Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
homicidi
Dret penal
Delicte que consisteix a matar una persona sense circumstàncies que donin lloc a un altre delicte especial (assassinat, infanticidi, parricidi).
Pot revestir dues formes de comissió, caracteritzades pel dol 2 2 i la culpa 4 Els penalistes en reconeixen una forma intermèdia, denominada homicidi preterintencional preterintencionalitat El codi penal del 1995 inclou dintre d’aquesta figura tipificada com a delicte el parricidi i l’infanticidi, de manera que no hi ha articles que tractin aquestes dues figures de manera autònoma El nou text legal simplement alludeix a la circumstància de parentiu, que en aquests dos casos agreugen el delicte Per tant, si l’autor de l’homicidi és el cònjuge o la persona lligada amb…
punibilitat
Dret penal
Caràcter de punible que revesteix un delicte o una falta penal.
Normalment, perquè un fet constitueixi un delicte, n'hi ha prou que sigui antijurídic i imputable a culpa o negligència del seu autor, però sovint la llei exigeix que s’hi incloguin algunes circumstàncies externes al delicte, independents de la voluntat de l’autor, que hom anomena condicions objectives de punibilitat i que sovint influeixen en l’agreujament de la pena, com és ara en els delictes qualificats pel resultat
provocació
Dret penal
Acció d’incitar a perpetrar un delicte.
A l’Estat espanyol és considerada un pas en la comissió d’un delicte i, en cas d’ésser comès, una participació castigada com a inducció inclou tota incitació oral, escrita o impresa, o per qualsevol mitjà eficaç Precedint immediatament la reacció de l’ofès o provocació de l’ofès constitueix una causa atenuant de la culpabilitat de l’agent i suprimeix tota possible consideració de legítima defensa
encobriment
Dret penal
Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
Els parents pròxims són exempts de pena si doncs no participen dels resultats de l’acció criminal El nou codi penal del 1995 deixà de considerar l’encobriment com una participació postdelictiva i el convertí en un delicte autònom que cometen les persones quan, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice, actuen, amb posterioritat a la seva execució auxiliant els autors o còmplices, perquè en treuen profit, o ocultant, alterant el cos o efectes d’un delicte o ajudant els presumptes responsables d’un…
corrupció
Dret penal
Delicte consistent en la subornació de funcionaris.
Pot revestir dues formes activa , comès per la persona que indueix un funcionari públic, amb regals, oferiments o promeses, al compliment o a l’omissió d’un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions pasiva o concussió , comès pel funcionari que demana o rep presents o regals, o n'accepta la promesa, per executar una acte relatiu a l’exercici del seu càrrec i que, o bé constitueix delicte, o bé és un fet injust no delictuós, o també, simplement, acceptant retribució per un acte que no hauria d’ésser retribuït
mutilació
Dret
Delicte consistent a mutilar o de mutilar-se.
Severament castigada per les legislacions dels estats occidentals, especialment quan és comesa a una tercera persona, en el cas de l’automutilació o de la mutilació voluntàriament induïda era penada especialment quan hom hi recorria per evitar el servei militar No és un delicte quan es tracta de trasplantaments d’òrgans practicats segons la legislació vigent i quan es tracta d’esterilitzacions o de cirurgia transsexual practicats per facultatiu i sempre amb el consentiment de l’interessat
temptativa
Dret penal
Propòsit i començament d’execució d’un delicte que no arriba a realitzar-se per circumstàncies independents de la voluntat del culpable.
És anomenada, impròpiament, conat Distinta del desistiment i del delicte frustrat, és sempre punible quan s’encamina a un delicte, però no a una falta
rebel·lió
Dret penal
Segons el codi penal espanyol, delicte que consisteix a alçar-se públicament i de manera violenta contra un govern constituït i el sistema constitucional.
La llei orgànica 10/1995 del codi penal espanyol identifica com a culpables del delicte de rebellió tots aquells que s’aixequin violentament i públicament amb la finalitat de derogar, suspendre o modificar parcialment la Constitució enderrocar el rei o desproveir-lo de part de les seves prerrogatives impedir la celebració d’eleccions per a càrrecs públics dissoldre o impedir el normal funcionament d’assemblees legislatives, o eliminar-ne competències o facultats declarar la independència d’una part del territori de l’Estat substituir el govern de l’Estat o d’una comunitat…
bigàmia
Dret canònic
Dret penal
Delicte consistent a contreure un segon o un ulterior matrimoni sense haver estat dissolt l’anterior.
Per a l’Església Catòlica, l’intent de contreure matrimoni essent encara vàlid l’anterior és un delicte penat amb infàmia legal