’ambient
Andorra aprova una llei sobre la donació d’òrgans
Medicina
El Consell General andorrà aprova la llei per la qual tots els ciutadans són potencialment donants d’òrgans a la seva mort si prèviament no han deixat constància del contrari o si els familiars no s’hi oposen Amb aquesta llei, Andorra s’uneix a l’anomenat presumpte consentiment aprovat per primer cop a l’Estat espanyol 1979 i adoptat per altres estats europeus posteriorment
Juntas Españolas
Partit polític
Organització política ultradretana creada el 1984 per omplir el buit deixat per Fuerza Nueva [FN] en dissoldre’s el 1982.
Fou inscrita com a partit el 1996 Inicialment anomenades Juntas de Integración Nacional, sorgirena partir d’una crida als lectors del diari El Alcázar a l’octubre de 1984 per crear un nou partit Segons el rotatiu, es reberen unes 100000 adhesions inicials, però la trajectòria del partit no confirmà la xifra A les dificultats financeres i a la manca de lideratge que aviat manifestà el nou projecte, s’hi sumà la competència creada pel retorn el 1986 de Blas Piñar al capdavant del Frente Nacional, continuador d’FN Les Juntas assajaren una tímida “modernització” ideològica i assumiren un estat…
recar
Saber greu de fer o d’haver fet alguna cosa, de deixar-la o d’haver-la deixat de fer.
recança
Greu que sap de fer o d’haver fet quelcom, de deixar-ho o d’haver-ho deixat de fer.