Resultats de la cerca

L’encaix bancari és un actiu no rendible però necessari i en molts de casos establert legalment, per poder fer cara a la demanda de diner per part dels imponents i com a mesura per a regular l’oferta monetària

La seva relació amb el total de dipòsits o conjunt de recursos de tercers de font no bancària, utilitzats pel banc, és coneguda com a coeficient de caixa, la regulació del qual és un dels instruments clàssics utilitzats per la política monetària Es pot parlar també de segona línia de liquiditat, que inclouria els actius de conversió immediata en diner, en particular el deute de l’estat a curt termini La consideració de la relació entre la liquidat total i els recursos de tercers, permet de parlar del coeficient de liquiditat, també utilitzat en ocasions per la política monetària

Aquest efecte, descrit per l’economista Arthur Cecil Pigou, té grans conseqüències en la política monetària Les retallades de tipus d’interès provoquen expectatives d’augment dels rendiments d’altres actius com ara les accions o els immobles El resultat és que els propietaris se senten més rics i amb més capacitat de despesa i n'incrementen el consum Amb les pujades del preu del diner, l’efecte és el contrari

El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren les transaccions i la quantitat de…

Es refereix també a la utilització de controls monetaris per part del govern per a regular l’economia En aquest sentit, inclou mesures com ara restricció o increment de l’oferta monetària, actuació sobre el tipus d’interès, etc La política monetària suposa la intervenció del govern per regular qualsevol desviació del sistema monetari Cadascun d’aquests objectius suposa la utilització de mètodes diferents, i el conjunt de mètodes es coneix amb el nom d’instruments de la política econòmica Abans de Keynes la política monetària era l’únic instrument de la política econòmica global admès i tenia…

La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona

El diner, per tal com ha de gaudir d’una acceptabilitat general, és una institució social, caràcter que és expressat en la legalitat de la utilització de determinats béns com a moneda Hom parla de monetització de deute públic referint-se al mecanisme pel qual els títols de deute públic, emesos i garantits per l’estat, són convertits en moneda de curs legal efecte d’aquest procés, de pràctica corrent per a finançar les despeses de l’estat, és un increment de la massa monetària en circulació, l’adequació del qual respecte a la producció real genera la inflació

Malgrat aquesta identitat, existeixen altres unitats de compte, com ara l’enter equivalent a la centèsima part del valor d’una acció o una obligació, que té la finalitat d’establir el valor d’aquests títols en els mercats borsaris, o les unitats clearing , que, malgrat la referència al valor d’un mitjà de pagament internacional, no són en cap moment diner