Resultats de la cerca

El 2011 el volum de negoci era d’uns 1200 milions d’euros i disposava de dinou oficines, concentrades a Catalunya, el País Valencià i Madrid, i prop d’un centenar d’empleats Aquest any n’eren els principals accionistes BANIF SGPS, vinculat al Banco Santander 28,6%, l’ Agrupació Mútua 26,1% i el grup Barcelonesa de Inversiones Mobiliarias 18% Al setembre de l’any 2011 arribà a un acord amb CaixaBank  per adquirir la totalitat del negoci bancari i de gestió de fons per 16 milions d’euros

Per la senzillesa de la seva expressió i l’arcaisme de la seva mètrica, degué formar part de la primera generació de trobadors De les trenta-dues cançons que se n’han conservat, dinou duen música La major part empren el refrany i n’hi ha cinc que es titulen retouenge La varietat d’estructures musicals que utilitza està en funció de les seves formes poètiques Les melodies acostumen a ser de caràcter sillàbic i modalitat ben definida, amb predomini dels modes autèntics En alguns casos són susceptibles d’una interpretació rítmica modal

Fou fundat el 1927 amb el nom de Peña Montañesa Començà competint en les categories d’aficionats i a la meitat dels anys quaranta s’incorporà a les competicions d’adherits L’any 1971 debutà en la categoria comarcal i des de l’any 1973 competeix en categories territorials Destaquen les set temporades jugades a primera catalana 1991-92, 2004-10 Des de la temporada 2010-11 competeix a tercera divisió Juga al camp municipal de Nou Barris des del 1990 i disposa de dinou equips distribuïts en totes les categories del futbol de base

Començà a jugar al Club Tennis Taula Vilanova Fou jugador del Club Tennis Taula Bagà, del Rumadi, del Club Tennis Taula Borges i del Club Tennis Taula Olesa Fou campió d’Espanya i de Catalunya en les categories aleví, infantil, juvenil i sub-21 Amb disset anys, fou campió català de dobles, i amb dinou, campió de Catalunya individual Guanyà tres cops el Campionat de Catalunya individual 2003, 2007, 2009 i fou sis cops subcampió 2002, 2004, 2005, 2008, 2010, 2011 També guanyà nou vegades el títol de dobles 2001, 2007-10, 2013-16

Sorgit del planter de la Unió Esportiva Montgat, a dinou anys aconseguí l’ascens a primera divisió amb el primer equip, on jugà una temporada L’any 1960 fitxà pel Picadero JC, de la segona divisió, i, novament, assolí l’ascens a primera divisió Jugà en aquest equip fins a la temporada 1969-70 i, posteriorment, una temporada al Club Bàsquet Manresa Fou trenta vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 i en un Europeu 1961 Com a entrenador dirigí la Penya Margall de Badalona i el Club Bàsquet Santa Coloma

Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona Sembla que havia estat monjo novici de la Cartoixa de Montalegre Tiana A dinou anys escriví una Historia de san Ramón de Peñafort Barcelona 1603 És autor d’una Sentencia poética per a un certamen immaculista celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a la ciutat Barcelona 1619 Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants sota el títol A la venida del excelentíssimo señor Duque de Alba al gobierno de este reino Nàpols 1623

Pivot, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-94 procedent del Palacanestro Varese italià Amb la Penya disputà 172 partits de Lliga ACB, competició que guanyà dues vegades 1991, 1992 En el primer títol fou nomenat el jugador més valuós de la final El 1992 fou subcampió de la Copa d’Europa, títol que conquerí l’any 1994 després d’anotar un triple en la final quan mancaven dinou segons per acabar el partit i que donà la victòria al Joventut per 59-57 contra l’Olimpiakós grec

S’inicià al Club Bàsquet Santfeliuenc El 1940 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, en què jugà una temporada i assolí el Campionat d’Espanya Fitxà pel Futbol Club Barcelona, en el qual jugà deu anys Fou sis vegades campió d’Espanya i vuit cops campió de Catalunya Al començament dels anys cinquanta retornà al Club Bàsquet Santfeliuenc, en què realitzà tasques de jugador entrenador Internacional en dinou ocasions amb la selecció, obtingué la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1951 Amb la selecció catalana, disputà 7 partits

Entre el 1967 i el 1983, fou quinze vegades campió de Catalunya en llançament de martell i dues vegades campió d’Espanya 1969, 1977 L’any 1976 establí el rècord català de la prova També guanyà dos Campionats de Catalunya en llançament de pes 1972, 1973 Fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola També fou preparador físic de l’equip de basquetbol del FC Barcelona durant dinou anys, entitat en la qual ingressà l’any 1971 Posteriorment fou director tècnic del Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona

Començà jugant al tennis i el 1950 es passà al tennis de taula de la mà de Joan Salichs Acumulà dinou títols estatals en les quatre modalitats, en què destaquen els tres individuals 1954, 1955, 1956 i els nou consecutius per equips 1953-61, els dos primers amb el Club Mayda i els altres set amb el CT Barcino En els Campionats de Catalunya guanyà 14 títols, 6 per equips amb el Barcino, 6 en dobles i 2 en mixtos Fou membre del primer equip espanyol femení que participà en un Campionat del Món 1959