Resultats de la cerca

Estimulen la secreció d’insulina al nivell del pàncrees, és per això que no són útils en les diabetis en les quals la destrucció de les cèllules β secretores d’insulina del pàncrees sigui total o estigui molt avançada

És un trastorn d’evolució lenta que es caracteritza generalment per la creixença de les mans, els peus, la mandíbula i, en general, de totes les parts distals A més, s’acompanya de diabetis i altres afeccions neurològiques i osteoarticulars

S'envermelleix a l’aire, dóna un dihidrat i es descompon a 253-255°C Poc soluble, dóna solucions aquoses àcides Provoca diabetis per destrucció selectiva de les cèllules β dels illots de Langerhans, per alteració de la permeabilitat de la membrana cellular

Generalment va acompanyada de diabetis insípida, afectació visual i retard mental Els símptomes acostumen a aparèixer en la pubertat L’etiologia és la disfunció hipotalàmica o hipofisària, sigui per tumor o per altres causes També és coneguda com a síndrome de Fröhlich

Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 169-170°C S'absorbeix completament per via oral i el màxim nivell plasmàtic s’aconsegueix al cap de quatre hores En medicina és emprada com a hipoglucemiant oral en la diabetis que comença en l’edat adulta

Apareix a la diabetis descompensada, al dejuni prolongat, en dietes hiperproteiques, en síndromes intensament febrils i, amb facilitat, a la infantesa, on presenta un quadre aparatós vòmits importants d’una olor característica, dolor abdominal, mal de cap, etc, però desproveït de gravetat per a l’infant

La mecanització i el desenvolupament tecnològic han reduït la feina manual i les formes de desplaçament, la qual cosa ha fet que el sedentarisme hagi augmentat de manera espectacular a l’últim segle, la qual cosa ha afavorit l’augment de les malalties cròniques cardiovasculars, l’obesitat i la diabetis

Normalment oscilla entre 0,2 i 0,8 mg% La cetonèmia augmenta amb la mobilització i el consum exagerat dels greixos de l’organisme, en la diabetis mellitus descompensada, en el dejuni prolongat i en alguns estats febrils En els nens es dóna amb freqüència i sol tenir poca gravetat

És deguda a una lesió de la membrana basal del glomèrul renal que n'augmenta la permeabilitat tot permetent la filtració de les proteïnes cap a l’orina Es troba en el curs de diverses malalties alguns tipus de glomerulonefritis, infeccions, diabetis mellitus , collagenosis, amiloïdosi, tumors malignes, administració de determinats medicaments, etc

En progressar la malaltia minva la capacitat funcional del pàncrees, que secreta pocs enzims, i apareix esteatorrea i creatorrea i, finalment, s’instaura una síndrome de malabsorció Sovint es formen calcificacions en el pàncrees i es desenvolupa a poc a poc una diabetis mellitus per destrucció de les cèllules productores d’insulina