Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
pes
Història del dret català
A l’Antic Règim, casa, oficina o lloc on es practicaven oficialment les operacions de pesatge d’una mercaderia sotmesa a aquesta formalitat.
En determinats llocs totes les operacions es feien en un mateix establiment en altres es feia en oficines separades per a cada mena de mercaderia, que rebien el nom de cases del pes de la farina , del pes de la llana , del pes dels draps , del pes de l’oli , del pes de la palla , del pes del carbó , etc
Aleix Puiggalí i Morató
Literatura catalana
Dramaturg.
Ha treballat com a actor, doblador, i fundador i coordinador de diverses entitats cíviques És autor de les peces de temàtica social L’estació de la disbauxa 1992, Euskadi crema 1992, Abans de les vespres 1993, premi Enriqueta Arimany de teatre breu 2002, Fosc de lluna 1994 i Draps bruts 1999, entre d’altres També ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema
cassal
En el molí paperer, indret on són posats els draps triats.
estel
Jocs
Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que pren en conjunt una forma poligonal.
Va lligat a un cordill llarg i hom el deixa anar perquè s’elevi per mitjà de l’impuls de l’aire i s’aguanti enlaire gràcies a la pressió d’aquest Hom hi colloca, també, en un extrem una cua feta de draps perquè tingui més estabilitat Bé que construït com a joguina, ha estat utilitzat com a instrument d’investigació científica i els xinesos el fan servir com a element estètic en manifestacios folklòriques i festes populars
Jeroni Lleopard
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill d’un noble barceloní, es dedicà al comerç de draps El 1639, en esclatar la guerra a la frontera catalana, es passà al bàndol francès, on es mantingué durant la guerra dels Segadors Lluità en el setge de Barcelona, i l’abandonà en retre's la ciutat 1652 Installat a Perpinyà, fou administrador dels béns segrestats al Sant Ofici i vicari capitular de la diòcesi d’Elna El capítol protestà a Roma i aconseguí finalment que fos destituït
Medina del Campo
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, a la Tierra de Medina, drenat pel Zapardiel.
A 720 m d’altitud, és dominada per la mola del castell de La Mota, començat el 1441, que fou residència d’Isabel la Catòlica Conquerida als moros per Alfons VI, a l’edat mitjana fou un punt de reunió de corts D’aleshores daten les primeres fàbriques de draps i les fires de bestiar, que són, encara actualment, molt importants S'hi han establert, gràcies a la condició de principal nus ferroviari de la regió, indústries tèxtils i alimentàries
hansa
Història
Associació mercantil creada per combatre els riscs del gran comerç i per fomentar la protecció mútua dels comerciants.
En destacaren la Hansa de les disset ciutats , associació de comerciants drapers dels Països Baixos i del nord de França ss XIII i XIV, organitzada per controlar els intercanvis amb l’Illa de França i la Xampanya, i la Hansa de Londres , unió de guildes flamenques que des del s XII monopolitzaren el comerç de draps i llana amb Anglaterra Decaigué al s XIV per la competència dels mercaders anglesos i el desenvolupament de la indústria drapera a Anglaterra La més important fou la Hansa teutònica Hansa
Joaquim de Sagrera i Domènech
Història
Militar
Guerriller.
Era fabricant de draps Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa Lluità contra els francesos durant la invasió napoleònica A les ordres del comte de Càldagues, assaltà els francesos que assetjaven Girona per primer cop Ferit en una acció prop d’Òdena, fou condemnat a mort El general Manso aconseguí que els francesos li commutessin la pena per la d’empresonament Més tard fou rescatat Ferran VII el féu ciutadà honrat de Barcelona, cavaller i noble el 1817 i alcalde de Terrassa
frisar
Indústria tèxtil
Alçar el pèl (d’un teixit, especialment de certs draps de llana).