Resultats de la cerca
Es mostren 1616 resultats
fenàs de marge
Botànica
Planta herbàcia perenne de rizoma serpentejant, de la família de les gramínies, de tija de 30 a 80 cm, dreta, amb fulles linears llargues i amb una espiga de 6 a 12 espícules grosses.
És l’herba dominant de la major part dels prats secs de Catalunya
petenera
Música
Cançó popular andalusa, pertanyent a l’anomenat cante flamenco
.
Sol ésser de ritme ràpid, amb acompanyament persistent en la nota dominant del to menor que correspon al cant
cromatòpsia
Oftalmologia
Visió en què els objectes es perceben acolorits de manera anormal.
Segons el color dominant s’anomena cianòpsia visió blava, cloròpsia visió verda, eritròpsia visió vermella i Xantòpsia visió groga
revessa
Corrent d’aigua que es mou en sentit diferent del principal o dominant.
cicle de les quintes
Música
Sèrie de dotze quintes ascendents —o descendents— que, en el sistema temperat, formen un cercle tancat, en el qual hom va trobant els dotze graus de l’escala cromàtica i l’ordre d’accidents de les armadures que determinen les escales clàssiques major
i menor
.
Aquesta progressió encadena totes les tonalitats majors i menors cada tònica esdevé la dominant o la subdominant de la tònica següent
Villacidro
Ciutat
Ciutat de la província del Campidano Mitjà (Sardenya) de la qual és cocapital juntament amb Sanluri.
És un centre comercial agrícola, situat a l’extrem septentrional del Limas, dominant la plana de Campidano Hom hi elabora licors
Èboli
Ciutat
Ciutat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia.
És situada al SE de Salern, dominant la plana del Sele Té indústria alimentària oli, pastes, formatge Fou centre del principat d’Èboli
biosparita
Geologia
Roca carbonàtica formada per restes fòssils, amb menys del 25% d’intraclasts i oòlits, units amb ciment.
El ciment dominant és el de tipus cristallí esparític que uneix els diferents clasts carbonatats Es forma en medis deposicionals d’alta energia
revolució
Política
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat.
Segons el marxisme, les institucions o estructures d’una societat resisteixen el pas del temps mitjançant l’aplicació de successives reformes que, a la llarga, aguditzen les contradiccions del sistema i duen a una situació revolucionària, en la qual es produeix un augment de la consciència històrica i grans crisis En aquest sentit, revolució s’oposa a evolució i a reforma i suposa un canvi qualitatiu en les relacions existents en la lluita de classes Així, la Revolució Francesa significà el triomf de la burgesia sobre la noblesa i la revolució socialista representa el triomf del proletariat…