Resultats de la cerca
Es mostren 1873 resultats
serra de Llancers
Serra
Sector de la Serralada Transversal de direcció E-W, entre el coll del Pedró i el coll de Bracons, que separa la vall del riu Fornés (termes de Sant Pere de Torelló, Osona, i de la Vall d’en Bas, Garrotxa), al S, de la de la riera de Joanetes, al N.
Culmina a 1 278 m El vessant septentrional és constituït per l’alta cinglera de Llancers , la qual domina la vall d’en Bas
el Puigpedrós
Cim
Cim (2 914 m) de la serra de Campcardós situat en la frontera francoespanyola, entre la Baixa Cerdanya i l’Alta Cerdanya.
Domina pel vessant septentrional la vall de Campcardós i pel vessant meridional els circs lacustres dels estanys de Guils, de Malniu i dels Engorgs
pic de Paderna
Muntanya
Contrafort (2 621 m) nord del massís de la Maladeta, dins el municipi de Benasc (Ribagorça), a l’E de la tuqueta Blanca.
Domina l' estany de Paderna 2 225 m alt, a la capçalera de l’Éssera, prop del qual hi ha el refugi de la Renclusa
serra de Guarbes
Serra
Alineació muntanyosa de la Vall d’Aran que separa la vall de Toran (Canejan) de la de Varradòs (Viella), a llevant de Montlude.
Culmina al tuc de Guarbes 2 356 m alt, que domina pel N l' estany de Guarbes , a la capçalera de la coma de Guarbes
Hida
Massís
Massís muntanyós del Japó, situat a la part central de l’illa de Honshū, de roques cristal·lines, fracturades amb alguns volcans actius.
A l’E domina la Fossa Magna per un escarpament de falla abrupte Té grans elevacions mont Yari 3 180 m Rep també el nom d' Alps japonesos
calm Colomer
Calma
Calma (2 802 m alt.) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran (Baixa Cerdanya), entre els termes de Talltendre, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l' estany de calm Colomer , l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer , desguassa al Segre a través del riu de la Llosa
Taormina
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada sobre una terrassa marina del mont Tauro, domina la costa jònica amb un bell panorama que abraça del cap Sant'Andrea al cap Taormina Estació climàtica hivernal i balneària, ha esdevingut un dels punts turístics més concorreguts de la Mediterrània Ocupada pels sículs i pels grecs, l’antiga Tauroménion fou conquerida per Dionís el 393 aC Andròmac, pare de Timeu, hi recollí els pròfugs de Naxos 358 aC Possessió d’Agàtocles i dels cartaginesos 315 aC, formà part del regne de Hieró II i, a la mort d’aquest, passà als romans Considerada, a la fi del segle IX, capital de la…
el Soler de Gramoneda
Església
Església i masia del municipi de Navès (Solsonès), que formà, juntament amb Grifé, la quadra del Soler i Grifé .
És situat a 1033 m alt, damunt la serra que domina per ponent el poble de la Vall d’Ora Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel segle XII
Le Tofane
Massís
Massís de les Dolomites, que domina la conca de Cortina d’Ampezzo.
Els tres cims que li donen el nom són Tofana de Roces 3225 m, Tofana di Mezzo 3243 m i Tofana di Fuori 3237 m
Tremena
Història
Castell del municipi de Planeses (Fenolleda), que domina, pel N, el poble.
És d’origen carolingi la torre rectangular i el recinte poligonal, i fou ampliat al s XIII