Resultats de la cerca

És el segon edifici de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València Amb una clara vocació educativa i d’entreteniment, conté més de vint colleccions prestades per diferents museus de ciències d’arreu del món i està organitzat en tres grans àrees, a més d’un museu virtual que proporciona informació científica per internet i un auditori amb capacitat per a 300 persones

Doctor en pedagogia i catedràtic de teoria i història de l’educació a la facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona És membre de la Societat Catalana de Pedagogia i del Consell Escolar de Catalunya, i president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans IEC Ha publicat nombrosos treballs sobre història de l’educació i política educativa

Fou la primera escola dels temps moderns que donà l’ensenyament en català El seu expandiment motivà la creació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1904 fundà una Granja Escolar Educativa, per a les activitats d’esbargiment a ple aire Dificultats econòmiques l’obligaren a emparar-se en el CADCI 1919, on persistiren les classes fins a la Dictadura de Primo de Rivera

Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers…

Aquesta llei substituí la Llei Orgànica de l’Estatut dels Centres Escolars de l’any 1980, coneguda també com la LOECE Entre d’altres aspectes importants, la LODE estableix uns òrgans de govern de l’escola i regula el principi de participació de professors, pares d’alumnes, personal d’administració i de servei, alumnes i altres persones i ens implicats en la tasca educativa, en la gestió dels centres docents

Fou un gran sistemàtic, que sintetitzà tota la teoria i la pràctica que en ciència educativa havia estat realitzada fins aleshores a tot el món Fundà i dirigí la revista La Escuela Moderna i tingué relació amb els homes i les idees de la Institución Libre de Enseñanza Autor, entre d’altres obres, del Compendio de la Pedagogía , llibre de gran influència i difusió en el seu temps

Vida Inicià la carrera de periodisme a Pamplona, però al cap de dos anys es traslladà a Barcelona i ben aviat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on s’especialitzà en l’escriptura de guions pel Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics A partir del 1980 elaborà un seguit de guions didàctics que combinaven el documental, la ficció i el docudrama per a la Unitat de Televisió Educativa i Cultural de Mèxic també dirigí cinc curts per a la televisió nacional Gràcies als diners que rebé del Ministeri de Cultura espanyol en guanyar el concurs "La imagen de la mujer en los…

L’administració educativa catalana inicià el 1984 l’impuls de plans de formació i perfeccionament del professorat, aplicats directament per la mateixa administració o mitjançant els instituts de ciències de l’educació ICE Des de l’àmbit social, els collegis professionals, les associacions de mestres i les organitzacions sindicals planifiquen i executen també activitats de perfeccionament per als ensenyants, moltes de les quals són reconegudes per l’administració i compten, sovint, amb el suport de l’erari públic

Metge liberal i erudit enciclopedista, fou perseguit per les seves tendències independentistes, desterrat a Bogotà i més tard empresonat 1795 Proposà una reforma educativa i diverses mesures sanitàries, com la vacuna antivariolosa Fundà el primer diari equatorià, Primicias de la cultura de Quito , i escriví Diálogos del nuevo Luciano 1777, on atacà la corrupció dels costums, Marco Porcio Catón, Reflexiones acerca de un método seguro para preservar a los pueblos de la viruela 1783, La Golilla , etc

Les modificacions curriculars pretenen afavorir el màxim assoliment de les capacitats establertes per a part de l’alumnat Poden afectar tant els continguts que s’han d’ensenyar i avaluar establerts per al conjunt d’una etapa educativa, com la durada dels cicles educatius, i han d’ésser autoritzades pel departament d’ensenyament La decisió de modificar elements prescriptius del currículum només s’ha de prendre quan s’han exhaurit les possibilitats d’adaptació que ofereixen els principis d’organització i desplegament curricular