Resultats de la cerca
Es mostren 606 resultats
batalla d’Alarcos
Història
Militar
Batalla en la qual el califa almohade Almansor derrotà, el 1195, Alfons VIII de Castella prop de la fortalesa d’Alarcos (a l’actual província de Ciudad Real).
És considerada com la darrera gran victòria dels musulmans a la Península Aquesta desfeta fou aprofitada pels reis de Navarra, Lleó i Portugal Sanç VII, Alfons IX i Sanç I per pactar amb els almohades i envair els territoris del rei castellà, el qual únicament rebé ajuda d’Alfons I de Catalunya-Aragó
Euribíades
Història
Militar
Militar lacedemoni.
Fou almirall de la flota grega durant la segona guerra Mèdica Després de la desfeta de les Termòpiles portà la flota al golf de Salamina Caiguda Atenes en mans dels perses, volgué anar al Peloponès, però, aconsellat per Temístocles, restà a Salamina, on fou obtinguda una victòria sobre l’enemic 480 aC
Cristià II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca, de Noruega (1515-23) i de Suècia (1520-23).
Fill de Joan I L’annexió de Suècia bany de sang d’Estocolm, 1520 fou desfeta per la revolta de Gustau I Vasa el 1523, any que fou destronat pel seu oncle Frederic I El 1532 intentà de recuperar el tron, però hi fracassà i fou empresonat fins a la seva mort
Oreste Baratieri
Història
General italià.
Fou governador d’Eritrea 1892, on exercí un poder dictatorial Es distingí per la seva experiència en accions punitives i de repressió, especialment contra els tigrins Abissínia 1894-95 El 1896 fou considerat principal responsable de la desfeta d’Adua i processat per un tribunal militar d’Asmara Absolt, es retirà a la vida civil
batalla de Solferino
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 24 de juny de 1859, prop de la vila llombarda de Solferino, entre les tropes francopiemonteses —dirigides per Napoleó III— i les austríaques —comandades per l’emperador Francesc Josep I—, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia.
Les forces d’Àustria hi foren derrotades, la qual cosa, juntament amb la desfeta anterior de Magenta , obligà Francesc Josep a cedir la Llombardia a França, que la lliurà al Piemont, en canvi de l’alta Savoia El carnatge produït en la batalla contribuí decisivament a impulsar la creació de la Creu Roja Internacional
John Sullivan

John Sullivan
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític nord-americà.
Després del setge de Boston 1775, envaí el Canadà, però la desfeta de Quebec l’obligà a retirar-se'n 1775 Presoner a Long Island 1776, fou intercanviat, i dirigí la columna de Washington 1776-77 Desféu els iroquesos a Newtown Nova York i incendià llurs poblats Presidí la convenció que ratificà la constitució federal dels EUA 1788
Berenguer de Castellbisbal
Cristianisme
Bisbe de Girona (1245-54) i confessor reial.
Dominicà Acompanyà Pere I de Catalunya-Aragó a la desfeta de Muret 1213 Al setge de Palma, Mallorca, 1299 estimulà amb les seves paraules els combatents catalans Fou protector del convent de Santa Caterina de Barcelona, l’edificació del qual subvencionà Jaume I li féu tallar la llengua per sospita d’haver revelat secrets de la seva confessió
rajput
Història
Individu d’una casta guerrera hindú, que pretén entroncar-se amb l’antiga kshatrīya i que comprèn diverses poblacions del NE de l’Índia lligades ètnicament i, sobretot, pel seu esperit guerrer.
A partir del s VIII tingueren un paper important en la història de l’Índia septentrional i occidental, fins a la desfeta de Muḥammad de Gur s XII Confinats a Rājputānā, foren el bastió de l’hinduisme Actualment constitueixen encara la classe dominant de prínceps i terratinents al Rājasthān el 15% de la població i llur llengua rajasthani és la més estesa
Mubārak
Història
Primer senyor, conjuntament amb Muḏāffar, de la taifa de València (1011-17).
Ambdós eren eunucs i antics esclaus dels amirís El 1010 tenien a llur càrrec l’administració de les séquies del Túria, i el 1011, a conseqüència de la desfeta del califat de Còrdova, exercien conjuntament el govern de València Consta que el 1016 encunyaren moneda A la mort de Mubārak, el poble deposà Muḏāffar i oferí la taifa a Labib de Tortosa
Alfonso Capone

Alfonso Capone
© Fototeca.cat
Història
Gàngster nord-americà, més conegut per Scarface
, i també per Al Capone
, d’una de les més importants organitzacions clandestines de l’època dedicades al racket
, al tràfic de begudes alcohòliques, etc.
Emigrat d’Itàlia el 1919, s’installà a Chicago, on s’associà amb John Torrio El crac del 1929 contribuí a la desfeta de l’organització, i el 1931 Capone fou condemnat a onze anys per defraudació fiscal, després d’haver gaudit d’una total impunitat Posat en llibertat el 1939, es retirà a Miami Beach fins a la seva mort