Resultats de la cerca
Es mostren 602 resultats
bacallaner
Transports
Tipus de vaixell construït per a la pesca del bacallà o adaptat a aquest servei.
Antigament, la pesca del bacallà s’efectuava amb aparells de mà des de plataformes situades a sobrevent d’un bergantí goleta A mitjans segle passat foren introduïts els doris , petits bots que depenien del vaixell bacallaner A partir de la Primera Guerra Mundial els velers foren desplaçats per vapors, i es manifestà la superioritat de la pesca per arrossegament En l’actualitat són vaixells d’unes 300 tones, normalment amb motors dièsel, amb maquinària auxiliar adequada i amb arts d’arrossegament
racional
Economia
Història
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca.
Era elegit periòdicament —tendia a ésser triennalment— pel Consell de Cent, a Barcelona, o pel consell general, entre l’estament mercader Tenia per missió revisar i liquidar els comptes i cloure'ls perquè la ciutat pogués cobrar dels seus deutors les quantitats oportunes A Barcelona, era ajudat per un caixer del compte ordinari i un escrivà del racional D’ell i del clavari —cap de les finances— depenien tots els oficials relacionats amb la vigilància i el cobrament dels drets municipals
capità general del mar oceà
Història
Transports
Capità de la marina castellana que exercia la vigilància i la defensa del tràfic marítim castellà de l’Atlàntic, especialment contra la pirateria.
Aquest càrrec fou creat el 1540 La seva jurisdicció primerament anà de l’estret de Gibraltar a Hondarribia El càrrec, al llarg del s XVI, anà ampliant el seu àmbit de responsabilitat a tot l’Atlàntic En depenien els almiralls generals de l’armada de l’oceà, els capitans generals d’esquadres, els capitans generals de flotes d’Índies i el capità general de l’armada de la carrera d’Índies El 1647 restà subordinat al nou càrrec de governador general de totes les armes marítimes
escarceller | escarcellera
Història
Persona que tenia al seu càrrec i a la seva cura una presó i els presos.
No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial
Arnulf
Cristianisme
Abat de Ripoll (938-970) i bisbe de Girona (954-970).
Visqué l’inici de l’època brillant del monestir de Ripoll L’any 951 anà a Roma, juntament amb Guisad, bisbe d’Urgell, i el comte Sunifred de Cerdanya, per obtenir privilegis del papa, ensems que hom consolidava la dependència i la subjecció romanes, seguint la iniciativa del monjo de Cuixà Sunyer Essent bisbe de Girona s’oposà activament a l’abat Cesari, que volia fer-se reconèixer arquebisbe metropolità de Tarragona, enfront de la metròpolis de Narbona, de la qual depenien els bisbats catalans
Castellnou de Bassella

Vista general del poble de Castellnou de Bassella (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), des del 1999 submergit sota les aigües del pantà de Rialb ..
Pocs anys abans, la població, que el 1996 era de 44 persones, havia desatllotjat el poble Hom traslladà també el dolmen dit del Perotillo, i les restes de la necròpoli medieval exhumades el 1999 El nucli era situat a l’esquerra del Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar De la seva església parroquial Sant Simeó depenien les de Bassella, Guardiola i Mirambell Al s XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar
Llombai
Vista de la vila de Llombai , amb l’església parroquial al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, centre de la vall dels Alcalans
, a banda i banda del riu Magre.
És accidentat a l’W pels contraforts orientals 653 m alt de la serra d’El Caballón, que separen la vall de la Foia de Bunyol i de la Canal de Navarrés La zona forestal, cobreix dues terceres parts del territori i és ocupada per pinedes 1 500 ha i per matollar 2 000 ha, que ramats ovins de la Manxa i d’Aragó aprofiten com a pasturatges d’hivern L’agricultura és predominantment de secà, i és dedicada, sobretot, a la vinya, en les especialitats de moscatell per a mistela i vi, i als garrofers i, menys, a oliveres i ametllers El regadiu 250 ha, que aprofita aigua de pous i de les séquies d’Alfarb…
les Escaldes i Engordany
les Escaldes i Engordany
© Gertjan R.
Parròquia
Parròquia d’Andorra, creada el 1978 a partir del quart homònim de la parròquia d’Andorra la Vella.
Sense uns límits ben definits pel que fa a l’ampli de l’antic terme, resta ben delimitada en canvi al sector urbà i forma un continu urbà amb les poblacions d’Andorra la Vella, les Escaldes i Engordany La parròquia comprèn, a més de les poblacions titulars, els barris més pròxims al N i el NE de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, que ja depenien de l’antic quart creat el 1935, i que són els Vilars d’Engordany, Engolasters, el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües
Solanllong
Masia
Antiga masia del municipi de Gombrèn (Ripollès), de la parròquia de Sant Martí del Puigbò.
Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena abans de Sant Esteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un colleccionista basc
Santa Leda (Vallirana)
Art romànic
La capella de Santa Leda va ser donada, juntament amb la propera de Sant Silvestre i l’església de la Santa Creu de Cervelló, de la qual depenien, al monestir de Sant Cugat pel bisbe de Barcelona Teuderic el 904 Aquesta capella va ser confirmada a Sant Cugat per Lotari el 986, però contràriament a la de Sant Silvestre, ja no apareix en les confirmacions posteriors dels béns del monestir, de la qual cosa es dedueix que probablement no devia ser restaurada Es desconeix el lloc exacte del seu emplaçament